Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

La Lliga de la infàmia

El Barça va penjar d'un fil, però un cop de geni de Messi i les mans providencials de Valdés li van permetre sortir viu del Calderón. Aquesta vegada va tenir tota la sort que li havia faltat en altres ocasions i el millor que es pot dir és que no va perdre els nervis i va sobreviure gràcies a un exercici de paciència més que meritori. Aquesta vegada va saber sobreposar-se a una altra segona part dolenta, en què havia llençat per la borda el que havia construït a la primera. El Barça va millorar la cara i va saber sofrir, si bé és cert que es va salvar pel pèls quan ja havia tornat a perdre la concentració.

La victòria soferta de l'equip de Guardiola corre el risc de deixar en un segon pla la gran duresa amb què va jugar l'Atlètic de Madrid a la primera part. Si l'equip matalasser va arribar viu al descans va ser en part perquè es va aferrar a un joc que no cap al reglament. Cesc, Busquets i Messi eren caçats sistemàticament amb entrades esbojarrades, molt més enllà del que és permissible.

El gran problema és que el que va succeir al Calderón va ser tan sols la prolongació del que havia passat unes hores abans a l'estadi de Vallecas, on el Madrid va tornar a quedar impune després d'una nova exhibició de violència del tàndem Ramos-Pepe. La jornada d'ahir sintentitza quin ha estat un dels grans drames d'aquesta temporada: l'entrenador que va posar el dit a l'ull a Tito Vilanova i el jugador que va trepitjar Messi es passegen pels camps de la Lliga espanyola com si res no hagués passat. La violència ha quedat habilitada i forma part del paisatge. Aquest no ha estat l'únic factor per explicar les relliscades de l'equip de Guardiola, però ha estat la música de fons, la partitura corrupta sobre la qual s'ha compost aquesta Lliga. El Barça ja va decidir fa molt de temps que, passés el que passés, el club callaria i no denunciaria absolutament res. El resultat és que el Madrid transita tranquil·lament cap al títol, protegit pels seus mitjans i emparat pels àrbitres sense una oposició pública que el pressioni. El joc del Madrid és mediocre, com es va veure ahir, però tira els partits endavant convençut de la seva impunitat. És la Lliga de la infàmia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT