Una família a la recerca de la naturalesa salvatge
El fotògraf Andoni Canela, la seva dona i els seus fills ho van deixar tot durant un any per viatjar arreu del món a la recerca d’animals amenaçats: el resultat és el projecte fotogràfic ‘Looking for the wild’
BarcelonaQuan a l’Unai Canela, amb 10 anys, li van oferir si volia anar a veure guepards que vivien en un espai tancat a Namíbia, la seva resposta va ser contundent: “No”. Tot i que la majoria de nens de la seva edat haurien dit que sí amb els ulls tancats, l’Unai no va voler saber res de guepards que no vivien en llibertat. Està massa acostumat a veure animals salvatges i lliures en el seu hàbitat natural. L’Unai és fill del fotògraf Andoni Canela -guanyador del premi Godó de fotoperiodisme del 2007 i autor del projecte 'El Ártico se rompe', entre d’altres- i de Meritxell Margarit -periodista de formació i escriptora infantil que es dedica a fer projectes educatius-. L’Unai, juntament amb la seva germana, l’Amaia, està molt acostumat a veure animals en llibertat perquè durant un any sencer ha viatjat amb la seva família per tot el món a la recerca d’animals amenaçats, perseguint el somni que els seus pares tenien des de feia molt temps.
El fil conductor
L’origen de tot plegat és una passió senzilla: els viatges. “A mi i a l’Andoni sempre ens ha encantat viatjar i feia temps que desitjàvem passar un any fora, recorrent el món”, explica la Meritxell. Per això, quan l’Amaia -la petita- va fer tres anys i l’Unai ja en tenia 10, van pensar que havia arribat el moment. L’Andoni, que es dedica a la fotografia de natura, va crear un projecte que justifiqués el viatge: volia retratar set animals salvatges que estan amenaçats per diferents motius. Un projecte que feia temps que tenia al cap i que no havia trobat el moment de concretar. “Vam començar amb el llop, a la serralada Cantàbrica, que per a mi és l’animal que representa millor la relació tensa i complicada entre l’home i la bèstia”, explica l’Andoni. I aquestes relacions es van convertir en el fil conductor del viatge, una ruta que va començar a Cantàbria, va continuar a les grans planures dels Estats Units, on hi ha els bisons, va seguir a la Patagònia, a la recerca dels pumes, va fer parada a l’Antàrtida, amb els pingüins, va continuar a Austràlia, on viu una de les bèsties més perilloses, el cocodril marí, va recalar a Tailàndia, on hi ha el calau bicorne, un ocell amenaçat per la desaparició de la selva, i finalment es va acabar a l’Àfrica, a la recerca de l’elefant africà. “Set animals per set continents”, resumeix l’Andoni, que explica que a cada lloc han intentat muntar un campament base, “una cosa similar a una llar”, a prop dels animals i en plena naturalesa, des d’on “treballar i viure era un autèntic privilegi”. I els nens, encantats. “El nostre objectiu era acostar-los a la natura, que en gaudissin i n’aprenguessin, que ho visquessin”, explica la Meritxell, que també va convertir el viatge en un projecte educatiu. Sota el títol 'Learning in the wild', va crear un projecte dirigit a escoles i famílies per acostar la natura als nens, amb escrits, propostes per treballar a les aules i un blog on l’Unai bolcava les seves experiències i aventures -veritables aventures- que vivia cada dia.
Escola a casa
Tant l’Andoni com la Meritxell tenien clar que el viatge era una gran oportunitat perquè els dos nens ampliessin els seus horitzons i no els preocupava que se saltessin un curs escolar. Als Estats Units i a Austràlia els van escolaritzar durant els mesos que hi van ser, però als altres destins la Meritxell es va encarregar de la seva educació a casa, sobretot la de l’Unai, que és obligatòria, seguint el currículum acadèmic del curs que li tocava fer. D’aquesta manera, en tornar a casa, el nen s’ha incorporat a cinquè, que és el nivell que li tocava, i no ha hagut de repetir curs. “Els nens han tornat a casa amb un munt d’experiències increïbles, i sobretot amb la capacitat d’adaptar-se a tot, amb bon humor. Crec que això no té preu”, diu l’Andoni, mentre la Meritxell explica que el viatge ha suposat una gran ampliació del seu món, sobretot en el cas de l’Unai, “que ja era un nen molt inquiet i molt curiós, amb moltes ganes de conèixer món”.
Micromecenatge per al projecte
Un cop a casa, l’Andoni ha engegat una campanya de micromecenatge a través de Verkami per finançar el seu llibre, 'Looking for the wild', que serà de gran format i tindrà 150 fotografies de la naturalesa que han anat descobrint al llarg de tot un any de viatges, centrat en aquests set animals amenaçats i en perill. A més, hi haurà escrits, dibuixos i una llibreta de camp fets per l’Unai. Per ara, ha aconseguit gairebé el 50% del finançament que necessita però confia que la gent cregui en el seu projecte, com ja va passar amb el seu últim llibre, 'Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico', que va ser tot un èxit després de seguir el mateix sistema de finançament.
Si voleu fer-vos una idea del que trobareu a 'Looking for the wild' teniu uns quantes fotos del viatge sobre aquestes línies i el 'Mirades' d'avui.
