Publicitat
Publicitat

BÀSQUET-LLIGA ACB

Darryl Middleton torna a l'elit de la mà de Pesic quan està a punt de fer els 45 anys

Qui diu que ja no té edat per jugar a l'ACB?

No és un tipus qualsevol, està fet d'una altra pasta. Només algú superdotat físicament i que estima tant el bàsquet pot seguir en actiu i al màxim nivell a punt de fer els 45 anys.

Demà podria convertir-se en el jugador més longeu que disputa un partit de l'ACB si Svetislav Pesic es decideix a fer-lo jugar en el Power Electronics València-Lagun Aro.

Darryl Middleton (Nova York, 1966) va ser contractat pel València Basket fa tot just dues setmanes. Estava jugant a la Leb Or a l'equip de la ciutat de la seva vida, Girona, però va rebre una trucada que li permetia complir un somni, el de tornar a la Lliga ACB. Aquest americà amb passaport espanyol va aterrar a la Península l'any 1991 de la mà del Girona després de jugar a Turquia i Itàlia i va aconseguir ser designat el millor jugador de la competició en tres ocasions -1991/1992, 1992/1993 i 1999/2000-. Ho ha guanyat tot a nivell de clubs -incloent-hi una Eurolliga amb el Panathinaikòs el 2002- i quatre lligues, dues gregues i dues ACB, amb el Barça.

Després d'un periple fora d'Espanya -cinc anys a Grècia (2000-2005) i un a Rússia (2005-2006)- va decidir tornar a la seva segona casa, Girona, per disputar els dos últims anys de l'equip gironí a l'ACB.

Compromís amb Girona

Però tot va fer un tomb el 2008 quan es va anunciar la desaparició de l'equip. S'havia de tornar a començar a la Leb Bronze -l'equivalent a una Quarta Divisió- i Middleton es va quedar després que el club el convencés que ho fes.

Algú que el coneix prou bé és l'actual entrenador del Regal Barça B, Borja Comenge. L'entrenador aragonès va coincidir amb Middleton quatre anys i només té bones paraules cap a l'aler-pivot, de qui diu que per sobre de l'edat "el que compta en ell és el rendiment que dóna, que és immediat". El fet que torni a la màxima categoria no és estrany per a Comenge, segon de Pesic i Pedro Martínez entre el 2006 i el 2008. "Tot i que tenia contracte en vigor, tornar a l'ACB per a ell era un repte i s'ho mereix per l'ambició que mostra. No decebrà", adverteix.

Aquest gironí d'adopció és història viva del bàsquet -és el novè màxim anotador de la història de l'ACB- i demostra que quan no es perd la il·lusió, el cos mai diu prou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT