Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Evaristo:

"Va ser el gol més important amb el Barça"

L'eliminatòria. "El Madrid era un equip ple de senyors i de grans jugadors. Semblava impossible eliminar-los" Barça. "Samitier em va fitxar el 1957. Avui dia encara segueixo tots els seus partits".

Generacions i generacions de barcelonistes guardaven com si fos una icona religiosa la fotografia del seu gol al Madrid el 1960. El gol que va permetre que el Barça fos el primer equip a eliminar el Madrid de les competicions europees...

Sí, jo també conservo la foto a casa meva, a Rio de Janeiro. Sempre l'he guardada. Dels meus anys a Europa, va ser el gol més important. Amb el Barça, el més recordat, encara avui la gent me'l recorda. Quan vaig ser fa pocs anys al Camp Nou, molts socis m'ho deien.

Per sort per a vostè, s'ha oblidat a Barcelona que va fitxar poc després pel Madrid...

Sí, però suposo que la gent de l'època recorda que no volia marxar. Hi va haver un canvi de president i per un tema de quota de jugadors estrangers volien que passés a jugar amb la selecció espanyola, ja que s'acostava el Mundial del 1962. Però jo sóc brasiler. Ja havia jugat amb la selecció brasilera, abans de l'època de Pele. Però havia entrat Enric Llaudet, que sabia que si em nacionalitzava podien fitxar un uruguaià i fer un equip més fort. Jo no ho volia, la cosa no va anar bé i vaig rebre una trucada del Madrid. Allà però, no vaig tenir sort, i de seguida vaig patir una lesió. Al Brasil vaig tenir grans temporades, però a Europa el meu millor futbol va ser amb la samarreta del Barça.

El Madrid mai havia estat eliminat de competicions europees el 1960. Cinc edicions de la Copa d'Europa, cinc victòries. Tenia molt de mèrit eliminar-lo...

Molt. Ells tenien un gran equip. Ells tenien un equip ple de grans jugadors i de senyors. Homes com Di Stefano, Puskas o Gento. Podies guanyar o perdre, podies jugar partits molt durs, però al final sempre hi havia respecte. Ara, semblava impossible eliminar-los, perquè la temporada passada ja ens havia guanyat a les semifinals de la Copa d'Europa. Però nosaltres teníem un equip fort, que havia guanyat la lliga amb Helenio Herrera, i aquella nit del famós gol la cosa va funcionar, per sort.

A Madrid encara es diu que si el Barça va guanyar aquella eliminatòria va ser gràcies a l'àrbitre anglès del partit, el senyor Leaf, que va anul·lar quatre gols als blancs al partit del Camp Nou...

Quan el teu equip perd, sempre mires l'àrbitre. Llavors la premsa va dir coses, però sobre la gespa no hi va haver gaire polèmica. Els jugadors del Madrid estaven enfadats, res més.

Després del 2-2 al Bernabéu, triomf 2-1 amb els seu famós gol. Com el recorda?

Era un córner. Kubala la va passar a l'Olivella, que va centrar. De fet, segur que era un xut, però tal com anava, o rematava o la pilota es perdia. Vaig saltar amb tot. La pilota anava forta i amb el peu no hauria arribat. I per sort vaig arribar abans que el seu porter, Vicente. Al final, va ser el gol que va servir per guanyar l'eliminatòria. No tenia gaire clar com havia rematat, però quan vaig veure les fotos després vaig adonar-me que era un gol molt bonic.

Segueix l'actualitat del Barça?

Sí, sempre miro els partits del Barça i del Madrid. A mi em va fitxar el gran Josep Samitier, tot un senyor, quan em va veure a la Copa Amèrica de Perú, el 1957. El primer dia que vaig ser a Barcelona, al vell estadi de les Corts, em deien que jo havia de fer gols. I l'Eulogio Martínez, el paraguaià, li va fer set gols a l'Atlètic aquell dia. Jo era a la graderia i no entenia perquè m'havien fitxat, era ple de grans jugadors! Els ho preguntava, perquè mira que hi havia bons futbolistes. Luis Suárez, tot classe, Kubala, Kocsis, el gran Ramallets...el primer dia tenia fins i tot por de no fer-ho bé. Però per sort, al Barça vaig jugar molt bé. I encara avui dia miro els partits i segueixo què fa el Barça. Al Brasil ens agrada més l'estil de joc del Barça que no pas el del Madrid, tant defensiu i físic. No agrada. Mereix passar el Barça.

Vostè va entrenar el blaugrana Dani Alves quan aquest tenia divuit anys i jugava al Bahia. Com el recorda?

Ràpid, atlètic. Primer tenia una mica d'inconstància, però ja demanava pas. És un jugador nascut per atacar, per ser al Barça. Molt competitiu.

A Madrid diuen que va fingir i que l'haurien de sancionar. Per la falta de Pepe...

Una cosa és poder exagerar una falta per poder cridar l'atenció de l'àrbitre. Tothom ho fa, però la falta és molt perillosa.

Amb el 0-2, el Barça encara és més favorit per ser a la final de Wembley...

Esclar. Té millor equip, més joc de conjunt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT