L’hora de descobrir Vermaelen

BarcelonaThomas Vermaelen treballa en silenci. És un jugador discret, amb bon sentit de l’humor, com tot belga, però mai és al centre de les bromes. Treballa de valent, és meticulós i cau bé, dins del vestidor, malgrat que tampoc acaba de destacar gaire, i cedeix als brasilers o a Piqué l’espai central quan toca fer gresca. El belga s’ha passat mesos treballant sol i al Barça, de moment, es comporta d’una manera diferent de l’Arsenal, on ràpidament va passar a ser el capità, respectat i escoltat. Al Barça és considerat un home de futbol, però ell sap que per qüestions de jerarquia li toca un rol secundari.

Vermaelen, fins ara, semblava que no existís. Quan va arribar al Barça ja estava lesionat, després de patir una nova lesió en un escenari imponent, Maracanã, durant un partit del Mundial. Andoni Zubizarreta havia donat el permís per negociar per un defensa elegant que li agradava, però sabia que arrossegava un llarg historial de lesions. Com si intentés allunyar les pors, el llavors secretari tècnic va dir que Vermaelen tindria un rendiment immediat. Però el defensa internacional belga va trigar mesos a debutar. I durant tota la temporada del triplet, com en el cas de Douglas, la gent ni recordava que existís. Al final, va poder debutar en l’últim partit de la Lliga, però la UEFA ni tan sols li va concedir l’honor de considerar-lo campió d’Europa, ja que no va poder jugar ni un minut a la Champions.

Vermaelen no és un fitxatge nou, però és un reforç. Durant aquesta pretemporada, el barcelonisme l’ha descobert. I Luis Enrique ha pogut, per fi, veure sobre un terreny de joc el que ja veia als entrenaments. Thomas Vermaelen, el segon jugador belga professional al Barça, després del davanter Fernand Goyvaerts (als anys 60 va jugar al Barça i al Madrid), va disputar tot just el seu segon partit de Lliga amb la samarreta del Barça a San Mamés. I va fer-ho amb encert, enviant dos missatges. El primer és que sembla destinat a ocupar el lloc de Piqué, ara que el català segueix sancionat.

Els dubtes de Bartra

El segon missatge va destinat a Marc Bartra, que veu com el belga l’està relegant a la suplència també quan Piqué no juga. Durant la pretemporada s’han repartit els minuts entre l’un i l’altre. Però als duels oficials ha jugat més Vermaelen. A Luis Enrique li agrada la calma que aporta, com se situa sobre el terreny de joc i com intueix els moviments de companys més explosius, com Mascherano, per corregir posicions. A més, pot jugar de lateral esquerre, però el cos tècnic només el veu de central. De moment.

Per a Vermaelen, tot sembla complicat. Un cop va arribar al Barça, va patir de valent per poder ser, finalment, protagonista. A l’Arsenal, les lesions el van mortificar. I quan jugava a l’Ajax, va estar a un pas de quedar-se sense fitxar pel club anglès, ja que la setmana que un enviat especial dels gunners va anar a veure l’Ajax el seu equip va rebre deu gols en dos partits: 6-2 contra el PSV i 4-0 contra l’Sparta. Vermaelen, llavors jugant de lateral, va donar per fet que no el fitxarien. Però Wenger s’havia enamorat d’ell durant un amistós de pretemporada, quan havia defensat amb encert Robin van Persie. Va ser el premi a la feina d’un jugador nascut en una família on gairebé ningú era un apassionat del futbol. L’excepció era l’oncle, entrenador de les categories inferiors del Germinal Beerschot, club on es va formar, on s’ho passava bé veient jugadors com Tomasz Radzinski. El club on es va formar Vermaelen va desaparèixer el 2013, després de gairebé 90 anys de vida. Una notícia que va afectar Vermaelen, que amb 12 anys portava aquesta samarreta entrenat per un oncle que sempre li deia que ell no era dels millors. Però podia ser el més constant i ambiciós.

Un llarg camí

El defensa flamenc es va criar a Stabroek, un poble a la frontera amb els Països Baixos on el pare encara té el seu negoci de lampisteria. L’oncle va ser qui el va portar a les proves del futbol base de l’Ajax -Amsterdam és a dues hores en cotxe de la seva vila natal-, per canviar-li la vida. Ara, a les portes dels 30 anys, el central veu que té una gran oportunitat per consolidar la seva carrera al Barça. El belga va sortir molt reforçat del partit de San Mamés. Si Mathieu no va rendir com a lateral al partit de la Supercopa i ha quedat en segon pla, el belga ha passat els primers tests amb nota alta. Bartra, en canvi, continua atrapat per la maledicció de no fer mai un pas endavant. Malgrat que treballa amb constància, no poder ser titular a Bilbao va ser una declaració d’intencions de Luis Enrique, tot i que el tècnic asturià no descarta fer canvis contra el Màlaga.

A l’horitzó, però, hi ha el partit contra l’Atlètic de Madrid del 12 de setembre. Sense Piqué, qui jugui de titular es podrà considerar, de manera honorífica, el tercer central blaugrana.