La final de l'handbol al Mundial de les estratègies

BarcelonaComplint tots els pronòstics amb una regularitat que s'intuïa perduda, la selecció francesa d'handbol s'enfronta avui a Noruega en la final del Mundial, el seu Mundial (17.00 h, TDP). El conjunt dirigit per Didier Dinart vol tornar a vestir d'or el París-Bercy 16 anys després del títol del 2001, punt de partida de l'era de 'bleu'. L'afició, entregada a la fita dels seus (com tota la ciutat, caracteritzada per a l'ocasió), gaudirà de l'enfrontament entre els dos equips que han fet més bon handbol. És la prova que confirma l'eficàcia del seu estil, l'aposta més romàntica, en un campionat edulcorat pel reglament que va entrar en vigor a principis de temporada.

França 2017 serà recordat, entre altres raons, per dibuixar de forma definitiva un nou escenari en el terreny tàctic. Des dels Jocs Olímpics de Rio, els equips han viscut els canvis, sintetitzats a grans trets en l'opció de poder substituir el porter per qualsevol jugador de pista, com un recurs que es podia utilitzar o no. La lectura dels tècnics havia de canviar i ho ha fet. Països com el Brasil, Qatar o fins i tot Croàcia han evidenciat amb victòries sorprenents i actuacions de laboratori la importància d'interpretar i assimilar la profunditat de la disciplina.

Dominar-la t'eleva a la competitivitat de primer nivell. Seguint aquest guió, els homes de Washington Silva van estar a punt de batre Espanya a vuitens tot i ser –teòricament– molt inferiors; els de Valero Rivera van eliminar Dinamarca, vigent campiona olímpica; i Croàcia, sense una identitat marcada, amb problemes interns i Domagoj Duvnjak a mig gas, va estar a un penal de la finalíssima. És l'impacte de les pissarres 2.0, que dibuixen situacions de superioritat numèrica amb set jugadors, de doble superioritat numèrica quan el rival té un efectiu exclòs o d'igualtat sense porter.

Durant aquestes setmanes hem pogut jutjar la viabilitat de totes aquestes accions. Com a conseqüència d'això, les pilotes perdudes, els contraatacs i els xuts a porteria buida han augmentat considerablement. De fet, aquest és el torneig internacional en què s'han fet més llançaments des de camp propi, més de 60. Gairebé la meitat els han fet porters (27), cada cop més obligats a aixecar el cap per buscar la passada llarga i la porteria. El xilè Felipe Barrientos ha fet signat un 4/4, l'eslovè Matevz Skok un 2/5, Daniel Saric n'ha anotat 2 de 3 intents i Vicent Gerard 1 de 2, entre molts altres.

L'aposta romàntica

França i Noruega segueixen basant els seus recursos en la defensa, la velocitat i la fluïdesa ofensiva. Els dos combinats han seguit un camí paral·lel fins a arribar a l'últim partit. Són els més golejadors del campionat (249 gols els gals, 248 els blancs) amb un total de sis jugadors que han superat la barrera de les 20 dianes, tenen gairebé la mateixa eficàcia en llançaments (65%-63%), en penals (68%-62%) i fan les mateixes assistències (2n i 4t millor equip). Les estadístiques també s'igualen sota pals. Espen Christensen (43%) i Torbjorn Bergerud (34%) estan a l'altura de Thierry Omeyer (34%) i Vicent Gerard (40%), titular a semifinals.

"Serà un partit molt dur, però som a la final. És un partit especial, serà increïble. No havíem arribat mai a aquest punt. Hem de gaudir-ne i intentar guanyar", ha comentat Bergerud. Els de Christian Berge estan vivint el moment més dolç de la seva trajectòria internacional en haver guanyat una medalla (a l'espera del duel) per primera vegada en la seva història. Aprofitant el període de transició de grans potències com Hongria, Polònia, Suècia o Espanya, els nòrdics han sabut construir un equip equilibrat, jove i amb un gran líder, Sander Sagosen, que apunta a millor del món d'aquí a unes campanyes. El central de 21 anys, que s'unirà a l'abusiu projecte del París Saint-Germain a partir de l'estiu, és el segon màxim golejador del seu equip (40 gols), el sisè de tota la Copa del Món.

A la banda francesa, Nikola Karabatic no està disposat a cedir el ceptre tan fàcilment. L'ex del Barça Lassa no té cap intenció de renunciar al títol davant els seus després d'haver de veure per la televisió els èxits d'aquella França del 2001, segons va afirmar fa unes setmanes a l'ARA. El central espera que l'horda dels esquerrans de la plantilla (Valentin Porte, Nedim Remili, Adrien Dipanda, Luc Abalo i Dika Mem han sumat un terç dels gols de la plantilla) segueixi esclafant rivals per assolir l'onzena corona internacional del país, la sisena mundial.