Publicitat
Publicitat

ELS DAVANTERS

El tècnic té una relació especial amb els davanters

Guardiola i l'atac, qüestió de 'feeling'

En els últims dies s'estan succeint declaracions d'exdavanters del Barça que deixen entreveure que la relació de Guardiola amb alguns dels seus futbolistes no és tan fantàstica com semblen demostrar els títols i els números del tècnic de Santpedor.

Els 500 gols que ha marcat el seu Barça en poc més de tres anys confirmen que aquest és un equip que ataca molt, i bé. Però, en canvi, alguns dels cracs que han jugat a les ordres de l'entrenador blaugrana es queixen de la seva capacitat de gestió de grup i el fan responsable del seu adéu del club.

El primer a parlar va ser Bojan Krkic, que va obrir la ferida al programa El convidat de TV3 culpant Guardiola de la seva sortida al Roma. "No tenia continuïtat. Tant era si entrenava bé com si no, perquè no jugava, i mai vaig trobar el moment per parlar-ho amb ell".

El següent a aparèixer ha estat Zlatan Ibrahimovic, que ha filtrat als mitjans de Suècia alguns fragments de la seva autobiografia, en què evidencia les greus discussions que va mantenir amb Guardiola la temporada 2009/2010 per motius diferents, com Mourinho, algunes suplències difícils de pair o la competència amb Messi. "Messi va començar a reclamar un altre paper dins l'equip i Guardiola va preferir tenir Déu content". I afegeix que la plantilla l'hi permet: "Alguns jugadors són com alumnes de l'escola, que obeeixen a tot sense protestar". El vicepresident del Barça, Carles Vilarrubí, va assegurar ahir que Ibrahimovic fins i tot va amenaçar d'arribar a les mans amb Guardiola: "Si segueixo al Barça, esperaré un dia que hi hagi la premsa i el pegaré en públic".

En les últimes hores, a més, des de València s'està escalfant l'ambient, venent una suposada mala relació entre Villa i Messi, que tant els mateixos protagonistes com els seus companys neguen amb rotunditat. Però l'oportunisme d'aquestes especulacions fa que el barcelonisme es pregunti si res de tot això és cert. Té algun problema Guardiola amb els davanters?

La millor versió de Messi

La resposta és que sí. El té. El problema és Leo Messi. L'argentí ha acabat d'esclatar com a golejador i millor futbolista del món de la mà del Pep, que ha millorat la mitjana de gols del de Rosario. En 176 partits, Messi ha marcat 160 gols, gairebé un cada dia que juga. Abans necessitava 176 minuts per perforar la xarxa rival, és a dir, el doble de temps que ara. Els gols de Messi suposen el 32% del total dels 500 de l'era Guardiola. I aquest, l'increïble rendiment de Messi, és el problema.

Des del primer dia, Guardiola ha entès que l'èxit del seu projecte passava per donar més galons a Messi i ha cremat la pissarra per oferir-li el context tàctic més favorable perquè explotés la seva voracitat golejadora. "El vaig acostar a l'àrea i després el vam treure de la banda perquè crèiem que al mig tindria més rendiment", explica Guardiola. A l'estiu, a més, el tècnic va fer una crida a la directiva perquè el rodegés amb els millors jugadors possibles. Va arribar Cesc, amic seu de l'adolescència. Va arribar Alexis, un extrem de primer nivell però de perfil baix amb el qual sembla entendre's molt bé.

El feeling de Guardiola, el seu olfacte d'entrenador, l'advertia que aquest era el camí. I el seu nas visionari no s'ha equivocat, encara que el preu sigui acceptar les queixes dels cracs que no ho van acceptar. Que Leo Messi tingui més influència en el joc de l'equip, traduït a xifres, són 200 partits i només 17 derrotes. L'aposta per fer jugar Messi de fals davanter centre, camuflat entre els pilotaires del mig del camp, traduït a sensacions, és un Barça que domina els partits amb possessions encara més insultants que abans, fregant el 75 i 80%.

El cert és que el Barça més golejador de la història, amb una mitjana de 2,5 gols per partit, ha prescindit d'un davanter centre cada temporada i no n'ha sortit perjudicat. Guardiola ha aconseguit esprémer al màxim els atacants de què ha disposat, encara que a final d'any no els volgués a la plantilla.

Villa, cas a part

Eto'o va marcar 36 gols, el 23% del total d'aquella temporada. Guardiola va sentir que el camerunès no havia de continuar a l'equip i el Barça, l'any següent, va sobreviure bé sense els seus 36 gols. Ibra va marxar havent aportat més del 14% dels gols totals i l'equip, una temporada més tard, va tornar a guanyar la Champions sense trobar-lo a faltar. Bojan, amb un paper molt menys protagonista, va posar el seu granet de sorra amb prop del 5% dels gols i, tot i les lesions, el Barça està tirant endavant els seus partits sense enyorar els gols del davanter de Linyola.

Villa, fins ara, assumeix el 14% de l'autoria dels gols blaugranes i, malgrat ser el màxim golejador de la selecció espanyola i un dels millors davanters de la Lliga, no es queixa si el seu lloc ja no és la punta d'atac sinó la banda i si, en situacions de xut, un tal Messi li reclama la pilota i l'hi ha de passar.

L'asturià, afamat de títols, va posar-se com tots al servei de Messi, i cada jornada en treu benefici perquè l'argentí respon amb hat tricks a la responsabilitat que li carrega Guardiola en la dinàmica col·lectiva. "El mister és qui ha d'acoblar el talent", deia Villa en una entrevista fa algunes setmanes. I és tot just això el que va decidir Guardiola ara fa tres anys i alguns mesos: ajustar el talent al voltant del més talentós de tots, Messi. L'èxit o fracàs dels davanters que l'envolten passa per la seva capacitat d'entendre-ho i acceptar-ho. D'acatar les ordres dels seus gols. Del seu rendiment incontestable. De l'olfacte encertat de Guardiola, sord als egos voraços i egoistes dels homes gol.

Més continguts de