Dues maneres de guanyar

BarcelonaLa primera part del partit de dimarts a l’Etihad Stadium va mostrar un Barça nou aquesta temporada, desconegut sota la batuta de Luis Enrique. El conjunt blaugrana havia ensenyat una cara habitual en temporades anteriors, però radicalment diferent dels millors moments d’aquest 2015, quan l’equip ha mostrat la seva esplendor gràcies a la velocitat i l’intercanvi de cops. La bona imatge oferta contra el City durant el primer temps, a través d’un joc de posició brillant, va coincidir amb un Andrés Iniesta molt actiu, comandant en tot moment el joc pausat del Barça, organitzat sobre la gespa a partir de la pilota. El manxec va ser el futbolista que més va participar del joc, amb 99 intervencions (94% d’encert) de les 686 totals de l’equip blaugrana. Jordi Alba (soci d’Iniesta pel carril esquerre) i Leo Messi, amb llibertat total per sumar-se al mig del camp i organitzar l’atac, van ser els altres dos futbolistes amb més participació, 78 i 76 intervencions respectivament.

Acostant-se a la perfecció

Al minut 23 de partit Jordi Alba va recuperar una pilota al carril esquerre, anticipant-se a Fernando, i el Barça va encadenar 51 passades consecutives sense error, fins que Dani Alves va buscar la centrada a Ivan Rakitic, que estava en fora de joc. Va ser l’exemple més clar del joc blaugrana contra el conjunt de Manuel Pellegrini, que durant dos minuts i nou segons va convertir-se en espectador de luxe de la lliçó de control catalana, perseguint ombres i arribant tard sempre. Durant aquesta llarga jugada els futbolistes blaugranes van fer 16 passades al primer toc, i Iniesta va ser el més participatiu, amb 9 intervencions. Dels 15 cops que ell i Sergio Busquets van tocar la pilota, en tots menys en un ho van fer al primer o segon toc, per imprimir velocitat i moure la defensa rival per trobar espais. El Barça va canviar fins a vuit vegades de banda per desorganitzar i cansar els futbolistes rivals, que perseguien la pilota sense fortuna, i en dues ocasions els centrals van sortir en conducció per superar la pressió alta del City: una incursió de Mascherano i una altra de Piqué.

Aquesta jugada va precedir el segon gol de Luis Suárez, que també va venir després d’una llarga jugada de combinació, amb més d’un minut de control i 24 passades consecutives, altra vegada amb el denominador comú que Iniesta va ser el més actiu a l’hora d’associar-se.

Dos estils diferents

A l’Etihad Stadium, exigit per la derrota contra el Màlaga de només tres dies abans, el Barça va oferir una imatge d’equip molt còmode amb la pilota -que no els cremava als peus-, i en cap moment hi va haver pressa per arribar a la porteria rival, com acostuma a passar aquesta temporada, ja sigui per les intencions futbolístiques de Luis Enrique i pel que demana als seus futbolistes o per l’acceleració que reclama la presència de Messi, Suárez i Neymar en punta d’atac. Al segon temps, amb més agressivitat del City i l’expulsió de Clichy, el panorama va canviar i les estadístiques es van distorsionar lleugerament. Va passar el mateix en una altra de les grans demostracions del Barça a domicili, en aquest cas la victòria 2 a 3 contra l’Atlètic de Madrid al Vicente Calderón, quan els matalassers van rendir-se a partir de la represa. Fa poc menys d’un mes d’aquell triomf, i el cop d’autoritat blaugrana va segellar-se també en uns 45 minuts brillants, en aquest cas sent un conjunt vertical i demolidor amb espais per davant per penalitzar la defensa avançada dels de Diego Pablo Simeone. Aquestes dues primeres parts, a Manchester i Madrid, mostren la millor versió de dos estils oposats. I els números així ho reflecteixen.

A la primera part del Vicente Calderón Iniesta va tocar 14 pilotes. Dimarts el manxec es va multiplicar i va triplicar aquesta estadística fins a les 41 intervencions. Només Alves, amb 45, va superar els registres del migcampista de Fuentealbilla, el jugador en el qual es recolzava el Barça per temperar el partit i donar al joc el ritme més necessari per als blaugranes. Els números d’Iniesta són els més paradigmàtics d’una tendència repetida en gairebé tots els jugadors. Per exemple en Messi, que, tot i ser letal a la riba del Manzanares (el Barça va marxar al descans amb 2 a 3 al marcador), va tocar només 18 pilotes, mentre que a la Champions aquesta xifra va ascendir fins a les 38 intervencions, un dels jugadors més actius.

L’estadística global és impactant. Contra l’Atlètic de Madrid el Barça va fer 203 passades en 45 minuts. En canvi, a Manchester aquesta xifra va créixer un 63%, fins a les 331 passades. El conjunt blaugrana, aprofitant els dubtes d’un City que no sortia a pressionar a dalt ni tampoc es tancava a la seva porteria, va apostar pel joc associatiu, i el nombre de passades en llarg va descendir gairebé a la meitat, d’un 11,5% al 6,5% de dimarts. Per primera vegada en tot el curs el Barça va jugar al que vol Iniesta, al futbol amb el qual el manxec se sent còmode, amb línies juntes, agrupats a través de la pilota, i sense precipitació. I això que el conjunt de Luis Enrique va tornar a deixar a la banqueta Xavi Hernández, absent novament contra el City, com ha passat en els últims partits.

Tots dos estils van donar bons resultats al Barça, capaç d’oferir dues versions radicalment diferents en dos camps de màxima exigència. Això sí, el control de la primera part contra el City va minimitzar les ocasions dels anglesos, que només van disposar de dos xuts, un entre els pals de Marc-André ter Stegen. A la Copa els de Simeone van rematar cinc cops, amb dos gols: un de Fernando Torres (al primer minut de joc) i un penal marcat per Raúl García. A més, l’altre gran avantatge del joc ofert a la Champions és que Iniesta s’hi sent còmode, mentre que quan el duel es converteix en un intercanvi de cops sense control el manxec es dilueix i passa sense pena ni glòria per sobre la gespa. Messi sempre se sent a gust, tant si el partit requereix velocitat com calma, mentre que, a l’altre costat de la balança, el jugador que contra el City va passar desapercebut va ser Neymar.

Queda clar que amb Luis Enrique el Barça apostarà normalment per la velocitat, per atacar en tromba els rivals per agafar-los desprevinguts, però el partit d’anada dels vuitens de Champions va demostrar que almenys aquest equip conserva, si cal, el que sempre havia sabut fer. Falta creure-hi.