30 anys sense Thierry Sabine, el pare de la gran bogeria del Dakar

Barcelona“De ben jove ja es va veure que no podríem fer que es quedés a casa”, deia el pare de Thierry Sabine als anys 70, quan el seu fill va crear el ral·li més mític: el Dakar. Aquest 2016 es compleixen 30 anys de la mort del creador del Dakar en un accident d’helicòpter a Mali. Sabine, nascut el 1949 a prop de París, era fill del Gilbert, un dentista, i una prestigiosa antiquària. A casa no els faltava de res, però el Thierry utilitzava els diners per comprar-se velles motos per participar en ral·lis. Inicialment també pilotava cotxes en proves de resistència sobre asfalt, com les 24 hores de Le Mans, però de mica en mica, es va decantar pels ral·lis. “Va començar a organitzar proves i, finalment, va decidir marxar a l’Àfrica. Així que es va apuntar al Ral·li Abidjan-Niça el 1976”, recordava ara fa uns anys al diari Le Figaro el pare, Gilbert, que ara cria cavalls a Normandia, sense voler parlar amb gaire gent.

Abans del Dakar existia aquest ral·li entre la capital de la Costa d’Ivori, Abidjan, i la ciutat francesa de Niça. El creador era el francès Jean-Claude Bertrand, un aventurer francès que vivia a la Costa d’Ivori. Conegut com el ral·li de costa a costa, ja que sortia a la costa atlàntica africana per acabar a la costa mediterrània, aquesta prova va marcar per sempre més Sabine, que hi va participar amb una Yamaha XT500. La prova deixava dues setmanes als participants per arribar d’Abidjan a Niça. Dels 30 participants, només 4 van fer-ho. Sabine no va acabar i va apuntar-se a la segona edició, quan es va perdre al desert del Teneré en l’edició del 1977. “Vaig quedar-me sol enmig del desert. Sense rellotge, sense saber on era ni poder-me comunicar. Durant dos dies vaig caminar. El sol em feia tornar boig, no hi havia ombra, era una sensació terrible”, va recordar Sabine, que va ser rescatat després de tres dies de recerca.

“Vaig adonar-me que la meva vida era plena de coses superficials”, va explicar en tornar, quan va decidir crear el seu ral·li. Dos anys després, el Dakar era una realitat. La primera edició va començar un 26 de desembre del 1978 a la plaça del Trocadero de París amb 170 participants. Inicialment, el Dakar va tenir un punt d’improvisació, amb Sabine encarregant-se de solucionar-ho tot.

Sabine tenia prou caràcter per entendre’s amb les poblacions locals, per encisar els aventurers més durs i per seduir gent de classe alta per patrocinar la prova. En una època sense navegació, participar en el Dakar era una bogeria que et podia costar la vida. Sabine, però, tenia dues ànimes. “Mai va deixar de tenir cura de la població local i volia que la prova ajudés els africans”, explicava el seu pare. Però també convidava gent famosa per poder potenciar la prova, com el seu amic Daniel Balavoine, un cantant de moda. El 1982, el fill de Margaret Thatcher es va apuntar al Dakar i va acabar perdut tres dies al desert. Va ser el millor anunci publicitari per a la prova. Tant, que van apuntar-s’hi els prínceps Albert i Carolina de Mònaco.

L’home vestit de blanc

Sabine s’encarregava de controlar tots els detalls. Sempre vestit amb una granota de color blanc, liderava ell mateix les tasques per localitzar els corredors perduts, fet bastant normal durant aquella època sense navegació amb satèl·lit. La presència de molts famosos i rics que volien conèixer el desert va provocar ensurts. Durant anys, va ser normal que només acabessin el Dakar el 25% dels inscrits.

Sabine va perdre la vida el 14 de gener del 1986, quan controlava la 14a etapa de la prova. Durant el dia, ell i Balavoine havien supervisat la instal·lació de bombes d’aigua en un poblat local. Quan s’acostava la nit, van decidir tornar al campament base abans que els agafés una tempesta de sorra. Però l’helicòpter que els duia va topar amb una duna i tots van perdre la vida. El seu pare, ara ja retirat, va deixar llavors la feina de dentista per encarregar-se de mantenir viu el somni del seu fill.Un Dakar que segueix viu, però lluny de l’Àfrica.