Publicitat
Publicitat

SENSE SORPRESES

El Tottenham no va fer ni pessigolles a un Madrid molt prudent

Carvalho, l'única baixa d'una batalla de coixins a Londres

Si algú esperava que el Tottenham pogués posar contra les cordes el Madrid, o com a mínim el desgastés de cara al clàssic del Bernabéu, es va equivocar de llarg. Els homes de Mourinho no van patir en cap moment per defensar el 4-0 de l'anada, i el partit es va moure entre la innocència de la davantera anglesa i la prudència dels jugadors blancs, que no volien veure cap targeta groga que els condicionés per al partit d'anada contra el Barça. La majoria de jugadors amenaçats -Cristiano, Ramos, Albiol i Carvalho (Di María no va jugar)- es van saber regular perfectament -semblava que juguessin de puntetes-, menys el defensa portuguès, que va fer caure Huddlestone i no jugarà el primer partit de semifinals.

El Tottenham sabia que si volia tenir unes mínimes opcions d'arribar als minuts finals viu en l'eliminatòria, al descans hauria de tenir un o dos gols al sarró. És cert que hi va posar molta intenció, i, esclar, va carregar tot el seu joc a l'esquerra gràcies a la velocitat de Gareth Bale. Però amb un Alves no en fas prou per derrotar tot un Madrid -li van anul·lar un gol per fora de joc-, i la falta d'olfacte de la resta de davanters anglesos ho va posar encara més fàcil als blancs, si no ho era prou abans de començar. Pavliuchenko va reclamar dos penals molt artístics, i Lennon va aconseguir una vegada escapar-se per velocitat d'Arbeloa, però la seva passada de la mort la va enviar als núvols el davanter rus del Tottenham. I el Madrid? Doncs no va fer gran cosa, però tampoc li calia. Mourinho sabia que el seu equip havia de nedar i guardar la roba, és a dir, mirar de contenir la fogositat inicial previsible dels de Redknapp, mirar de fer algun contracop -no en van trenar cap a la primera part- i evitar les targetes absurdes, i les no absurdes també. Però Ricardo Carvalho no la va poder evitar. L'única ocasió de gol del Madrid abans del descans va ser un cop de cap de Ramos en un còrner, en què Gomes va volar per evitar que entrés. El peculiar porter brasiler del Tottenham, però, va ser el protagonista de la segona part.

Pífia de Gomes i s'acaba el partit

Que els anglesos poguessin marcar com a mínim 4 gols en 45 minuts ja no entrava en el guió, però quan Gomes es va empassar d'una manera còmica un xut llunyà de Cristiano Ronaldo, als 5 minuts de la represa, el partit es va acabar. Les poques forces que li quedaven al Tottenham es van evaporar quan el seu porter no va aturar un xut enverinat del portuguès. Només Jermaine Defoe, que va entrar a la segona part per Lennon, va demostrar tenir una mica de sang i va fer lluir Casillas en dues accions aïllades: un xut de 30 metres molt potent i un cop de cap des de l'àrea petita. El partit i l'eliminatòria feia minuts que havien perdut interès, i Mourinho va començar a pensar ja al 100% en les semifinals amb el Barça: va treure del camp Ramos i Cristiano per evitar ensurts amb les targetes, va deixar Di María a la banqueta i només va córrer cert risc amb Albiol. A Carvalho ja l'havia perdut.

Mourinho no canvia el discurs

El tècnic portuguès del Madrid va començar a jugar la partida d'escacs dialèctica amb el Barça i Guardiola tot just acabar el partit a Londres. "Torno a dir el que dic sempre, quan el Barça juga bé guanya, perquè són un gran equip de futbol, però quan no juguen bé també guanyen", va dir el portuguès. I sobre el seu segon tema preferit, que ell no pot forçar targetes i Guardiola sí, va reiterar: "No hi ha diferència entre el que va fer Iniesta i el que vam fer nosaltres a Amsterdam".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT