Publicitat
Publicitat

Saúl Craviotto: "Tinc 4 anys per preparar-me i motivació per guanyar l'or"

Futur "Al novembre decidiré amb l'entrenador si competeixo en individual o en parella" Policia Nacional"Tinc més facilitats per entrenar-me que si fos mosso"

Saúl Craviotto gaudeix d'uns dies de vacances abans de reincorporar-se al cos de policia, on compagina des de fa uns anys la professió amb els entrenaments de piragüisme. Als 27 anys, el caiaquista lleidatà es va penjar la plata als Jocs de Londres, el seu segon metall després de l'or a Pequín. Un record que té tatuat al braç dret, amb les cinc anelles olímpiques i la inscripció "Beijing 2008" .

Ara et tocarà fer-te les anelles per la medalla a Londres.

Sí, i tant, a l'altre braç. A veure què passa a Rio, que ja no em queden més braços! [Riu.]

També vas dir que faries el camí de Sant Jaume.

De fet, ja vaig fer la promesa a Pequín, però llavors vaig fer el camí des de Ponferrada. Aquesta vegada també he promès fer-lo, amb bicicleta, però començant des de Lleida. He estat una mica bocamoll, perquè són més de mil quilòmetres.

Compliràs la promesa?

I tant, ho he promès i ho hauré de fer, potser a l'octubre o al novembre. Si ho faig ara, amb la calor que fa, no passaria dels Monegres!

Tot i que vas estar a punt de perdre't aquests Jocs. Què va passar?

La classificació directa es fa un any abans, i nosaltres [amb Carlos Pérez, en la modalitat de K2] no vam obtenir la plaça. Per això vam haver d'anar a un preolímpic a Polònia, però només em vaig poder classificar en la modalitat de K1 [individual] i pels pèls.

Costa d'entendre que els campions olímpics es quedin fora, quatre anys després.

Vam tenir mala sort perquè feia molt mal temps. Anàvem primers i per culpa d'una onada vam passar a ser els últims. En una cursa de tan sols 200 metres, una petita errada et deixa fora. I així va ser. Va ser bastant injust després de quatre anys preparant-te.

Ho vas compensar amb la medalla, tot i que no vas tenir una bona sortida. Què et va passar?

El meu punt fort mai no ha estat la sortida, però entre poc i massa! Vaig sortir fatal. No sé si pels nervis, per la tensió del moment… Estava una mica despistat. A meitat de cursa vaig esforçar-me al màxim i al final va sortir bé.

Tot i que al principi et va saber greu no haver aconseguit l'or.

Quan vaig arribar a meta estava una mica empipat perquè m'havia quedat a prop de guanyar en dos Jocs. Però amb el temps ho valoro més: en dues participacions olímpiques, dues medalles. És un resultat molt bo.

Podràs buscar la tercera a Rio.

Ara tinc 27 anys i a Rio en tindré 31. És una bona edat. Tinc quatre anys per preparar-me i a més amb la motivació de guanyar, ara sí, l'or.

I després de Rio, amb 35 anys encara et veus competint?

El 2020 ja estaré una mica tocadet. Ja veurem com va. Serà més important el cap que el físic.

Sembla contradictori que en un esport tan físic el cap sigui més important que el cos.

Pensa que t'has d'entrenar cada dia, durant sis hores. I més a l'hivern, quan fa tant de fred… Per més bé que estiguis de forma, has de tenir un objectiu que et faci continuar. És una qüestió de motivació.

Pensant en el futur, ¿continuaràs la carrera en solitari?

Encara és massa aviat per dir-ho. Al novembre m'asseuré amb l'entrenador i veurem quina és la millor opció per arribar als Jocs de Rio.

En algunes disciplines es pot competir en més d'una prova a la vegada. El piragüisme n'és una?

En la distància de 500 metres, on vaig aconseguir l'or a Pequín, seria inviable. Però en 200 metres l'esforç és assumible. Intentaré doblar el K1 i el K2, però ja veurem quina és la millor opció.

Et vas decantar per ser policia nacional. I mosso?

També vaig fer les oposicions i vaig aprovar, però a la Policia Nacional hi ha una agrupació esportiva que dóna més facilitats per entrenar-se amb la selecció espanyola. Amb els Mossos no hi havia aquesta opció i vaig haver de renunciar a la plaça.

El teu no és un cas únic, perquè Carlos Pérez també és policia.

Sí, de fet la majoria de l'equip espanyol de piragüisme ho som. Per exemple, pels Jocs m'han alliberat uns mesos, que és com una excedència. Ara a l'octubre torno a treballar.

I quan deixis l'esport, com continuarà la teva carrera professional?

M'interessa la policia científica. Possiblement faré cursos d'això.

Vaja, un CSI en potència.

[Riu]. Sí, més o menys…

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT