La xarxa d’espies que el Barça té repartida pel món

BarcelonaCada cap de setmana el Barça té més de 40 espies repartits pels camps de tot el món, des de la Teixonera fins a l’Emirates. Són la xarxa de scouts que lidera Pep Boada i que ha d’aportar informació a tres destinataris diferents: el secretari tècnic del primer equip, Robert Fernández, el secretari tècnic del futbol formatiu professional, Pep Segura, i el director del futbol base, Jordi Roura.

El departament de scouting del Barça s’estructura a partir de tres equips amb maneres de fer ben diferents, ja que les necessitats dels tres responsables finals -Robert, Segura i Roura- no tenen res a veure. El grup més nombrós és el del futbol base, que compta amb més de 20 scouts que treballen “de manera radial” i fonamentalment “els caps de setmana”, segons detallen a les oficines de la Ciutat Esportiva. De més a prop a més lluny. El mercat que es té més controlat, òbviament, és el local, Barcelona i rodalia, i després la lupa es va estenent, primer per tot Catalunya i després per la resta del territori espanyol. Informes i més informes que s’acumulen perquè els encarregats de confeccionar les plantilles del futbol base, Jordi Roura i Aureli Altimira -sempre d’acord amb els entrenadors, que moltes vegades també fan de scouts passejant pels camps rivals-, acabin decidint.

A l’altra punta de la piràmide hi ha l’equip que informa directament Robert. Ells són els que es divideixen les principals lligues d’Europa, també les competicions continentals, i Sud-amèrica. Els dilluns hi ha la reunió per decidir els objectius de la setmana. Normalment és el secretari tècnic qui posa sobre la taula els noms que s’han de seguir durant els següents dies, i, en absència seva, és el cap de scouting qui traça les línies. És una reunió per fixar objectius, però també per avaluar la feina feta durant els dies anteriors, en la qual cada membre de l’equip exposa el que ha vist en els últims partits.

A partir d’aquí comencen els viatges. Si és setmana de competició europea, cadascun dels membres de l’equip de Boada veuen un partit en directe cada dia -dimarts i dimecres Champions, dijous Europa League-, i el cap de setmana, entre dos i tres més a la seva àrea geogràfica. Perquè la distribució és fa per lligues. Álex García s’encarrega de la Premier i l’Eredivisie holandesa. Pep Serer, de França i Alemanya, amb un ull posat també sobre Bèlgica. Lluís González, la cada vegada més interessant Portugal i Itàlia. A ells se’ls suma Miki Albert, que forma part de l’equip que informa Pep Segura, però que ajuda quan se’l necessita. A Sud-amèrica hi són Francesc Guitart i Alejandro Cáceres: el primer per cobrir Colòmbia, el Perú i l’Equador; el segon, l’Argentina i l’Uruguai. En aquesta zona hi ha també un mercat amb una gran especificitat, el Brasil, on el Barça té un acord amb Neymar i la seva empresa N&N Consultoria Esportiva. No treballen sols. Hi ha una sèrie de col·laboradors autòctons, propis de cada país, que permeten fer un primer filtratge i ajuden el Barça en la seva recerca -“són gent amb influència a nivell de federació, clubs i entrenadors”-. La resta d’Europa no queda erma. García, Serer i González cobreixen esporàdicament la resta de països, quan hi ha un futbolista interessant sobre el qual cal treballar. Se n’encarreguen ells i el mateix Robert, que també viatja per tot el món per completar la feina i acabar de decidir els futbolistes que interessen.

La temporada passada la feina de scouting va ser complexa, ja que la direcció esportiva tenia moltes demarcacions per cobrir. Ara mateix, en canvi, s’està accelerant en el seguiment d’un “lateral dret” per si al mercat d’hivern s’hagués d’actuar per suplir Aleix Vidal. Els homes de Boada després de veure un partit redacten un informe -tot informatitzat- on parlen de tots els jugadors que hi intervenen, amb especial èmfasi en els joves que comencen a treure el cap i dels quals no hi ha pràcticament informació. D’aquesta manera es van acumulant les actualitzacions que es van generant a mesura que es veu aquell futbolista en directe. “Quan apareix un nom que potser ens interessa ja tenim 10 informes d’ell”, expliquen.

La tercera estructura és la que acaba informant Pep Segura, l’encarregat del filial i juvenils, una àrea que el club ha reforçat notablement durant l’últim any, i que s’ha nodrit gràcies a la promoció d’exjugadors que feia molt de temps que treballaven en l’àmbit estatal. S’hi han creat dos equips amb objectius diferenciats. El primer el formen Arseni Comas, Josep Moratalla, Chechu Rojo i Miki Albert, que busquen futbolistes d’entre 17 i 22 anys a França, Portugal -“dos mercats molt interessants”- i Espanya. Es tracta de jugadors per al filial, que el Barça vol descobrir abans que es consolidin i el seu preu es dispari. És un “servei d’informació” permanent, que envia informes cada cap de setmana perquè el Barça pugui trobar “el Marc Cardona de França”. És l’exemple que posen a la Ciutat Esportiva, el davanter que va sorprendre tothom després d’aterrar al filial de Gerard López i ser la sensació de l’equip fins que es va lesionar.

El salt a juvenil

L’altra cèl·lula -Amador Lorenzo, Emilio Gutiérrez, José Luis Colomo i Juan Tomás Alcaide- busca futbolistes d’entre 15 i 16 anys a França, Holanda, Portugal i Bèlgica, jugadors que faran el salt a juvenil i, d’acord amb la normativa de la FIFA, ja poden ser fitxats per un país comunitari. Són futbolistes que no tenen encara contracte professional, jugadors que el Barça pot temptar perquè saltin a La Masia per acabar el seu procés de formació en l’etapa juvenil.

Ara mateix els vuit scouts fan sobretot treball de “volum”, veure molts partits per tenir un mapa ampli de cada país -que s’ha de sectorialitzar per anar descobrint a poc a poc els equips de cada regió-. I més avançada la temporada, d’acord amb els criteris de la secretaria tècnica, ja es concretaran els objectius i es farà un seguiment més detallat dels jugadors que interessen.

En aquesta franja d’edat cada cap de setmana es poden veure 4 o 5 partits. De dilluns a dimecres els membres de l’equip completen els informes que han pogut avançar durant els seus viatges amb “l’inseparable ordinador” -“fins i tot algú que no sabés res sobre futbol sabria quin tipus de jugadors és el que hi apareix”- i dijous se celebra la reunió per fixar nous objectius.

Malgrat que la FIFA els va retallar, els tentacles del Barça continuen sent molt llargs per trobar el talent arreu del món. Després, fet el treball d’espia, ja dependrà de la capacitat de seducció -i dels diners a mesura que es va pujant- per vestir de blaugrana l’objectiu triat.