El lateral dret, el gran maldecap del Barça per al curs vinent

BarcelonaEs presenta un estiu sense fitxatges a Can Barça i la comissió esportiva observa com, després de la gran inversió feta la temporada passada, les diferents posicions estan consolidades per afrontar aquest handicap sense notar-ne les conseqüències en excés. Totes? No! Al lateral dret hi queda un forat difícil de tapar. Es diu Dani Alves, acaba contracte el 30 de juny i de moment el club no té un recanvi de garanties per suplir-lo.

La situació contractual de Dani Alves no és nova, però passen els mesos i no només continua encallada, sinó que sembla difícil que s’arribi a una solució. El lateral brasiler va estar a punt de fer les maletes l’estiu passat, però finalment es va quedar al club blaugrana. Aquesta vegada sembla que el seu comiat és molt pròxim, ja que el club no hi està negociant i la seva representant comença a escoltar les ofertes que van plovent d’arreu del planeta.

Fitxat l’estiu del 2008, provinent del Sevilla, Dani Alves va sorprendre per la seva qualitat tècnica i una condició física extraordinària. En pocs mesos es va fer l’amo i senyor del lateral dret i, avui dia, malgrat els diferents problemes que ha tingut i la desconfiança que ha generat en certs sectors del mateix equip, continua sent el titular indiscutible a la banda dreta. En part per mèrits propis -aquest any ha millorat el nivell després de les dues últimes temporades desdibuixat al terreny de joc- i en part perquè l’entrenador no confia ni en Martín Montoya ni en Douglas Pereira, els dos recanvis naturals que haurien d’ocupar aquesta posició.

Un divorci que ve de lluny

Des de fa dues temporades el rendiment del lateral brasiler havia caigut, com ell mateix havia reconegut. Va començar sent molt bo però va caure en picat els dos últims anys. Les seves excursions per la banda deixaven desguarnit el lateral i l’equip no sempre podia resoldre aquesta circumstància, per la qual cosa es van encaixar alguns gols que molts culers consideraven evitables. A aquest fet no hi va ajudar gaire l’actitud del jugador, amant de les noves tecnologies i que no té vergonya de publicar vídeos en què se’l veu ballant a casa o presumint de les desenes de tatuatges que té al cos. “Que la gent em valori pel que faig al terreny de joc, i no fora. Jo sóc així, i si a algú li molesta que pengi un vídeo ballant, o coses així, que no em segueixi. No em paguen per cada seguidor que tinc”, va etzibar a principi de temporada. “A mi les crítiques em motiven. Em donen força per continuar”, afegia.

Aquella compareixença va ser calenta, sobretot perquè va criticar que el Barça “no hagués sortit al pas” de tot el que es publicava sobre el seu futur. Les paraules i el to van servir per demostrar, de portes enfora, el divorci entre el brasiler i el club. A més a més, aquell dia es va produir una anècdota curiosa, quan el mateix Alves va assegurar que acabava contracte el 2016 i instava els periodistes a “preguntar-ho al president”. A la tarda el Barça li responia i assegurava que el contracte expirava el 2015.

Des d’aquell dia, però, les seves paraules estan envoltades d’un to pessimista, mig anunciant el seu comiat. “No sé quant durarà la meva relació amb el club” és un comentari seu que ha repetit. L’últim cop va ser dimecres, l’endemà de jugar contra el Manchester City.

Sense un recanvi clar

Aquest estiu el conjunt blaugrana haurà de complir la sanció de la FIFA i no podrà inscriure cap jugador. Com que Alves acaba contracte el 30 de juny, una possibilitat era que el club s’hi posés en contacte per intentar pactar aquesta renovació. Però el club encara no ha fet el pas, almenys formalment, i per ara no hi ha cap data prevista perquè Carles Rexach i Ariedo Braida -els caps visibles de la comissió esportiva blaugrana, creada després que el president Bartomeu cessés Andoni Zubizarreta- s’asseguin a negociar. “¿La renovació? No corre pressa, encara no estem planificant la temporada vinent. Ja tindrem temps per fer-ho”, explicava Bartomeu a principis de febrer. Fins ara l’únic moviment que s’ha fet pel que fa a planificació de futur ha sigut ampliar el contracte de Sergio Busquets, que avui mateix es signarà.

Tornant al lateral dret, el problema de la hipotètica baixa de Dani Alves és cobrir aquest espai amb un jugador de garanties. A l’estiu el Barça fitxava Douglas Pereira del São Paulo. Però de moment el jugador no ha demostrat tenir un nivell suficient per ser titular al primer equip blaugrana, i les seves actuacions han sigut discretes.

A hores d’ara Douglas està de baixa per culpa d’una lesió -s’entrena amb els companys però no té l’alta mèdica- i quan ha estat sa tampoc no ha tingut el protagonisme desitjat: només ha jugat cinc partits, un de Lliga i quatre de Copa. En total, 238 minuts, un 7% del total. Entre aquests minuts hi ha l’empat sense gols a Màlaga, al setembre, el dia en què va debutar amb la samarreta blaugrana. Una actuació discreta que Luis Enrique va considerar que “havia estat al mateix nivell que la resta de l’equip”.

L’altra possibilitat per suplir Dani Alves passa per Martín Montoya, un lateral format al filial i que tenia molt de protagonisme quan Luis Enrique era el tècnic del Barça B. Però aquesta temporada l’asturià no acaba de confiar en el jugador de Gavà. Es va passar la primera meitat de la temporada castigat, per un motiu que cap dels protagonistes va voler desvelar, i després tan sols ha tingut un protagonisme secundari. Els partits contra l’Athletic Club, a casa, i contra la Reial Societat, a domicili, van ser els únics minuts de qualitat que va tenir. En total, 601 minuts sobre la gespa, un 17%.

El mateix Montoya va explotar abans de Nadal i va demanar marxar del Barça -tenia una proposta del Juventus-, però la sanció de la FIFA va tancar les portes a la seva sortida i a la de qualsevol altre futbolista amb contracte.

El jugador del planter és una opció, un recurs del qual el Barça no es vol desprendre quan no pot incorporar cap recanvi, però es demostra que no és l’opció preferida en dies com el del PSG, quan Alves no podia jugar per sanció. Aquell dia Luis Enrique no va convocar ni Douglas ni Montoya: i si a la primera part va apostar per una defensa de tres, a la segona va reconvertir Bartra en lateral dret.

Entre una cosa i l’altra, Alves ha disputat el 68% dels minuts totals del Barça (2.373). Deixant de banda el partit contra el PSG, en els altres enfrontaments en què el brasiler no ha estat sobre la gespa aquesta posició l’ha ocupada Adriano. En aquests moments sembla que serà Adriano l’encarregat de suplir l’absència d’Alves a partir del mes d’agost. “Alves sempre ha sigut un futbolista important i ho continua demostrant -deia fa uns dies el mateix Adriano-. Lluita per estar en els onzes ideals de la Champions. Jo, si fos l’encarregat, el renovaria. I si se n’ha d’anar, estic disposat a jugar on sigui. Ja he ocupat altres cops el lateral dret”.

No hi ha negociació

El Barça no s’ha posat en contacte amb Dani Alves per renovar, i Alves, de 31 anys, està sondejant el mercat per assegurar-se un lloc de cara a la temporada vinent. Com que el seu contracte s’acaba el 30 de juny, té llibertat per comprometre’s amb el club que vulgui. Si a última hora el Barça s’ho repensa, potser ja no serà a temps de retenir-lo.

Xavi Hernández, un altre cas incert

A banda de Dani Alves, un altre jugador que també podria abandonar el club a l’estiu és Xavi Hernández. Igual que el brasiler, el de Terrassa també va estar a punt de fer les maletes però finalment va decidir quedar-se. El seu contracte s’acaba el 2016. El migcampista ha tingut força protagonisme a l’equip, tot i que, amb 35 anys, no forma part de l’onze ideal de Luis Enrique. Això sí, és un suplent de luxe i no ha desentonat quan li ha tocat saltar a la gespa.

Aquest estiu Xavi haurà de decidir si vol continuar al club o si prefereix marxar, possiblement als Estats Units o a Qatar. A diferència de Montoya, en el seu cas no es preveu que el Barça posi traves a la seva sortida, en part perquè la posició d’interior està més ben coberta, sobretot amb els reforços de Rakitic i Rafinha, arribats a principi d’aquesta temporada.