Barcelonaaixísí Res de vestits de princeseta, ni de sirena, ni little black dress ni amb tres pams i mig de cua. Prou de vestits de festa, de còctel i de nit. Cada cop hi ha més famoses que no claudiquen amb allò que per anar a una gala guapa i arreglada s’ha de lluir un vestit. Són rebels amb causa que s’han cansat de ser la comparsa de l’home i han decidit que els pantalons entren al dress code d’una gala, perquè elles saben portar-los igual de bé -o millor- que els homes. És el cas de les actrius María León i Elena Anaya a la festa de nominats als premis Goya que es va fer aquesta setmana al teatre Canal de Madrid, tot i que l’estilisme de l’una i de l’altra té resultats molt divergents.
León, que el 2011 va ser la millor actriu revelació per La voz dormida i ara opta al premi a la millor actriu de repartiment per Marsella, va anar a la festa amb aquest look vamp, d’una agressivitat, foscor i elegància mesurades, ideals per a l’ocasió. Per què funciona tan bé i destaca la seva proposta estilística? El secret està en el maquillatge en tons negres i bordeus i el maxicollaret platejat que representa un niu ple d’ocells. És una proposta molt femme fatale que aconsegueix impregnar de caràcter un conjunt de camisa de seda blanca i pantalons de vellut negre que, posat en un penja-robes, podria ser qualsevol cosa. Són dues peces molt versàtils, uns bàsics que segons com s’amaneixin poden transmetre el que es vulgui, i amb dues pinzellades i un bon collaret León aconsegueix que transmetin molta sofisticació. És clar que el blazer metal·litzat que fa de transició entre la seda i el vellut és important per acabar d’arrodonir el look, però encara ho és més la manera com el duu: per sobre de les espatlles, un detall que l’endolceix perquè és un toc de feminitat. No vol ser andrògina i, encara menys, masculina. És una dona te la miris per on te la miris. Sovint el com es porta és molt més important que el què es porta.
aixíno El total look de Pedro del Hierro que va dur a aquesta gala l’actriu Elena Anaya, candidata a millor actriu protagonista per Todos están muertos, és tan poc afavoridor que no li queda bé ni a ella, que és d’una bellesa indiscutible, una d’aquelles que amb un sac de patates encara destil·larien elegància. És a dir, el tema és greu: aquesta granota daurada de lamé texturitzat, absolutament arrufada, massa ampla, de mànigues tipus ratpenat i rematades amb un farolet és un malson dels grossos. Les sandàlies són massa escotades per dur-les en ple gener i li anaven tan justes que en algun moment els dits petits li van sortir pel costat (un horror difícil d’oblidar) i la van fer caure escales avall en rebre la candidatura. El pentinat era inexistent i el maquillatge, si fa no fa, també. Anaya ha tingut dies més bons i esperem que tornin.
