Kyrgios o l’arrogància mal entesa

Barcelona“McEnroe, Lendl i Connors no eren tipus simpàtics. Eren egoistes, però han sigut els millors ambaixadors del nostre esport”, deia Mats Wilander, campió suec que, quan jugava, tampoc era un prodigi d’entusiasme. “Els jugadors de gran caràcter, com McEnroe, Nastase, Gerulaitis o jo, ja no existeixen. Abans ens odiaven, ara ens troben a faltar”, raonava Jimmy Connors, cinc cops vencedor de l’Open dels Estats Units. Certament contrasta amb l’actualitat, en què Federer, Djokovic, Murray i Nadal es reparteixen elogis sincers i es desitgen sort abans dels partits. Abans el mateix Connors pensava que havia d’odiar els rivals per derrotar-los, McEnroe creava guerres personals amb els que podien fer-li ombra i Lendl es mostrava arrogant per infondre por als adversaris. Eren altres èpoques, però les faltes de respecte no eren pròpies d’un esport en què es discutia, especialment amb els àrbitres, i l’excentricitat i la vehemència en formaven part de manera natural.

Fa dues setmanes, Nick Kyrgios, a mig partit, va dir en veu alta que la nòvia de Wawrinka, rival aquell dia, se l’havia beneficiat Kokkinakis, també australià i company de generació. Se l’ha sancionat amb una advertència: pagar 25.000 dòlars i suspensió de 28 dies si reincideix en els pròxims sis mesos. “Em sembla una sanció vergonyosa”, sentencia Robredo, que reconeix el malestar dels jugadors. Sigui com sigui, a Kyrgios, de 20 anys, li encanta ser el centre d’atenció. Aquí, en el debut que va perdre amb Murray, va tornar a deixar un reguitzell d’imatges i gestos que avui defineixen tant el seu joc com el seu fantàstic ventall de recursos tècnics. Una ambivalència de sensacions que evidencia la dicotomia entre donar espectacle o voler personalitzar l’espectacle. Connors, McEnroe, Lendl i tants altres mai van obviar que feien gran el tenis amb les rivalitats esportives, enaltides en el seu cas pels antagonismes de caràcters. Ara Roger Federer, Rafa Nadal, Novak Djokovic i Andy Murray continuen elevant-lo per les batalles a la pista. I Kyrgios n’hauria d’aprendre si vol, algun dia, formar part del selecte grup de campions inoblidables.