El grup B del mundial de rugbi: el grup de la mort

BarcelonaEl destí ha volgut que el Grup B sigui el grup de la mort d’aquest mundial. Cinc equips d’un nivell similar, o cap equip destaca més que la resta. Cinc davanteres poderoses, cinc equips construïts pel contacte físic i pel rugbi de desgast. Cinc equips entre els quals hi ha Anglaterra i Argentina (enèsima repetició del clàssic de les Malvines). Cinc equips potents, però que només en sobreviuran dos.

El cap de sèrie enguany és la selecció argentina. Els Pumas, considerats tercer millor equip del món (tot i que actualment ocupin el vuitè lloc del rànking de la IRB) , es presenten a aquest mundial amb l’etiqueta de favorits per passar a la segona fase de la competició. En un gran moment de forma (fa un any es van ventilar al XV gal per 41 a 13), els Pumes arriben a la copa del món de Nova Zelanda amb unes senyes d’identitat molt clares: sacrifici, lluita, amor propi, força i orgull. Argentina no té la qualitat tècnica dels All Blacks, per exemple, però la seva capacitat de lluita la fan ser una selecció temible, capaç de guanyar a qualsevol equip de l’hemisferi nord (i fer-li pessigolles al gegants del sud). Atenció als clàssics Ledesma, Roncero, Scelzo, Albacete, Leguizamón, Lobbe i al capità Contepomi, i als cracks emergents de la UAR, com ara Tiesi (molt bon centre de Stade Français), el mig de méle Vargallo, les ales Moyano i Camacho. Al 15, Amorosino (full back de Montpellier) i Martín Rodríguez Gurruchaga (Stade Français) lluitaran per la titularitat. Pronòstic: Segons o tercers de grup. Apassionant duel Argentina-Anglaterra durant la primera jornada del grup.

En segon lloc, ens trobem amb la selecció anglesa. El XV de la rosa arriba en forma, després de proclamar-se campions del sis nacions i amb una connexió (Flood-Ashton) que s’ha confirmat com l’autèntica joia de la corona de l’Imperi. Un equipàs amb una gran davantera, que empra el típic estil del Pick and go fins les darreres conseqüències, i que gaudeix de les melés i dels agrupaments espontanis com cap altre. Veure a Hartley, Sheridan, Palmer, Thompson o Mears entrar als rucks és una delícia, comparable a veure com neteja el ruck en Haskell, Easter, Worsley o el capità Moody. Una davantera de les d’abans. Als tres quarts, el XV de la Rosa hi té dinamita: perillosa connexió del senyor de les patades Flood i els homes ocell Banahan i Ashton, que es va inflar a assajos el darrer sis nacions. Foden al full back i l’incombustible Wilkinson tanquen una línea de somni, però poc explotada. Jugaràn junts Flood, Wilko i Foden? O l’entrenador Martin Johnson optarà per una tàctica més conservadora (com al sis nacions) i deixarà al portent Flood escalfant la banqueta anglesa? Anglaterra és forta, però no indestructible, tal com va ensenyar la selecció irlandesa al darrer partit del sis nacions disputat a Dublín, quan els verds van trencar tots els sistemes ofensius-defensius dels jugadors de sa majestat. No crec que sentim el Good Save the Queen més enllà dels quarts de final o la semifinal, quan presumiblement es veurà les cares amb un gran del sud. Pronòstic: Passarà sense problemes com primera o segona de grup, i amb el seu joc de davantera pot eliminar a qualsevol. Veig difícil la campanada anglesa, tot i que és possible, com a 2003.

En tercer lloc tenim a la selecció d’Escòcia. Una de les seleccions més fluixes de l’hemisferi nord, tractarà de fer de la seva pesada davantera la seva millor arma. Un equip que ha evolucionat molt i va deixar bon gust de boca al darrer sis nacions, però que està una mica per sota d’Argentina o Anglaterra. A un partit, i si pot frenar les ofensives rivals i imposar un ritme de joc baix i pesat, Escòcia pot plantar-li cara als seus rivals de grup. Encapçalats per una davantera pesada (Ford, Lawson, Jacobsen, Murray, Kellock, Hines, Barclay o Brown) i uns tres quarts “curtits” en mil batalles tot i ser molt, però molt joves (paradigma del canvi d’estil proposat pel seu tècnic, Andy Robinson) i caracteritzats per nois com el mig de melé Mick Blair, la jove promesa Jackson i el veterà Dan Parks a l’obertura, els ràpids i hàbils De Luca i Morrison al centre i la màgia de Evans, Danielli i Lamont a les ales i l’inesgotable Paterson a l’arrier, Escòcia tractarà d’estimar una mica més l’oval i concretar la millora de nivell i estil de joc apuntada els darrers mesos. Forta al davant, fluixa en quant a velocitat de joc i capacitat de reacció. Els xuts a les seves esquenes li causen massa problemes defensius. Pronòstic: Eliminada la primera fase, voldrà donar la sorpresa contra Argentina i Anglaterra. Victòries patides contra Geòrgia i Romania, deixarà un bon gust de boca. Encara està un esglaó per sota, però li queda poc, molt poc.

Per acabar aquest apassionant grup B, tenim a dues nacions emergents al món del rugbi: Geòrgia i Romania. Dos estils similars, forts, que aposten pel rugbi clàssic de joc de davanters, tal com hem vist al sis nacions B contra Espanya (a la que han humiliat per més de seixanta punts). Els Georgians tenen a gairebé tot l’equip jugant al Top 14 de França, on imposen llur superioritat física (que no pas tècnica) cada cap de setmana. Sembla que els del Cauques hagin nascut per jugar a rugbi. Homes forts, enormes, que són capaços de trencar qualsevol defensa gràcies a la potència de la seva davantera. Serà espectacular el partit contra Anglaterra o Escòcia, amb un xoc de trens bestial als fowards. A Romania se li pot aplicar el 99% de les coses esmentades sobre Geòrgia. Els dels carpats són un grup molt fort, amb un joc de davantera molt marcat. No fa massa van ser capaços de derrotar a Itàlia o plantar-li cara a França. Pronòstic: tots dos equips seran eliminats a la primera fase, però tenen opcions de victòria contra Anglaterra, Argentina o Escòcia.

Un grup molt obert. Segons els tècnics, massa.