Per què Gerard Piqué és el central descartat?

BarcelonaPer minuts, no es pot dir que Gerard Piqué estigui tenint un paper residual en el Barça de Luis Enrique. En Lliga ha disputat 495 minuts en 6 partits, i en Champions ha completat dos partits (180 minuts) –encara que un fos contra l'Apoel, en un onze poc carregat de titulars–.

Però les últimes dues suplències del central, després, sobretot, de l'inestable partit del Barça contra el Madrid al Bernabéu, han obert un espai de crítica sobre el rendiment del barceloní. Piqué ja va començar la temporada enmig d'un debat que ell mateix va crear a pretemporada, admetent que no estava entre els millors centrals del món i que, precisament, tornar-ho a estar era el seu principal repte de la temporada. Veure'l lluny del seu millor estat de forma ara, inevitablement, porta el barcelonisme a qüestionar el seu compromís i les seves condicions actuals. Piqué ja no és el primer candidat a l'eix de la defensa del Barça. Aquella realitat que buscava un acompanyant de Piqué com a central ha passat a segon (o tercer) terme.

Luis Enrique nega que deixar Piqué fora de l'equip, ara, sigui un càstig per alguns dels episodis polèmics que ha generat el central últimament. Ni l'afer amb la Guàrdia Urbana ni el fet que les càmeres de televisió l'enxampessin amb el telèfon mòbil a la banqueta durant la Supercopa de Catalunya són arguments, segons el tècnic, per descartar-lo i triar altres companys. Diu l'asturià que són "motius tècnics".

Però quins poden ser aquests motius? Per què està sent Piqué un dels descartats últimament? Hi ha algunes estadístiques que ajuden a veure què dóna Piqué i què aporten al joc els seus companys de posició.

Sortida de pilota

Dels quatre centrals actius al Barça (Vermaelen encara no s'ha estrenat), Gerard Piqué continua sent un dels més precisos amb la pilota. Però la sortida des del darrere no és un aspecte que impliqui ara tant als centrals com en altres temporades i, per tant, no determina tant que ell pugui ser l'escollit en detriment d'altres menys tècnics.

Piqué té, en Lliga, un 88% de precisió de passada, amb colpejos d'uns 22 metres de mitjana. El seu joc en llarg, de fet, és més eficient que el dels seus companys de posició, amb un 67% d'encert (18/37).

En Champions, la xifra és pràcticament perfecta: 99% amb passades més curtes (20,5m). Però la dada no canvia gaire respecte als companys:

En Lliga:

Mathieu: 88% d'efectivitat (amb un 64% en joc en llarg (16/24)) i 17,9 m de passada.

Mascherano: 91% (amb un 67% en joc en llarg (26/55)) i 21,7 metres.

Bartra: 87% i 19,5 metres.

En Champions:

Mathieu: 96% d'efectivitat i 17 m de passada.

Mascherano: 97% i 21,7 metres.

Bartra: 97% i 20,3 metres.

Velocitat i contundència defensiva

Fa la sensació que Piqué no està tan ràpid com altres temporades. Que reacciona un pèl més tard i va a remolc a les cobertures. El fet de jugar a la banda d'Alves tampoc l'ajuda a sentir-se protegit contra els rivals més ràpids. Tampoc que el seu soci més comú hagi sigut Mathieu, amb qui no troba el lideratge defensiu que els converteixi en una parella estable. El partit de l'Eibar, amb les ocasions fallades de Capa, Saúl Berjón i Piovaccari en són un exemple.

En Lliga, per exemple, Piqué és el central menys efectiu en els duels amb els davanters. En canvi, Mascherano és el més fiable, amb un 100% d'encert en els un contra un. El segueix Mathieu (75%) i Bartra (50%). En Champions, el barceloní compleix millor i se situa amb el grau d'encert de Mascherano.

Faltes i refusos

Però, sovint, el fre al rival l'ha de fer amb falta. Amb 3 a Europa i 6 al campionat domèstic, és el central que ha comès més faltes de la plantilla. El segueix Mascherano. Mathieu i Bartra són més nets en les seves accions defensives.

Però no totes les aportacions defensives al joc no el deixen per sota dels seus companys. Fins i tot al contrari. Les dades diuen que Piqué és, amb 13 refusos, el central que més pilotes allunya de l'àrea a la Champions, seguit de Bartra (10) i Mathieu (7). A la Lliga, Mathieu i Bartra ronden els 3 refusos per partit, mentre que Piqué supera els 4. Mascherano es queda amb 2.

Compensacions col·lectives

Però més enllà del rendiment individual de Piqué, la percepció és que el central no acaba d'encaixar amb determinades alineacions. En no ser l'opció defensiva més ràpida, es prefereix la fórmula de Mathieu i Mascherano per salvar amb cames els forats que deixa l'aposta de jugar amb els laterals molt estirats.

Piqué ha jugat amb Bartra contra el Màlaga i el Rayo, en dos estadis on Luis Enrique intuïa que l'equip necessitaria la seva clarividència amb la pilota. Els rivals, més d'atac combinatius que de joc directe, podien acomodar-se a les característiques dels dos del planter. En canvi, ha estat acompanyat de Mathieu contra el Vila-real i l'Eibar, dos equips que despengen dos davanters amb mobilitat i bon joc directe, amb bon joc exterior.

Els problemes d'estabilitat defensiva, que en moltes situacions deixa igualtat numèrica al darrere no sembla el context que millor gestioni ara Piqué. Al central se l'ha vist, sovint, assumint la responsabilitat de cobrir l'esquena d'Alves, clarament amb tendència a caure a la banda dreta de la defensa. Però alguns errors, per excés de comoditat, en algun refús posterior després d'una bona ajuda, l'han despullat davant les crítiques.

Amb tot, la sensació és que Piqué no és tan fiable com abans, malgrat que el seu rendiment no tingui un forat clar, o una baixada numèricament evident. Però no és el líder de la defensa. No és la primera opció per a Luis Enrique. La inèrcia, la confiança i la (no-)continuïtat està dificultant que, quan surt, pugui recuperar terreny i millorar les prestacions. La seva cara a l'Amsterdam Arena abans del partit, pensativa, seriosa i, fins i tot, enfadada, demostren, però, que el seu orgull competitiu està intacte. Que segueix el repte de pretemporada. La missió de Piqué. Castigat o descartat. Però en un segon terme que refusa i protesta.