Publicitat
Publicitat

ELS PROTAGONISTES SOBRE LA GESPA

Messi dicta la seva llei en un estadi on un Cristiano atrevit només acumula frustracions

La diferència no són els centímetres

Malgrat que els clubs són més grans que els individus, la temptació de reduir les anàlisis dels partits a una cara i un nom ja forma part del futbol. Aquesta sèrie de duels entre el Barça i el Madrid s'han personificat en dos tècnics, Mourinho i Guardiola, però també en els dos futbolistes més mediàtics, Messi i Cristiano Ronaldo.

El futbol, un esport entremaliat que sempre se les empesca per generar rivalitats i duels, mai havia posat cara a cara dos futbolistes físicament tan diferents lluitant per ser el més famós. Fins i tot dins del microclima d'aquests quatre duels entre el Barça i el Madrid els dos han establert un debat a petita escala per decidir qui imposa el seu futbol. En el primer duel, tots dos van marcar de penal. En el segon, el portuguès es va elevar per sobre d'Adriano per fer un altre gol al Barça. Messi, competitiu com pocs, va contestar amb dos gols al Bernabéu, el segon dels quals va ser d'antologia. I ahir l'argentí va acabar de cridar a tot el món que, ara mateix, no es pot discutir qui és el millor futbolista del món.

Amb fins a tres homes blancs perseguint-lo com uns esperitats, Messi va guanyar el duel a un Cristiano valent que va trigar a rendir-se. El portuguès ha passat de tocar el cel a València als inferns en pocs dies. Mourinho el va castigar després d'haver admès que no li agrada jugar en equips defensius. I, ahir, va tornar a ser al bàndol dels perdedors, allà on no li agrada ser. Els dos somiaven tornar a jugar una final de la Champions, una final que ja han guanyat i en què, curiosament, els dos han marcat de cap. Però només Messi podrà volar a Londres.

Cristiano va arribar al camp amb les mans a les butxaques. Com sol fer últimament, duia pantalons de xandall curts amb uns mitjons alts. Tot pentinat, sense auriculars i amb el cap baix, va entrar en un estadi on no ha marcat mai caminant lentament, aïllat. Messi havia entrat per la mateixa porta minuts abans, just darrere dels seus companys. L'un arribava sol, com juga. L'altre ho feia al costat de l'equip, com sol brillar sobre la gespa.

Futbolistes prodigiosos, Cristiano i Messi no es van amagar. El de Madeira ja no havia de pressionar sol, com en el partit d'anada. I va començar el partit ferit, amb curses verticals que van crear problemes. Inicialment jugava per l'esquerra, on topava molts cops amb un Messi que ho feia tendint a caure a la dreta. Tan a prop un de l'altre, Cristiano va poder com creixia veure de mica en mica l'ascendència de Messi sobre el partit. Exercint de líder, demanava la pilota i rebia faltes. No en deixava de rebre. Carvalho, Xabi Alonso, Adebayor i Marcelo van ser amonestats per faltes duríssimes. Altres no. Però Messi no s'amagava.

Karanka, qui sap si per ordre de Mourinho, va demanar-li que passés a jugar per la dreta, però el de Madeira no rebia la pilota perquè el Barça ja l'havia fet tota seva. L'escenari del partit ja no l'afavoria. El director de l'obra li havia reservat el paper de dolent, i Messi ja feia patir Casillas.

La fi del Madrid

En la segona part, Cristiano va liderar una càrrega desesperada del Madrid. De fet, els blancs van arribar a fer un gol després d'una jugada preciosa de Ronaldo. Just en el moment de perdre la pilota, però, el portuguès va fer caure Alves i l'àrbitre va anul·lar el posterior gol d'Higuaín. Cristiano va protestar la decisió, i poc després va desaparèixer del partit del tot, quan Pedro va fer l'1 a 0.

El gol del canari va fondre Cristiano, que va passar a protestar i fer faltes. Ni el gol de Marcelo va aconseguir que Cristiano es connectés de nou a un partit en què Messi, no tan actiu com en el primer temps, seguia demanant la pilota per, acte seguit, rebre faltes i forçar fins a quatre targetes als blancs. Quan el Madrid va marcar, Messi va tornar a alçar el cap. Cansat, va fer seva la pilota conscient que li mossegarien els turmells. Marcelo el va fer volar amb una entrada molt dura, i ell va seguir a la seva. Perquè Messi va saber llegir el partit. Sabia que calia tenir la pilota. I Cristiano, en canvi, ja s'havia esborrat d'un partit que va demostrar un cop més que la diferència entre Lionel Messi i Cristiano Ronaldo no és només de centímetres. És una qüestió de talent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT