Publicitat
Publicitat

FOT-LI, POU

En cas de dubte, racisme

Messi està preparat per llançar el penal. De cop i volta, l'àrbitre l'atura. Uns quants jugadors es giren cap a la frontal de l'àrea i s'acosten a Frederic Kanouté. El davanter està agafant Cesc Fàbregas pel coll mentre li diu alguna cosa amb cara d'enfadat. Finalment, Kanouté agredeix Cesc i se'n va del camp, expulsat. Això és el que va passar.

Ara bé, després del partit es va activar un mecanisme nociu que s'ha convertit en habitual en el món del futbol: a la pregunta lògica i sensata de per què Kanouté va reaccionar amb tanta vehemència, es van construir un grapat de teories basades únicament en l'especulació i les ganes d'enredar. D'entrada, es va recórrer a la possibilitat que Cesc fos, al cap i a la fi, el màxim responsable de tot, perquè havia provocat Kanouté. És a dir, s'acaba justificant una cleca, un dit a l'ull o un cop de cap amb un insult o un comentari previs de l'agredit.

Ara, si el que es pretén és canviar les tornes d'una manera radical, el més fàcil és deixar anar que la víctima de l'agressió ha fet un comentari racista per ofendre l'agressor. Aleshores els papers s'intercanvien immediatament i la feina ja està feta. No és important si hi ha alguna prova que sustenti l'afirmació: el simple fet d'insinuar que hi ha hagut racisme pel mig ja serveix perquè l'agredit passi a ser el dolent de la pel·lícula, i si després resulta que tot plegat no va anar ben bé així, tal dia farà un any.

És molt probable que Cesc digués alguna cosa desagradable a Kanouté després que el davanter del Sevilla desplacés la pilota que Messi ja havia plantat al punt de penal, però això no justifica de cap manera l'acció posterior del jugador del Sevilla. Si, a sobre, s'afirma gratuïtament que hi va haver un insult amb connotacions racistes de Cesc sense tenir-ne cap prova clara, aleshores ja s'està caient en la infàmia pura i dura.

No pot ser que cada vegada que un jugador negre o musulmà, posem per cas, pega a un rival, es recorri al presumpte racisme de la víctima per atenuar la responsabilitat de l'atacant. Si comprovem que un futbolista li ha dit a l'altre "mico", "moro de merda" o alguna perla per l'estil, ho hem de denunciar i que al cretí en qüestió li caigui un bon càstig, però si no tenim ni idea del que s'han dit, el millor que podem fer és callar i no intentar justificar el que és injustificable amb una dosi de demagògia barata.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT