Kiprop posa el colofó al festival kenyà amb el seu tercer or en 1.500

PequínEl kenyà Asbel Kiprop s'ha coronat per tercera vegada campió mundial de 1.500 metres en la final més vibrant de la jornada de clausura dels Mundials de Pequín, que ha tancat el teló, sorprenentment, amb Kenya al capdavant del medaller, seguida de Jamaica.

Per primera vegada en 24 anys, el país dominador del quadre de metalls no ha estat ni els Estats Units, que havia liderat la llista en les últimes cinc edicions i aquesta vegada ni tan sols ha acabat en segona posició, ni Rússia. Kiprop ha posat punt i final al rotund èxit de Kenya amb la seva victòria a la final de 1.500, el seu tercer títol mundial amb un temps de 3:34.40.

Per aconseguir la tercera corona, Kiprop ha hagut de superar l'actual campió olímpic, l'algerià Taoufik Makhloufi, que ha llançat l'esprint a 300 metres de la meta però no ha mesurat bé les seves forces i al final s'ha quedat, fins i tot, fora del podi. Kenya ha fet doblet amb Elijah Manangoi (3: 34.63) i el marroquí Abdelaati Iguider, que ha aconseguit la medalla de bronze. De fet, els cinc primers han baixat del registre de 3:35.

Etiòpia, reina dels 5.000 femení

Al 5.000 metres femení, en canvi, Kenya ha hagut d'agenollar-se davant Etiòpia. Almaz Ayana s'ha proclamat campiona mundial després de batre la seva compatriota Genzebe Dibaba, que aspirava a aconseguir el seu segon títol a Pequín -ja era campiona de 1.500- i no obstant això ha acabat cedint la plata a Senbere Teferi.

Ayan, la més ràpida de l'any en els cinc quilòmetres, s'ha imposat amb nou rècord dels campionats (14: 26.83). La sorpresa ha sorgit en el salt d'alçada. El canadenc Derek Drouin, bronze olímpic i mundial, ha aconseguit la medalla d'or en un desempat amb l'ucraïnès Bohdan Bondarenko i el xinès Guowei Zhang, que també han saltat 2,33.

Els tres atletes han fracassat amb el llistó en 2,36, tant en els seus tres intents normals com en l'únic del desempat, de manera que el llistó ha baixat a 2,34, una altura que només Drouin ha aconseguit superar. La final oferia un dels grans duels dels campionats: el campió mundial a l'aire lliure, Bondarenko, contra el titular en pista coberta, Mutaz Essah Barshim, l'home que més a prop ha estat -a dos centímetres- del vell rècord mundial del cubà Javier Sotomayor (2,45. Salamanca, 27.07.93).

En javelina, un llançament de 67,69 metres en el seu últim intent ha donat a l'alemanya Kathrina Molitor el títol mundial en una final que ha canviat moltes vegades de líder. Sense medalles en grans campionats fins ara, Molitor ha heretat la d'or de la seva compatriota Christina Obergfoll.

Relleus i final dels campionats

Els Mundials han acabat amb les victòries de Jamaica en el relleu 4x400 femení i la dels Estats Units en el masculí. Catorze anys després, Jamaica, amb Christine Day, Shericka Jackson, Stephanie McPherson i Novlene Williams, han tornat a guanyar el 4x400 femení després de derrotar al quartet dels EUA a l'últim sospir amb un temps de 3:19.13.

L'equip jamaicà, que es va endur la plata a Daegu 2011 i Berlín 2009 (en els dos casos després dels nord-americans), han oblidat la seva actuació a Moscou 2013 (van caure eliminades en la ronda de classificació). Estats Units ha guanyat l'últim or, gràcies al relleu llarg masculí, última competició dels Mundials.

Trinitat i Tobago ha sigut plata i el Regne Unit bronze en una cursa en què francesos, jamaicans i un sorprenent quartet de belgues també han tingut opcions fins al final. Trinitat i Tobago ha liderat la carrera en els tres primers relleus, però en el quart no han pogut competir amb la velocitat punta de LaShawn Merritt (plata al 400 dels Mundials).