Publicitat
Publicitat

Guardiola: "Les claus de l'èxit? Res d'especial, respectar la història d'aquest club, fitxar bons jugadors i gestionar bé el planter"

Transcripció sencera de la primera entrevista individual concedida per l'entrenador del Barça a la web de la FIFA abans del Mundial de Clubs

Transcripició de l'entrevista:

Dir que Josep Guardiola ha creat una revolució des que va arribar a les banquetes de la màxima competició seria quedar-se curt. Sota el seu comandament, el FC Barcelona ho ha guanyat tot, però no només això: els seus èxits esportius han arribat de la mà d'un futbol ofensiu i espectacular que s'ha convertit en una referència per a tècnics i equips al voltant del planeta.

Als seus 40 anys, sorprèn amb la seva claredat tàctica i la brillantor dels seus conceptes dins i fora de la pista. Elegant i cortès, guanyador i humil, l'entrenador blaugrana ha concedit una entrevista a 'FIFA.com', un honor poc comú, poc abans de viatjar rumb a Japó, on disputarà la Copa Mundial de Clubs de la FIFA.

Dimecres, no et perdis la segona part d'aquesta entrevista exclusiva que fa Guardiola amb motiu de la participació de l'equip a la Copa Mundial de Clubs de la FIFA.

Senyor Guardiola, fa tres anys i mig que és al capdavant del Barça i no ha parat de recollir èxits. Quines han sigut les claus d'aquests bons resultats?
En realitat, no es tracta de res especial. En primer lloc, respectar la història d'aquest club, la trajectòria del Barça, que és un gran en tots els sentits. Després, fitxar bons jugadors i combinar-ho amb una bona gestió del planter per ajudar la gent de baix, donar-los oportunitats quan sigui el moment i no tenir por de fer-ho.

Aprofundint una mica: en arribar a la banqueta del Barça, immediatament va marcar una diferència en l'equip. Com ho va aconseguir?
Quan vaig arribar, jo era un desconegut per a tots i el primer que vaig demanar dins del grup va ser confiança, que la cosa aniria bé, que sortiríem endavant. El meu principal compromís amb l'afició va ser que l'equip s'esforcés, corregués, jugués bé perquè se sentís orgullosa del treball mostrat al camp. Al final, la gent va a veure un espectacle, el que no vol és que l'enganyin, els aficionats accepten que juguis malament però no suporten que quan pots fer un esforç no el facis. A partir d'aquí hem anat creixent en l'equip, hem fet canvis, matisos, però la idea és la mateixa, atacar, marcar els màxims gols i jugar al millor possible.

Per arribar a la Copa Mundial de Clubs havia d'haver guanyat la Lliga de Campions de la UEFA. La segona l'ha guanyat en tres oportunitats. Tornant la vista enrere, quina és la seva avaluació d'aquest triomf?
Va ser important acabar primer en el grup, això és una cosa que per mi sempre ha sigut prioritat quan disputem la Champions, perquè les eliminatòries són dures, sempre passes moments difícils. Es va parlar molt de la semifinal davant el Reial Madrid, i és veritat que va ser complicada, de vegades per a nosaltres aquesta fase resulta fins i tot més difícil que la final. Ho va ser fa tres anys quan vam guanyar contra el Chelsea, després contra l'Inter i ara contra el Madrid.

És veritat, però la final contra el Manchester United va ser una veritable exhibició de futbol, potser la millor de l'equip en la història...
És veritat, però cal tenir en compte una cosa important: normalment les finals solen ser molt igualades, i per això la nostra actuació contra el Manchester United va cridar més l'atenció. Hi ha hagut altres partits en què hem jugat molt bé, el que passa és que fer-ho en una final sempre és més difícil pels factors emocionals i la qualitat del contrari. Per a aquest partit va ser fonamental la preparació, vam ser molts dies abans a Londres, vam poder estar tranquils a la ciutat i arribar-hi en molt bona forma. Moltes vegades no es parla gaire d'aquest tipus de coses, però són la diferència en els partits importants.

De tornada al present, en aquesta temporada ha intentat diferents combinacions tàctiques, per què canviar el que ha funcionat?
La gent parla de tàctica, però en realitat la tàctica són els jugadors. Tu t'adaptes perquè les seves qualitats funcionin millor per al servei de l'equip, però no fas res més enllà. Quan es parla de tàctica s'ha de pensar què fa el contrari, i en els jugadors que poden fer-te mal. I, per descomptat, el que fem aquesta temporada té a veure amb la manera com els rivals ens plantegen ara els partits. Amb el temps la gent et va coneixent més, et creen problemes i tu has de trobar solucions.

En aquest sentit, comptar amb jugadors intel·ligents ha de ser una prioritat...
I tant! El problema és que no sempre es pot. En contractar un futbolista pots tenir referències visuals d'amics, coneguts, la televisió, però realment se'l coneix al camp, quan és amb tu, i aquí saps si et pot donar el que li demanes. I això no és fàcil, de vegades m'ha funcionat i altres, no.

I a més, en el cas del Barça, la polivalència, tenint en compte que la plantilla de l'equip no és tan gran com la dels seus rivals...
Mai m'ha preocupat tenir un planter curt. De fet, tenim millor gestió del grup en la precarietat que en l'abundància, per dir-ho d'alguna manera, sobretot tenint un equip en què es compta amb jugadors de tanta qualitat. La meva confiança en l'equip és absoluta. La meva filosofia en aquest sentit és que davant d'un problema sempre hi ha una solució, així que considero sempre alternatives per resoldre problemes potencials, ja sigui amb els jugadors que tenim al primer equip o fins i tot amb els joves.

En aquest sentit, molt s'ha parlat de la seva idea d'adaptar migcampistes a diferents posicions. Com va sorgir la idea i quin n'és l'objectiu?
El centre del camp és la part essencial d'un equip. Els migcampistes són intel·ligents, jugadors que han de pensar en tot l'equip. Tenen capacitat de sacrifici, i són els que han d'entendre més el joc. Com més tens, més fàcil és l'adaptació a altres posicions. Així, es fan polivalents, i això ens ajuda a tenir planters més curts i amb més opcions.

Parlem de la seva formació professional: quant ha heretat de Johan Cruyff i d'Arrigo Sacchi? Quin altre tècnic ha influït en el seu desenvolupament?
La influència és de Cruyff; vaig estar sis anys amb ell, i em va deixar grans coneixements. Sacchi no tant, perquè no vaig tenir la fortuna de jugar sota el seu comandament. Un altre fonamental va ser Juan Manuel Lillo. El vaig tenir només sis mesos com a entrenador a Culiacán, a Mèxic, però ens ho vam passar molt bé i en vaig aprendre molt. Li tinc una gran estima i un gran agraïment, perquè va ser molt generós, em va donar els seus coneixements, que són molts.

Recentment, Lionel Messi ens explicava sobre la seva atenció al detall, com vostè va canviar el règim alimentari de l'equip només arribar...
Quan un utilitza el seu cos com a eina de treball, el descans i l'alimentació són fonamentals, així que la idea és conservar el físic en la millor condició possible. Per això intentem que els jugadors descansin a casa seva, que juguin bé i s'alimentin bé. La gasolina que va al múscul és fonamental, i no només es tracta de Messi, sinó de qualsevol jugador.

També va decidir abandonar per sempre les concentracions en un hotel un dia abans del partit, cosa que sorprèn en el futbol actual...
La gent abans d'anar a la seva feina no passa un dia tancat en un hotel. Tractem que la vida normal sigui la mateixa: si ells no descansen, si no es cuiden, jugaran pitjor i perdran la seva ocupació. Jo jutjo els meus jugadors pel seu treball, no per la seva vida privada. No sóc policia, a les 10 de la nit estic dormint i no tinc ganes de controlar els meus futbolistes, per això prefereixo que siguin a casa amb les seves famílies i no en un hotel tancats sense res a fer. Intentem utilitzar el sentit comú; preguntava per la clau dels bons resultats? És aquesta: el sentit comú.


Dimecres la segona part de l'entrevista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT