Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

L'hereu de Guardiola

L'oracle de Delfos, és a dir, Johan Cruyff, ja sap qui ha de ser el substitut de Guardiola el dia que marxi. No se sap com ni quan serà desvelat el nom sagrat, però alguns estaríem disposats a fer més d'un disbarat per saber qui és l'escollit pel cervell més privilegiat del món del futbol. Però mentre Cruyff no es manifesta, aquí a la Terra els mortals només podem especular. Fins quan durarà Guardiola i qui el substituirà: vet aquí les dues grans qüestions del barcelonisme. Ni Qatar, ni l'assemblea de socis, ni tan sols els gols de Messi: en aquests moments res és més important que el Pep. Perquè, no ens enganyem, estem a punt d'arribar en aquell moment de cada temporada en què comencem a tenir calfreds pensant en el futur de l'entrenador del Barça. Hem après a conviure amb aquesta incertesa, i per això cada any celebrem cada renovació com si fos un títol, però la seva sortida és senzillament un tabú, un pànic que amenaça de col·lapsar-nos a tots. El tòpic diu que ningú és imprescindible, però algú és capaç d'imaginar-se el Dia Després?

Queda una esperança

Amb aquesta gran espasa de Dàmocles a sobre dels nostres caps, és inevitable pensar en alguna solució. A curt termini és difícil trobar-ne cap: si Guardiola deixés la banqueta a finals d'aquesta temporada, tan sols un temerari podria acceptar un càrrec destinat a la immolació. Perquè un postguardiolisme sense una transició adequada desembocaria probablement en un any de turbulències semblant a les que va patir Robson després de Cruyff. Queda una esperança, potser una utopia: que Guardiola duri bastants més anys, hi hagi temps de preparar un relleu pensat i que la gent entengui que no posa en perill el model. Per a mi només hi ha un nom que reuneixi les condicions per convertir-se en l'autèntic hereu del projecte. Només pot ser algú que hagi nascut com a 4, la posició on comença tot segons les sagrades escriptures, i que hagi après abans a pensar que a jugar. Només pot ser algú que generi consens i que sigui un punt d'unió entre el barcelonisme. Ha de ser intel·ligent, ha de tenir una visió global del club i el seu compromís l'ha d'haver posat a prova al llarg dels anys. La seva fidelitat al model de joc ha de ser insubornable i l'ha de fer passar per sobre de tot i de tothom. El seu palmarès ha de ser tan indiscutible com el seu pes social, ha de tenir personalitat suficient per parar els peus a qui sigui i total credibilitat al vestidor. Espero que Cruyff em perdoni, però jo també he pensat en un nom. Juga al primer equip del Barça, porta el número 6 i es diu Xavi Hernández.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT