Publicitat
Publicitat

CUINANT EL QUART CLÀSSIC

Els opinadors no li han comprat la conxorxa arbitral i el critiquen pel mal plantejament

El Madrid i Mourinho desvien l'atenció amb la típica cortina de fum

Ahir José Mourinho ja no tenia ganes de parlar de Wolfgang Stark, ni d'Ovrebo, ni de Busacca, ni de De Bleeckere, ni de Fisk. "Res a dir", deia cada cop que li insistien els periodistes sobre les seves dures acusacions de dimecres, en què deia que aquests àrbitres europeus havien afavorit el Barça a consciència. "Res a dir", repetia amb una lletania semblant a la dels "per què?" de l'altre dia. A Mourinho ja no li interessava recordar les acusacions que han provocat la denúncia formal del Barça a la UEFA, i en canvi va desviar l'atenció cap a una altra banda: "Una imatge val més que mil paraules, per més que hi hagi gent que pensi que les fotos estan retocades i que els vídeos són un muntatge", sumant-se a la tesi del club en la contradenúncia contra el Barça. Cal recordar que en el discurs del tècnic portuguès després de perdre 0-2 amb el Barça en cap moment va parlar de les simulacions dels jugadors blaugranes, i els mitjans de comunicació de Madrid l'endemà tampoc parlaven gaire del tema. Tot va esclatar dijous a la nit quan el Madrid es va treure de la màniga aquesta denúncia per fer contrapès a la del Barça. El pacte entre el club i el tècnic sembla clar: "Jo et dono suport incondicional, però tu deixes de parlar dels àrbitres".

I per què?

I per què el Madrid i Mourinho han girat el focus d'atenció cap al teatre que van fer, suposadament, els jugadors blaugranes per mirar d'enganyar l'àrbitre Stark, afegint que tot formava part d'un pla traçat per Guardiola? Doncs perquè, tal com explica el periodista de Marca TV i Ràdio Marca David Sánchez, que coneix bé l'entorn blanc, "a la directiva del Madrid no creuen en això dels àrbitres i, a més, els periodistes de la famosa central lechera diuen en veu baixa que no pot ser que el Madrid de les 9 Copes d'Europa jugui al 0-0". I no només els periodistes més afins a Florentino Pérez, sinó que firmes importants del periodisme madrileny mai li han comprat el discurs de la conxorxa judeomaçònica per fer guanyar el Barça i, al contrari, l'han criticat per dir el que va dir i també pel plantejament futbolístic d'equip petit. Com a mostra, dos exemples. Alfredo Relaño, director de l' As : "Un equip que es va plantar al darrere per escapar del Barça, amb la gespa alta i sense regar, buscant un 0-0 que donés pas a un improbable 1-1 a la tornada". I Santiago Segurola, adjunt al director de Marca : "L'esperpèntica intervenció de Mourinho després del partit atribueix el seu destí i el del Madrid a un contuberni universal, als fils invisibles d'una trama que pretén destruir-los".

"L'afició, però, sí que creu en la tesi que els àrbitres afavoreixen sempre el Barça i estan en contra de Mourinho, ja que fa temps que es parla del Villarato i el portuguès és el primer tècnic que s'ha sumat a la teoria", explica el periodista de Madrid David Sánchez, que afegeix: "Són conscients que són inferiors futbolísticament i s'aferren a l'excusa fàcil, la del victimisme arbitral". Així, el Reial Madrid no pot desacreditar públicament el seu entrenador perquè es posaria el públic en contra, però tampoc pot tirar més benzina a un incendi encès per Mourinho que pot costar al tècnic i al club una sanció exemplar per la gravetat de les acusacions. L'estratègia, per tant, sembla clara, córrer una cortina de fum que faci molt soroll mediàtic i intentar que el temps apagui les brases d'un foc que podria cremar de debò els blancs, i que la UEFA no perdonarà. Potser per això ahir Mourinho va dir: "Jo només vaig preguntar per què", com aquell nen que sap que el castigaran perquè ha fet una cosa malament i de seguida intenta negar l'evidència.

La història es repeteix

Tot i aquesta semirectificació del tècnic portuguès, mitja Europa ja el coneix com un entrenador avesat a les polèmiques. Forma part de la seva manera de gestionar la tasca d'entrenador allà on va. Mentre era al Chelsea, l'any 2007, es va encarregar de denunciar reiteradament una conxorxa arbitral que tenia com a objectiu afavorir el Manchester United. "Hi ha una norma nova, en futbol: al Manchester no se li xiulen penals en contra i al Chelsea no se n'hi pot assenyalar cap a favor", assegurava el tècnic portuguès l'abril del 2007. Ferguson es va enfadar molt amb aquestes declaracions i va assegurar: "Si ens xiulen un penal en contra, Mourinho guanya aquesta guerra, i això no és correcte, perquè posa massa pressió sobre els àrbitres". Al mateix temps, després de les acusacions de conxorxa a favor del Manchester United, l'entrenador dels red devils va instar les autoritats a prendre mesures. "Qui està canviant les normes? Nosaltres? La Federació Anglesa? La UEFA?", es preguntava un enfadat Sir Ferguson, que advertia d'una "croada personal" de Mourinho. Fins i tot Cristiano Ronaldo, aleshores l'estrella del United, va criticar-lo: "A Mou ja el coneixem tots, culpa els àrbitres quan perd per intentar desviar l'atenció". La història, doncs, es repeteix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT