Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça goleja un BATE molt tou i Messi iguala el rècord de gols de Kubala

Un ballet vestit de negre es passeja per Minsk (0-5)

Viatge balsàmic del Barça a Minsk. Si Josep Guardiola va fer el dia de la prèvia d'ambaixador de pau entre els diferents ismes del Barça, 24 hores després els jugadors, ben elegants tot vestits de negre de cap a peus, van signar l'acta del partit contra el BATE amb un triomf còmode, senzill, que perfila de mica en mica el guió previsible d'aquest grup: el liderat es decidirà a San Siro, i el Barça és el gran favorit. I de passada, Messi va igualar el rècord de gols de Lazlo Kubala. Encara més a l'est de les terres on va néixer l'hongarès, Messi va unir-se a ell a l'Olimp blaugrana.

El BATE va aguantar 19 minuts l'empenta d'un bloc deliciós. És a dir, fins al gol en pròpia porta d'un Volodko pressionat pel depredador Lionel Messi. Poc després, Pedro va fer el segon i els 40.000 espectadors locals es van dedicar a presenciar, a mig camí de la frustració i l'admiració, una exhibició d'aquest ballet negre en calça curta. Amb el braçal blanc en memòria de Chus Pereda al braç -el BATE, en un gest preciós, va demanar permís per portar-ne també en memòria de l'exjugador del Barça-, els homes de Pep Guardiola van donar una lliçó a un bloc encara càndid i innocent. Si els bielorussos van ser bons i van voler fer un homenatge a Pereda, sobre la gespa van ser igual de bondadosos, van defensar sense malícia i van deixar al Barça la possibilitat de no desgastar-se gaire. De fet, ni tan sols feien faltes.

Guardiola, que segueix disposant d'una plantilla plena de noms i recursos tot i les lesions, va decidir que tocava que Cesc i Busquets descansessin. I sense el polivalent maresmenc, va apostar per un 4-3-3 que, de fet, va ser fictici, ja que no es va veure gairebé mai. És ben cert que Mascherano i Puyol van ser els centrals, i que Abidal i Alves feien de laterals de sortida, però amb un BATE tan aculat, el francès i el brasiler van ser sempre extrems i van jugar a l'alçada dels davanters en una espècie de 2-3-5 ben diferent d'aquell dels anys 30. Perquè hi havia velocitat, fluctuació. Una coreografia estudiada, un espectacle harmònic. Puyol i Mascherano tancaven i controlaven l'únic punta local, el veterà Kezman, l'equip monopolitzava la pilota i buscava forats en una defensa formada per 9 homes.

El BATE va defensar prou bé durant els primers minuts. Molt tancat, va animar-se en dues contres després de còrners del Barça, i va tapar bé el joc interior dels blaugranes. Villa, de llarg el més actiu, obria espais i donava molt de joc a un Abidal reconvertit en extrem. Ara, el BATE no és el Milan, que amb el pas dels minuts és capaç de sentir-se còmode defensant. Jugant un joc massa perillós, va oferir ocasions a un Barça que tampoc va acabar de generar ocasions per si sol.

Errades dels locals

El primer gol va ser una centrada que Volodko va fer entrar a la porteria pressionat per Messi. El tercer, una errada incomprensible del jove porter Gutor, que potser desmoralitzat o amb els guants mullats per la pluja fina va perdre la pilota davant de Messi, que va fer el 0-3 de cap. Entremig, Pedro havia fet el 0-2, també de cap després d'una gran assistència de Villa. Amb Alves i Abidal progressant per la banda, els dos interiors se centraven i la diagonal del canari en què guanyava l'esquena de la defensa la va saber veure un asturià realment encertat ahir.

Tot i una ocasió aïllada de Volodko després d'una cessió d'Abidal en què Puyol va evitar la rematada, el BATE va ser incapaç d'inquietar un Barça molt concentrat i còmode. Un equip que va limitar-se a cuinar a foc lent el partit. El BATE volia defensar sobre la seva àrea, i el Barça anava tocant a l'espera de l'errada. Perquè defensar 45 o 90 minuts davant del Barça sense cap falta de comunicació entre jugadors, sense cap desconcentració, relliscada o defallida en veure com et pressiona un campió del món com Villa o Messi, no ho pot fer tothom. I menys el BATE.

Abans del 0-3, Messi ja havia decidit que ahir era el dia per igualar el rècord de gols de Kubala, o superar-lo. Messi feia les delícies d'un públic que de tant en tant se sentia fidel als seus i cridava perquè un jugador bielorús creuava la línia del mig del camp, i immediatament després es trobava cridant d'admiració amb una jugada de l'argentí. Més d'un cop, en algun xut llunyà o en alguna internada en què preferia buscar el gol sense angle abans que fer l'assistència, Messi va demostrar que viu per superar rècords i seguir fent història. Ja havia decidit que un gol no era prou. Altres jugadors haurien desconnectat del partit. Messi no. El Barça no.

Un segon temps d'entrenament

El BATE és un equip que any rere any ha anat guanyant experiència. Ha passat de jugar fases de classificació en camps perduts a les illes Fèroe a la fase de grups de la Champions. Però segueix lluny de poder plantar cara al Barça. Gontxarenko, el jove tècnic de 33 anys, va admetre després de la golejada que partits com aquest li serveixen per aprendre'n. A ell, i als jugadors. Així, a la segona part van obrir-se una mica per intenar dignificar el seu paper.

Per al Barça, en canvi, partits així serveixen per demostrar la fam d'un equip meravellós. Guardiola va anar fent canvis per evitar lesions, mentre Messi, amb un golàs, igualava el rècord de 194 dianes de Kubala i feia la jugada del 0-5, obra de David Villa just en els últims minuts de partit.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT