L’escollit per pensar el nou Espanyol

BarcelonaTot canvi radical exigeix un procés d’adaptació. En els últims deu mesos l’àrea esportiva de l’Espanyol, començant per la seva direcció, seguint per la banqueta i acabant per la plantilla, ha viscut una autèntica revolució que, 50 dies després de l’estrena, demana paciència. “Està sent un inici de temporada força estrany”, assenyala a l’ARA el director esportiu Ángel Gómez, en una conversa en què no amaga les limitacions que encara té un il·lusionant projecte que, tot i que és complex, assumeix amb un somriure optimista.

Més fortaleses que mancances

“La idea és que sigui un equip versàtil, i per això hem buscat doblar les posicions amb perfils diferents”, arrenca l’actual responsable de l’àrea esportiva, un Ángel Gómez satisfet després de tancar un estiu “divertit i complicat” en què han confeccionat un conjunt capaç de dominar diferents registres. “Hi ha jugadors que volen més anada i tornada, i altres d’estil més associatiu. L’any que ve potser canviaran noms, però els perfils han de ser aquests”, apunta. Tot i els sis punts en set jornades, Gómez evita parlar d’un problema mental. “Cal analitzar el que veiem internament”, sosté, alhora que destaca la “seriositat” defensiva que ha anat adquirint l’equip.

Es fa seu el discurs de Quique Sánchez Flores -“encara no li està sortint el que vol”, precisa-, que defensa que els triomfs els faran créixer més de pressa. “S’ha fet un pas important amb aquest planter, però sempre es pot millorar”, accepta, autocrític, mentre assenyala en una llibreta les dues posicions que no han pogut doblar de la plantilla actual: el lateral dret i el central. “No està bé i no puc estar-ne del tot content, però hi ha jugadors polivalents”, puntualitza. Nyom era l’escollit per suplir Arbilla, però, tot i que estava tancada, la seva arribada es va truncar a última hora. “Ens hauria agradat portar un recanvi, però no ens hi obsessionem ni portarem ningú per omplir”, aclareix. Tot i les crítiques rebudes, treu pit amb l’amplitud de recursos. “L’Espanyol ara té banqueta”, celebra, mentre dóna un cop d’ull a una pàgina amb la plantilla del curs passat. “Em pensava que Pau López es quedaria i competiria”, lamenta, sobre una de les sortides inesperades de l’estiu. Enguany han arribat noms que fa pocs mesos eren inassequibles per al club. “El que avui és inviable demà potser no ho és”. Aquest és el gran repte: fer possible l’impensable.

L’equip ha canviat de pell, de la mateixa manera que ho ha fet un cos tècnic que encara està descobrint. “Són diferents dels anteriors, imposen des del primer dia, quan van demanar pantalles tàctils i altres elements de treball -recorda Gómez-. De seguida van veure que calia canviar molts factors”, afegeix, abans d’abordar la seva relació amb Quique Sánchez Flores. “És un tècnic futbolísticament madur, tranquil, es nota el gran bagatge que té en diferents lligues, cosa que a l’hora de resoldre certes situacions et dóna un plus”. Amb el cos tècnic han establert una relació de consens. Fins i tot en aquells punts en què discrepaven, com la sortida d’alguns joves en qui el cos tècnic no confiava perquè volia rendiment immediat però, en canvi, el club sí que hi creu: “La solució era la cessió. Creiem que en uns anys poden ser importants”, defensa Gómez.

La direcció esportiva sempre és la que fa el primer pas: proposa noms que ha d’aprovar el cos tècnic, i després es posa en contacte amb l’agent. Quan se saben quines són les intencions del jugador i el preu de sortida, si entra dins del pressupost, s’estableix una segona reunió a la qual assisteix el conseller delegat, encarregat de tots els números. Enguany negociar en nom d’un equip propietat d’un empresari ric, Chen Yansheng, va ajudar a atreure alguns jugadors, però també va encarir les operacions. “Es pensaven que érem els nou-rics del futbol espanyol, però vam deixar molt clar el que ens hi podíem gastar i que d’allà no sortiríem”, puntualitza Gómez. En aquest Espanyol no hi ha lloc per a bogeries econòmiques.

El director esportiu també destaca la meritocràcia que aplica el tècnic, que no es casa amb ningú, com demostra amb dos exemples: “Que Víctor Sánchez jugui de lateral esquerre no és un missatge cap a la direcció esportiva, sinó cap als tres altres jugadors que hi poden jugar, perquè treballin al màxim i s’espavilin”. I afegeix: “Un jugador que havia descartat els primers dies el va convèncer a la pretemporada i es va quedar”.

Tot i que centren la mirada en el present, no deixen de pensar en el futur. Gairebé tres mesos abans del mercat del gener deixen les portes obertes a diversos moviments “tant d’entrada com de sortida”. Això sí, per les restriccions del control financer de la Lliga, abans d’entrar caldrà deixar sortir. Moltes solucions poden trobar-les a casa, al futbol base. “Tenim una línia de successió del cadet A fins al filial, avaluem tots els jugadors per veure quins poden arribar”, explica Gómez, bon coneixedor del que es cou a Sant Adrià. Allà, tot i els canvis que es viuen a l’entitat, es respecta i manté la feina d’una àrea que continua coordinant l’exjugador Jordi Lardín. Per connectar totes dues àrees cal fixar un camí comú. “Amb Quique, un entrenador de projecte, s’ha de marcar una base de joc fixa al primer equip, molt marcada, com fan al futbol base”, reflexiona Gómez, que llança un missatge al futbol base: “Qui vulgui arribar de baix ha de fer-ho molt bé. No tancarem cap porta, però el nivell serà cada cop superior, per la qual cosa costarà més arribar-hi”. No és un missatge de desànim, sinó de motivació. “Han de treballar molt cada dia”, apunta. El millor exemple és Marc Roca. “Vull que la intenció de tots els de la casa sigui créixer i gaudir de l’Espanyol, triomfar aquí”, sentencia.

“L’any vinent no hi haurà tants moviments”, especifica sobre el primer equip un Gómez que considera la pròxima com l’última temporada en què hauran de fer una gran recomposició de l’equip. El següent pas, després d’anunciar ahir que té el 100% dels drets d’Hernán Pérez, serà renovar Marc Roca, Javi López i Víctor Sánchez, jugadors amb qui ja s’està conversant. “Encara tenim molts jugadors amb contracte i cedits, i tornarem a trobar-nos-hi”, anota. Aquest estiu s’ha apostat per una barreja de jugadors de rendiment immediat, veterans sense possibilitat de venda futura, i peces d’entre 23 i 27 anys, de rendiment també immediat, però amb marge de millora. Segons les previsions de Gómez, a partir del 2019 el club es trobarà en disposició d’apostar per un tercer tipus de jugadors: joves promeses amb gran potencial, talents de futur que, ara per ara, encara són inviables econòmicament. A més, utilitza el mateix horitzó per fer un càlcul aproximat a partir del qual considera que els jugadors de l’Espanyol, sobretot els joves, sentiran que fora del club no hi ha res millor. Tot ho marcarà, com sempre, el fet que la pilota entri.“Ara només hi ha alguns fets i moltes paraules. Hem fet un pas important, però no definitiu: el pas gran pot ser la pròxima temporada, amb una base més sòlida”. Convertir les paraules en fets, un repte tan ambiciós com complex.