Publicitat
Publicitat

La badalonina acaba segona als 200 papallona i és la primera catalana que guanya una medalla en uns Jocs

Plata històrica de Belmonte

Mireia Belmonte, aquella nena que va començar a nedar amb quatre anys per corregir la seva escoliosi, va convertir-se ahir en la primera dona catalana que aconsegueix una medalla olímpica en proves de natació. La badalonina va destrossar les crítiques que la definien com un talent innat per nedar que s'espantava davant les grans cites. Amb un valor increïble, la nedadora del CN Sabadell va volar en els 200 papallona, i va quedar només per darrere de la xinesa Jiao Liuyang, que la va superar en els últims 50 metres amb un temps de 2:04.66, nou rècord olímpic.

Si la delegació espanyola es va treure un pes de sobre amb la que és la primera medalla, Mireia Belmonte va fer el mateix, després d'haver acumulat crítiques per les decepcions en els grans escenaris, tot i tenir només 21 anys. "Aquests dies m'han servit per entrar en competició i perdre aquesta por tan gran que tenia de nedar", explicava una Belmonte feliç, conscient que a més d'un entrenador necessita un psicòleg que l'ajudi.

En els 400 estils s'havia classificat per a la final amb el millor cinquè temps, però es va enfonsar i va quedar vuitena. En els relleus 4x200 es va quedar a les portes de la final i en els 400 lliures mai va aspirar realment a ser finalista. Però ahir en els 200 papallona, Belmonte va deixar de ser aquella noia que es mirava les xineses i les australianes amb por, com si fossin gegants. "El que ha passat aquesta nit [per ahir] és el que esperàvem d'ella des de fa molt de temps, i que també esperava ella mateixa", explicava a aquest diari el seu entrenador al CN Sabadell, Fred Vergnoux, minuts després que la seva pupil·la es pengés la medalla de plata en la prova en què menys s'ho esperava. "La Mireia avui s'ha dit que els 200 papallona serien la seva prova, i ho ha aconseguit gràcies a la seva força i determinació", comentava, eufòric, l'entrenador francès des de Londres, mentre repetia "encara no m'ho crec".

Una medalla en mil trossets

Tampoc s'ho creia la mateixa protagonista, que va explicar les seves sensacions just sortir de la piscina de l'Aquatics Center de Londres: "He nedat com una bala, molt bé, molt confiada, i en l'últim viratge m'he vist primera, però sabia que la xinesa m'agafaria, per això ho he donat tot, i ho he aconseguit". La nedadora badalonina del CN Sabadell estava radiant amb la seva medalla de plata penjada del coll, i no s'oblidava de tots els que l'han ajudat a arribar on és ara, com la seva família, el seu entrenador, el seu psicòleg i els companys: "Per això aquesta medalla no és només meva, sinó de tota la gent que ha estat amb mi. L'he de repartir en mil trossets per donar-ne a tothom".

Mireia Belmonte va nedar els 200 papallona en 2 minuts, 6 segons i 25 centèsimes, exactament un segon menys que la seva millor marca fins ahir, i suposa un nou rècord d'Espanya. "Abans de nedar la final hem parlat amb la Mireia i li he dit que si no rebaixava almenys un segon la seva marca seria molt difícil optar a les medalles, i ho ha fet!", recordava admirat Fred Vergnoux. ¿I com ha rebaixat un segon el seu millor temps? "Després de cada competició ens mirem el vídeo de la carrera i amb el departament de biomecànimca mirem de millorar la seva tècnica cada dia, i a la final dels 200 papallona ha fet uns viratges perfectes".

El seu entrenador recordava que després de cada una de les proves anteriors d'aquests Jocs en què no havia assolit cap dels objectius -va fer una mala final dels 400 estils, va quedar última i va marxar enfadada sense voler atendre a la premsa-, li preguntava a la Mireia com es trobava: "Però la Mireia no parava de repetir-me que estava bé, que es trobava molt a gust nadant en aquests Jocs".

Curiosament, en l'últim gran campionat abans de Londres, l'Europeu de Debrecen celebrat a finals de maig, Belmonte només va poder ser quarta -amb un temps de 2:08.91- en els 200 papallona, la prova que ahir li va donar la glòria. En canvi, va aconseguir la plata en els 400 lliures -a Londres ni es va pdoer classificar per a la final- i va penjar-se l'or en els 1.500 metres, una prova que no és olímpica.

Un camí obert per Sergi López

Amb aquesta medalla de plata, Mireia Belmonte s'ha fet un lloc als llibres d'història de l'esport català. La nedadora badalonina s'ha convertit en la primera catalana a penjar-se una medalla olímpica en la natació. La que s'ha convertit en la primera medalla de la delegació espanyola a Londres també és la segona medalla de la natació catalana en uns Jocs, després de la que va aconseguir Sergi López el 1988.

Aquest nedador barceloní nascut el 1968 va començar a destacar molt jove, i amb 19 anys se'n va anar als Estats Units per millorar la seva tècnica. L'aventura li va sortir rodona, ja que l'any següent, en els Jocs Olímpics de Seül, amb només 20 anys, va guanyar, en la competició del 200 braça, la primera medalla de la natació catalana -i la segona espanyola, després del bronze de David López Zubero en els 100 papallona a Moscou 1980-. Quatre anys més tard, a Barcelona, es va haver de conformar amb la quarta plaça en la mateixa prova. Després de diferents èxits i 14 rècords d'Espanya, amb 26 anys Sergi López es va retirar i va començar la seva etapa com a entrenador de natació. Va començar al prestigiós Honved de Budapest, i després va tornar als Estats Units, on va passar per diferents universitats, i des del 2007 està treballant a The Bolles School, a Jacksonville, Florida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT