Publicitat
Publicitat

Tan a prop, tan lluny

Joan Laporta ha estat lloat molt per parlar. Per dir el que pensa. L'advocat també ha estat criticat per aquesta mateixa raó. Sandro Rosell, per la seva banda, ha estat lloat per parlar poc i treballar de manera incansable, deixant que els fets siguin el seu portaveu. I, evidentment, també ha estat criticat per aquesta raó. Són dos estils totalment diferents. L'actual president va treballar molt durant els últims anys de mandat de Laporta per arribar a les eleccions en la pole position . Es va trobar amb periodistes, penyistes i empresaris, i parlant poc en públic i treballant molt per poder ser el president més votat de la història del Barça. Ara Laporta medita tornar i, fidel al seu estil, ho diu obertament. En el fons, tots dos són fidels a la seva manera de fer i fan el que tot president i aspirant en la història del club ha fet: moure fils abans d'hora. Guardiola ho va dir un dia: en el fons s'assemblen. Però l'un és cridaner i l'altre és callat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT