Publicitat
Publicitat

Lliga gal·lesa, escocesa, espanyola o europea?

José María del Nido, president del Sevilla, a qui el fiscal anticorrupció demana 30 anys de presó, ha comparat aquesta setmana el campionat espanyol amb la lliga gal·lesa. Argumenta que la Lliga BBVA té poc interès perquè el repartiment dels diners de les televisions que acaparen Barça i Madrid fa que la lluita pel títol sempre sigui un frec a frec entre aquests dos equips. Té raó en una cosa i s'equivoca en una altra.

Del Nido la clava quan diu que els drets de televisió han incrementat, i molt, la diferència de pressupostos entre Barça i Madrid i la resta d'equips. I és un procés que difícilment serà reversible perquè als drets audiovisuals cal sumar-hi els diners que guanyen cada any per jugar la Champions, per la marca de roba que els vesteix o per la publicitat a la samarreta. Tot plegat va eixamplant la diferència. Així, cada temporada oscil·len més els potencials de plantilla entre els uns i els altres i cada vegada costa més que un Almería pugui puntuar contra el Barça o que el Madrid cedeixi punts al Bernabéu.

El president sevillista, en canvi, s'equivoca quan diu que la Lliga no té emoció (Barça i Madrid porten quatre anys seguits de duels apassionants) i té un lapsus quan la compara amb la lliga del País de Gal·les. Devia voler dir Escòcia, on fa 26 anys, des que va guanyar la lliga l'Aberdeen, que el títol sempre se l'emporta un equip de Glasgow, el Celtic o el Rangers. Aquí, és veritat que anem pel mateix camí.

La tendència dels clubs modestos, encapçalats per un Sevilla, un València o un Atlètic de Madrid, seria demanar una redistribució dels ingressos televisius.

Però el paper de Sandro Rosell i Florentino Pérez, que aquí sí que aniran units, és el de demostrar que la gent segueix la Lliga per veure aquests dos equips i que si la juguessin sense Barça ni Madrid, les teles encara pagarien menys per emetre un Sevilla-Osasuna o un Getafe-Hèrcules, un partit que només d'escriure'l al paper ja fa mandra.

El futur passa, irremissiblement, per una lliga europea. La UEFA està encantada que se'ls omplin els estadis en cada partit, ja sigui a l'Emirates, a Gelsenkirchen com al Camp Nou. Veuen que una Champions de debò és el futur i, per començar a acostumar els seguidors, ja fan la final del campionat en dissabte.

Les aficions, en dissabte, encara podran viatjar més que en laborable i, potser abans i tot de la independència de Catalunya, arribarem a veure una lliga espanyola en què els partits es jugaran tots en dimecres i una Champions que quedarà reservada per als dies bons: el cap de setmana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT