Publicitat
Publicitat

EL CLÀSSIC

Rafa Martín Vázquez: "El Madrid està a un pas de marcar una època, també"

Tornar el 5-0? "No crec que a ningú se li passi pel cap" Confiança "Aquí la gent espera amb ganes el partit perquè és el millor moment d'enfrontar-se al Barça, estan en les millors condicions"

Rafa Martín Vázquez (Madrid, 1965) va formar part d'un dels millors Madrids de la història, la Quinta del Buitre -amb Pardeza, Sanchís, Butragueño i Míchel-, que va dominar la Lliga abans del Dream Team, però que a Europa va topar sempre amb el Milan de Sacchi. Ara, amb carnet d'entrenador però sense exercir-ne, fa de comentarista a Telemadrid. Ha parlat amb l'ARA per explicar com veu ell, una de les llegendes del madridisme -10 temporades vestint de blanc en dues etapes, amb 6 Lligues i dues UEFA-, el Madrid-Barça de dissabte, que paralitzarà el món sencer. Reconeix que el Barça està marcant una època, però diu que totes les picabaralles en clàssics anteriors tenen culpables a les dues bandes.

Hi ha eufòria a Madrid?

No, eufòria no, però es nota que la gent està contenta amb el seu equip, que el Madrid ha millorat respecte a l'any passat, juga millor i més concentrat. I ofensivament també ha millorat, hi ha més confiança i es transmet no només en els resultats sinó en tot. Per això crec que la gent està contenta, i més sumat al fet que el Barça està per sota. Jo no parlaria d'eufòria, perquè en futbol l'eufòria de seguida te la fan baixar.

Creus que el clàssic, en funció de quin sigui el resultat, permetrà dir si el Madrid ja ha atrapat el Barça futbolísticament?

Jo crec que el Reial Madrid va donar una mostra important del que seria aquesta temporada a la Supercopa d'Espanya. A l'agost vam veure un Madrid que havia crescut en molts aspectes i, segons el meu parer, en el còmput global de l'eliminatòria va ser millor, però al final va guanyar el que més gols va marcar. Amb aquella bona imatge que va deixar el Madrid a l'estiu, malgrat que el Barça no estava físicament al màxim, i comptant que en aquests mesos ha crescut encara més, jo veig un clàssic molt més igualat. De totes maneres, dels cinc clàssics de l'any passat, el primer, el 5-0, no va reflectir la distància real entre els dos equips, com sí que es va veure en els quatre posteriors. En aquest sentit estaran molt ajustades les coses.

En aquests tres anys que el Barça ha guanyat el Madrid en tot, menys en la final de la Copa del Rei, amb un 5-0 i un 2-6 inclòs, el madridisme sí que necessita una injecció de moral en forma de victòria, i si pot ser amb golejada millor, no?

La gent és conscient que el Madrid ara mateix està en millors condicions encara per guanyar el Barça, però tothom és conscient de la dificultat que això suposa. La gent està il·lusionada i espera amb ganes aquest partit perquè és el millor moment d'enfrontar-se al Barça.

Tu t'has format al Madrid i vas formar part de la Quinta del Buitre, que va dominar la segona part dels anys 80 quasi amb la mateixa autoritat amb què ho fa ara el Barça. Entens el que sent ara el madridista com el que sentia llavors el culer?

Tot són ratxes, hi ha moments en què un equip està molt bé per una sèrie de circumstàncies i trasllada aquesta hegemonia a tres o quatre Lligues seguides, i el mateix a Europa. Això en diferents moments de la història ha passat, i ara el Barça acumula tres temporades en què ha sigut el millor, això és indiscutible. En aquest cas, el rival de l'un i de l'altre són el Madrid i el Barça, però això passa tant a la Lliga espanyola com a Europa, on pocs equips els poden fer ombra. Aquí hi haurà la clau, en els enfrontaments directes entre ells, igual que va passar l'any passat. De fet, si el Madrid no hagués jugat les semifinals amb el Barça, hauria arribat a la final. Un cop més els dos equips estaran obligats a definir quin equip està millor en els enfrontaments directes.

A diferència del teu Madrid de la Quinta, o del Dream Team, aquest cop el rival que està per sota també és molt bo. És a dir, si aquest Madrid no hagués topat amb el millor Barça de la història potser també seria un equip de llegenda.

Els equips sempre s'analitzen pel èxits obtinguts, i ara podem dir que el Barça és un equip que està marcant una època, i el temps dirà si pot anar molt més enllà. El que és evident és que s'ha de valorar molt l'estil de joc amb què ho està aconseguint el Barça. I el Madrid també té una gran plantilla, un gran entrenador, amb una manera de jugar que ha millorat en molts aspectes, i també és un referent d'una manera diferent al Barça. Ja veurem a final de temporada qui és qui recollirà els fruits de la Lliga i la Champions. El Barça i el Madrid són els dos referents a Europa i segurament també al món, i afortunadament per a nosaltres els tenim a la mateixa lliga i els podem disfrutar cada setmana.

I a Cristiano li està passant una mica el mateix amb Messi? Si no existís un Messi ell seria el millor jugador del món?

Són jugadors d'estils diferents, i per a espectadors de gustos diferents. És molt difícil definir-se perquè els dos jugadors són molt bons, els dos millors del món, i després ja va a gustos perquè depèn de l'estil de joc de cada equip. Si fos entrenador m'agradaria tenir-los a tots dos al meu equip perquè transmeten moltes coses als companys i al mateix temps per si sols et guanyen partits.

En la teva segona etapa de jugador del Madrid, quan vas tornar de jugar al Torí i a l'Olympique de Marsella, vas viure tant el 5-0 que vau encaixar al Camp Nou el 1994, com el 5-0 del Bernabéu a favor l'any següent. A Madrid confien que li puguin tornar el 5-0 al Barça o guanyant n'hi haurà prou?

No crec que a ningú li passi pel cap. Perquè això es produeixi s'han de donar unes circumstàncies puntuals dins el partit, i si analitzem tots els 5-0 de la història, sempre van passar coses. No és gaire normal que un resultat així es doni en un clàssic. Que pot passar? Esclar, però ho veig molt difícil. Els dos equips són difícils de superar defensivament, i els dos tenen la seva màxima virtut en l'atac. El partit dependrà de l'efectivitat en atac, i dels mínims errors en defensa.

Són comparables el futbol que feia la teva Quinta del Buitre, el del Drem Team i ara aquest Barça?

Per mi comparar èpoques és molt complicat, però sí que és evident que tant aquest Barça com el Madrid passaran a la història. El Barça ja es pot dir que està marcant una època, però el Madrid està a un pas d'aconseguir-ho també.

Com a madridista que ets, què vas pensar amb tot el que va passar a la Supercopa i en especial el dit a l'ull de Mourinho a Tito Vilanova?

No m'agrada, perquè per sobre de defensar uns color i voler que guanyin sempre, el que m'agrada és que hi hagi esportivitat i que no passin aquestes coses, però ni dels uns ni dels altres, perquè jo crec que la culpa sempre és compartida. No s'ha de buscar un sol culpable, quan passen coses d'aquestes no pots dir que per una banda tot és dolent i per l'altra tot és bo. Espero que en el partit de dissabte al final parlem només de futbol, que és moltíssim, i no es parli gens de l'àrbitre. Per això, el que passi a les banquetes també és important, les decisions que prenguin i la manera de comportar-se dels dos entrenadors.

A Mourinho el perden les sales de premsa, quan és un gran entrenador de futbol.

Això ho acostumen a fer quasi tots, però el que marca la diferència és la forma. Per això crec que en alguna ocasió Mourinho s'ha equivocat. Aquest any està sent més prudent i està sent com segurament és ell. Però escombrar cap a casa ho fan tots, encara que diguin que no parlen mai dels àrbitres, i és normal, és la salsa del futbol. Però, si es fa, que sigui de manera esportiva, i res més.

Vas ser dels primers espanyols que se'n va anar a jugar i triomfar a l'estranger (1990). Ara això ha canviat molt, no?

Quan jo vaig marxar encara no existia la llei Bosman [lliure circulació de jugadors comunitaris] i era molt poc habitual sortir a l'estranger. Espanya era un país més importador que exportador. Per a mi va ser una experiència boníssima i molt enriquidora, i crec que aquest fet, el de sortir a jugar en lligues estrangeres, viure altres realitats, ha sigut la clau d'haver aconseguit els èxits actuals de la selecció espanyola.

Actualment, qualsevol equip vol un jugador espanyol a la seva plantilla, igual que abans tothom volia un brasiler?

És evident que la marxa de Rafa Benítez al Liverpool, que es va endur uns quants jugadors espanyols com Torres, va tenir una repercussió important. Igual que quan aquí venien argentins o iugoslaus. Ara és una satisfacció veure jugadors i entrenadors espanyols a tot arreu i rendint a un altíssim nivell.

Més continguts de