Publicitat
Publicitat

QUARTA DERROTA CONSECUTIVA

No va dominar mai el partit contra l'Osasuna i va mostrar la seva pitjor cara

L'Espanyol perd el rumb al Reyno de Navarra i cau golejat

La d'ahir a Pamplona és la quarta derrota consecutiva de l'Espanyol. Però podria ser la primera que no té una justificació. Per tant, podria ser la primera derrota preocupant, la que provoqués cert neguit. La que fes aparèixer l'ombra de l'any de Valverde i la por d'entrar en una dinàmica de caiguda lliure impossible de revertir.

Perquè l'Espanyol del Reyno de Navarra va ser un Espanyol tou, sense ànima, desdibuixat, superat per un intens i lluitador Osasuna. Els de Pochettino van oblidar el seu futbol a Barcelona i van sobreviure fins que van poder a la pressió local.

Primer quart d'hora
Avisava Sergio García que l'inici del partit seria determinant. No només perquè el debut de Mendilibar a la banqueta navarresa feia presagiar una sortida en tromba dels locals, sinó perquè encara estava molt present el record de l'Almeria i els tres gols encaixats en divuit minuts. L'Osasuna va saber jugar amb aquesta vulnerabilitat emocional dels periquitos per acorralar-los des dels primers compassos de partit, amb una pressió asfixiant al mig del camp, ofegant Verdú i Javi Márquez, els dos jugadors amb més toc.

Amb ells fora de combat, els de Pochettino es van quedar sense brúixola, sense idees. Sense joc. Els de Mendilibar van obligar l'Espanyol a sortir en llarg des de la línia defensiva, conscients que la disputa aèria dels centrals en una passada vertical seria una pilota guanyada per a l'Osasuna. De fet, els navarresos van recuperar el 45% de les pilotes entre els seus quatre defenses, amb Monreal com a home més destacat amb onze recuperacions.

Sense joc
En cap moment es va veure el joc habitual de l'Espanyol. Desaparegut i desesperat Callejón, incapaç Verdú de connectar entre línies amb Sergio García -insistent però desassistit a la punta d'atac- i histèric Luis García, sense trobar el seu espai entre la munió de jugadors rojillos que pressionaven arreu; l'Espanyol va anar perdent la fe a mesura que entenia que tenir la pilota sense tenir ocasions de gol era un senyal que el partit no anava bé.

A més, defensivament l'equip no va estar fi, sobretot en les accions a pilota aturada. Un fluix marcatge va permetre a Nekounam obrir la llauna al quart d'hora de joc, i unes absurdes i infantils mans de Duscher dins l'àrea en un córner van encarrilar el partit per a l'Osasuna només començar la segona meitat. Amb l'Espanyol desconcentrat i sense confiar en la remuntada, els navarresos van deixar passar els minuts còmodament. Sense patir i fins i tot gaudint, els locals van arrodonir la golejada amb gols de Lolo i Soriano al tram final, i van ridiculitzar un mal Espanyol.

Europa es complica
Contra l'Almeria l'equip va competir més enllà de la badada en els minuts inicials. Contra el Vila-real i el Madrid, dos partits que es poden perdre, es va donar la cara, amb minuts de bon futbol. Però ahir, l'equip no va saber estar a l'altura de les exigències de la classificació. L'Espanyol seguirà sisè, però se li acaba el marge d'error sobre els rivals directes després de les victòries de l'Atlètic de Madrid i el Sevilla.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT