Publicitat
Publicitat

UN NOU RÈCORD DEL BARÇA DE GUARDIOLA

El Barça va superar ahir la ratxa de 27 partits sense perdre de la temporada 73-74

Quan Cruyff espantava els mals resultats

Diuen que Johan Cruyff va canviar la història del club. Com a jugador, va ser un dels que va portar a Barcelona un estil de joc diferent, descarat. Com els pentinats que tant ell com Neskeens portaven. I com a tècnic, va ser l'ideòleg del Dream Team. El seu impacte va ser tan fort que fins i tot el seu debut oficial amb la samarreta del Barça, aquell 28 d'octubre del 1973 davant del Granada, gairebé va coincidir amb la que era la millor ratxa en la història del club sense perdre partits oficials. Ratxa que el Barça de Guardiola va superar ahir davant del Màlaga.

Cruyff, arribar i moldre
Amb el resultat d'ahir, el Barça ja fa 28 partits que no perd, xifra que significa superar el rècord de 27 partits d'imbatibilitat del Barça de Rinus Michels de la temporada 1973-74. Una bona ratxa que gairebé va començar amb aquell triomf davant del Granada.

Curiosament, aquella etapa va començar un mal dia. Poc després de caure al vell Atotxa davant de la Reial Societat per 2 a 1 (un 30 de setembre), el Barça derrotava el Niça per 2 a 0. Era l'inici de d'aquella bona ratxa, però llavors l'equip va ser xiulat, ja que en el partit d'anada els francesos s'havien imposat per 3 a 0. Sense remuntada, Michels s'havia de sentir a dir de tot, perquè l'equip havia arribat a caure fins a la penúltima posició. Pocs dies després, no es passava del 0-0 amb el Reial Madrid. Només una cosa evitava que la crisi fos més gran: Cruyff.

L'holandès feia setmanes que estava fitxat, però la federació holandesa només donava permís perquè debutés l'1 de desembre. En espera de la data, doncs, s'organitzaven amistosos perquè Cruyff no perdés la forma, com aquell davant dels alemanys del Kickers Offenbach en què debutaria, just abans de la derrota a Sant Sebastià.

El permís perquè jugués, però, va arribar abans del previst i el 28 d'octubre es va golejar el Granada amb dos gols de l'exjugador de l'Ajax, un de Sotil i un altre de Marcial. Havia començat una època daurada i no s'aturaria fins després d'haver guanyat el títol de Lliga al camp de l'Sporting per 2-4, aquell dia en què el peruà Cholo Sotil va trucar a casa seva dient allò de "mamita campeonamos". "Dir que Cruyff va ser el culpable que l'equip ho guanyés tot no és cert, però si que va ajudar-hi molt, especialment psicològicament", admet Asensi, un dels protagonistes d'aquella ratxa. "No era fàcil jugar sabent que tenies el millor futbolista del moment entrenant amb tu, però sense permís. Quan va debutar va arribar la normalitat i l'engranatge pensat per Michels va funcionar", afegeix l'exjugador de l'Elx.

La bona etapa de resultats no es trencaria fins al 28 d'abril del 1974, amb una derrota per 2 a 0 al Vicente Calderón. Llavors, però, semblava que hi havia equip per seguir fent història, especialment perquè poc després es fitxava un segon holandès de joc i comportament descarat, Neskeens. Tot i això, la temporada 1974-75 l'equip no rutllaria: tercer en Lliga i eliminat en les semifinals de la Copa d'Europa. "Hi havia molta il·lusió, però no es va poder donar continuïtat a aquell moment. El mèrit de Pep Guardiola és que sí que ho ha fet", admet Joan Manuel Asensi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT