Publicitat
Publicitat

JORNADA 30

La jutge desconvoca una vaga il·lògica que no hauria resolt el problema de fons dels clubs

Embolicar la troca per a res: hi haurà futbol i partit en obert

La via judicial ha resolt un conflicte destinat a morir per falta d'arguments que reforcin la protesta d'una LFP encertada en el fons de la queixa però sense credibilitat per l'endeutament dels clubs.

La 30a jornada de Lliga es jugarà perquè era l'única opció possible, l'única real. Reclamés el que reclamés la Lliga de Futbol Professional (LFP), el primer organisme que ho tenia clar des del principi, i tingués o no raó en el fons de la qüestió, demanar l'aturada de la competició a l'abril era entre imprudent i estratègic. Només així es pot entendre un debat que ha fet ballar durant molts dies clubs, aficionats, agències de viatges, jugadors, àrbitres, mitjans i, en general, tothom que envolta el circ del futbol.

I és que durant aquesta setmana sense competició oficial, el futbol -el que es juga sobre el terreny de joc- ha demostrat que és, més que mai, molt més que futbol. Conscient d'això, la LFP ha trobat en el forat del calendari una ocasió única per reivindicar tot el que, per vies més silencioses, no ha trobat la resposta volguda. "Això de la vaga s'ha fet per posar a l'aparador unes queixes que fa anys que duren i que no avancen en les reunions amb el govern estatal", explica a l'ARA Pere Artigas, exdirector general d'Audiovisual Sport en els anys 1997-2002. En els mateixos termes s'ha posicionat Xavier-Albert Canal, president de la secció de dret esportiu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona: "La vaga era una mesura de pressió que sorgeix perquè és el moment de renegociar contractes televisius i la situació econòmica dels clubs de futbol a Espanya és bastant delicada". I, amb aquest panorama, la idea d'ingressar més diners a través d'uns drets televisius més generosos ha fet que "tothom pressioni tothom", diu Canal, i que "cada club faci la guerra pel seu compte", diu Artigas.

Descontrol del deute

La LFP ha obviat l'autèntic problema, la mala gestió financera dels clubs de futbol professional, per centrar la problemàtica en la necessitat de modificar una llei que Álvarez Cascos va introduir el 1997 i que, amb el cartell del futbol com a "interès general", obligava a emetre cada setmana un partit en obert. Passar-lo a televisió de pagament implicaria, en xifres, uns 150 milions d'euros més a repartir entre els vint clubs de Primera, una quantitat que potser maquillaria pressupostos, però que no acabaria amb el deute. Artigas considera que, formalment, i basant-se en els exemples de les principals lligues a Europa, "la LFP té raó de reclamar un canvi, però la protesta queda coixa si no va acompanyada d'una proposta dràstica de reducció del deute dels clubs, amb uns terminis clars de quan i com es racionalitzaria". Si no, com tem que passi l'exdirector d'Audiovisual Sport, quedarà el dubte sobre què faran els clubs amb més diners. "Gastar-ne més?", es pregunta. "No es pot seguir gastant vint quan s'ingressa vuit".

Toni Freixa, el portaveu de la junta directiva del Barça, deixava clar ahir en roda de premsa que el Barça aposta per "controlar més la gestió dels clubs", com també defensava el president de l'Athletic Club, Fernando García Macua, que reclamava "una profunda reestructuració" del futbol professional espanyol per acabar amb "la falta de control econòmic de molts equips, sense criteris de gestió prudents". La garantia que dóna la LFP de resoldre bona part del deute, essencialment amb Hisenda i la Seguretat Social, no convenç ningú. No són tants els diners de més que s'ingressarien per un nou acord televisiu i per l'ampliació del tant per cent que actualment perceben els clubs de les travesses i apostes online .

"Mesura impopular"

Ara per ara, només els dos últims punts, poc atractius per als clubs, podrien canviar, perquè les probabilitats que el govern estatal afronti l'alteració de la llei sobre el partit en obert, amb unes eleccions a l'horitzó, és ben bé improbable. Tot i així, Xavier-Albert Canal creu que "el partit en obert té els dies comptats" i que "més d'hora que tard" s'haurà d'impulsar la modificació de la llei, tot i que no fins que passin les eleccions. No és gaire més optimista Pere Artigas, que veu "complicat" que es faci el canvi perquè "és una mesura massa impopular".

La sensació és clara: la vaga no hauria resolt uns problemes molt més profunds i greus. "El tema serà difícil de resoldre", adverteix Artigas. Perquè mentre els aficionats volen seguir veient futbol al sofà de casa, de franc, els clubs fan números per quadrar la caixa i fer plantilles competents. Freixa apel·lava a l'emoció per convèncer-los: "Caldria preguntar al soci del Barça si està més content perquè l'equip aconsegueix títols o perquè veu un partit en obert".

Més continguts de