Vols lligar més? Obre bé les cames (i els braços)

BarcelonaTot va començar ara fa tres anys, quan un grup de dones van posar en marxa una campanya a Tumblr per denunciar el fet que molts homes seuen en els transports públics amb les cames tan obertes que ocupen més d'un seient. A aquesta apropiació de l'espai aliè se li va posar un nom, 'manspreading', i tant el terme com la denúncia van provocar una intensa controvèrsia, que encara dura. Ara bé, que els homes expansius siguin incívics no vol dir que no siguin atractius. Tot el contrari, segons un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que afirma que la gent que s'obre de cames i de braços lliga més que la resta. Com s'explica aquesta contradicció?

La campanya contra el 'manspreading' va avançar durant mesos a internet, sobretot a través de blogs, però va arribar a un punt culminant quan, a finals del 2014, el metro de Nova York se la va fer seva i va publicar una sèrie de cartells en què demanava als homes que no ocupessin dos seients a l'hora de seure. O, per ser més exactes, que "tanquessin les cames". El metro es feia seves les protestes de les activistes, adduint que aquesta actitud resulta intimidatòria —hi hauria dones que, davant d'un home assegut d'aquesta forma, s'estimarien més quedar-se dretes— i invasiva —perquè, assegudes al costat d'un veí així, o bé cal deixar que les cames entrin en contacte o bé cal encongir-se al màxim per evitar-ho.

El cert és que, lluny d'atiar la polèmica, la campanya del suburbà novaiorquès va aconseguir estimular-la encara més. I, paradoxalment, va ser acusada del mateix mal que pretenia denunciar: sexisme. La campanya del metro s'adreçava només als homes, assumint que només ells ocupen espai aliè. Però la xarxa es va omplir de fotografies del metro on qui ocupa dos seients són dones, perquè estan assegudes de forma mig lateral, perquè deixen algun objecte al seient del costat, o perquè seuen amb les cames creuades, molestant les persones que són al davant. Només va faltar la difusió d'una notícia sobre una presumpta detenció al metro de dos homes acusats de seure amb les cames obertes per acabar d'encendre les passions sobre el tema. Els mitjans conservadors van treure punta al tema, acusant els responsables del suburbà de sucumbir a la "histèria feminista".

Els expansius, els que més lliguen

Tota la polèmica sobre el 'manspreading' sembla un episodi més de l'eterna i avorrida guerra de sexes. Però el tema té una derivada científica. Una investigadora de comportament humà de la Universitat de Califòrnia a Berkeley va decidir analitzar en què ens fixem quan escollim algú en una web de contactes. I ha arribat a una conclusió inequívoca: els homes i les dones que més lliguen són els que adopten una postura expansiva, amb les cames i els braços oberts.

Ara fa uns mesos una enquesta feta a Austràlia va permetre concloure que internet és ja la segona via més habitual que fan servir les persones que volen iniciar una relació sentimental. Tota mena de webs serveixen per conèixer parelles potencials. Però l'acte de lligar per internet és peculiar. Mentre que quan coneixem algú en persona podem veure com es belluga i, evidentment, què diu, a internet la decisió de clicar en una cara o una altra es pren en funció d'una imatge fixa. I, amb centenars d'imatges, la decisió es pren en qüestió de segons. Què ens fa triar o descartar entre els candidats i les candidates? Podem pensar que és l'atractiu físic. Però segons l'estudi de la Universitat de Berkeley, dirigit per Tanya Vacharkulksemsuk i publicat al 'Proceedings of the National Academy of Sciences', la resposta és més complicada.

Per fer l'estudi, l'equip va fer un rànquing dels milers de perfils que tenen més èxit en diverses aplis de contactes, com ara Tinder. En tots els casos, es tracta de persones que trien com a fotografia de perfil una en la qual adopten una postura expansiva, amb les cames i els braços oberts. També es van crear sis perfils duplicats, corresponents a tres homes i tres dones. En uns, les fotografies els mostraven amb un llenguatge corporal obert; en els altres, tot al contrari, cames i braços plegats. I el resultat va ser el mateix: els perfils que provoquen més interès són els que tenen fotografies expansives. La mateixa persona, però dues respostes molt diferents en funció de la postura corporal. Com a mitjana, una fotografia oberta multiplica per dos les possibilitats que algú cliqui en el teu perfil.

La importància del llenguatge corporal

No és cap secret que el llenguatge corporal juga una importància crucial a l'hora de determinar l'èxit, o el fracàs, de les relacions socials. Però aquí la qüestió era saber per què les postures expansives resulten més atractives. La conclusió a què arriben els autors de l'estudi és que una persona expansiva és percebuda com a oberta, en el sentit de ser sociable, de no amagar res, de ser directa. Una persona oberta, diu l'estudi, té més tendència a ser generosa, a voler compartir allò que té, i això òbviament la fa més atractiva. Ara bé, a una persona oberta també se la percep com a dominant. I això, aquest caràcter dominant, resulta igualment atractiu, perquè se l'associa amb l'èxit a la feina i, en general, a la vida. Algú dominant és algú ben situat en el grup social al qual pertany.

Així, tot i que l'estudi actual se centra en l'àmbit de les webs de contactes, les conclusions coincideixen amb les de treballs anteriors, que demostren com escollim una parella potencial en menys d'un segon. Aquest tret és encara més notori a internet. Escollim més de pressa que mai, i per tenir èxit en la tria confiem més que mai en el nostre inconscient. Un inconscient que és, de fet, completament racional: processem a tota velocitat el que diu el llenguatge no verbal i emetem un judici favorable o desfavorable. Sembla que en aquest judici només tenim present aspectes físics —si l'altra persona és o no atractiva— però en realitat valorem la seva posició en la jerarquia social, la seva posició en el grup. És per això, apunta l'estudi de Berkeley, que les persones dominants desperten més interès que les altres.

Diferències entre homes i dones?

Una de les conclusions interessants del treball és que tant els homes com les dones se senten més atrets per una parella dominant. Això contradiu la idea que les dones busquen parelles dominants però els homes les busquen submises. "Si això ha estat mai així, les coses estan canviant", diu l'estudi.

Amb tot, un estudi anterior de la Universitat de Connecticut sí que va trobar diferències significatives entre homes i dones a l'hora d'escollir parella per internet. L'estudi volia saber què és el que fa que confiem o no en les persones que veiem en les pàgines de contactes. I va arribar a una conclusió peculiar: els homes troben sexualment més atractives les dones maquillades i pentinades de forma especial, però en canvi hi confien menys. En canvi, quan són els homes els que són presentats de forma més afavoridora les dones no només els troben més atractius, sinó que també hi confien més. Quina és l'explicació a aquesta diferència? Segons un dels autors, Rory McGloin, els homes són més realistes a l'hora de valorar les diferències entre les expectatives i la realitat. Si la dona és molt guapa s'hi senten atrets, però hi desconfien. Les dones, en canvi, tenen l'esperança que, aquesta vegada sí, les expectatives no es veuran frustrades per la realitat.