Publicitat

Firmes

image-alt

ALBERT PLA NUALART

Rèquiem per al sobiranisme ‘prosistema’

La pinya que fa el PSOE amb el PP contra el 9-N -que tant contrasta amb l’actitud de molts regidors del PSC- mereix una reflexió que va més enllà del procés i toca un tema tan central com els dèficits ...

Hi ha seriosos indicis que se’ns en està anant l’olla

Els nous líders del PSOE volen reeditar el tàndem González/Guerra. L’un, Sánchez, fa de guapo amable que intenta seduir. L’altre, Luena, les aboca pel broc gros per engrescar la parròquia espanyolista. El ...

Personalitzar desfoga però desorienta

Opinadors de sensibilitatsobiranista van entonar ahir a l’uníson un laportià “Que n’aprengui!” dirigit a Rajoy. De qui? De Cameron, esclar, que en cosa depocs mesos ha passat de ser arquetiprepentinat dels ...

¿Hi ha un greu error a “Això no l’hi donis”? (i 3)

Havent constatat en els dos tastos anteriors que reduir les combinacions binàries de pronoms febles els hi, els el, els els, els la, els les i els ho a els hi i l’hi, la hi i li ho a l’hi no sembla que ...

La culpa de tot no la tenen “els que manen”

Mentre Barcelona es va omplint d’una gernació festiva, cívica i transversal que vol poder votar, la capa de gel de Groenlàndia -del tot indiferent als seus crits-es continua fonent en aquest setembre en ...

¿Hi ha un greu error a “Això no l’hi donis”? (2)

Reprenc el tema de l’últim tast sobre si és més convenient: 1) mantenir sempre les combinacions fabrianes de pronoms febles, 2) substituir-les sempre per les de la llengua oral genuïna no valenciana ...

John Kerry i el mite de la maldat pura

Aquests dies constatem fins a quin punt el sentiment de culpa -diguem-ne, si voleu, de responsabilitat- brilla per la seva absència en la retòrica bel·licista de les grans potències. No tant perquè ...

¿Hi ha un greu error a “Això no l’hi donis”? (1)

Un lector ben format lingüísticament ens retreu molt educadament “dos greus errors” en titulars de l’ARA: hem publicat les formes l’hi i els hi on calia escriure li ho i els ho. Ell sap -ho sap tothom que ...

¿Cal que siguem tan productius?

L’IMMENS MAL MORAL que està causant l’atur ens aboca a preguntar-nos si el mercat de treball òptim és sempre el més productiu: el que es deslocalitza -si és més barat fer-ho a fora fem-ho a ...

Lògiques angèliques davant la guerra

QUAN DOS GRUPS HUMANS es maten i ens ho mirem de prou lluny, sembla ètic que apel·lem a un genèric pacifisme i no prenguem partit. L’espiral de revenja aboca a atrocitats que fan gairebé frívol establir ...

Alguna cosa comença als Pirineus

NO SÉ SI EUROPA, com deia Dufour de Pradt -arquebisbe de Malines i amic de Napoleó-, però alguna cosa encara comença als Pirineus. A vista d’ocell el paisatge passa de bosc brut i urbanisme caòtic a un ...

Les armes dialèctiques d’Israel

ISRAEL TÉ ARMES de sobres per acabar amb Hamàs, però necessita armes dialèctiques perquè la massacre de civils que aquest objectiu comporta sigui digerida per les opinions públiques d’uns aliats que li són ...

L’efecte retardat d’un corrosiu cant de sirena

EL FEBRER DEL 2012 Mas va dir que havia posat rumb a Ítaca però seria injust negar que la travessia de CDC va començar molt abans, potser aquell juny del 1960 en què un jove Pujol va donar la cara, amb un ...

Bo i esperant que s’assoleixi la resolució

A FINALS DEL 2010 una amiga que tradueix i corregeix envia un mail a les Oficines Lexicogràfiques de l’IECi els diu que creu haver detectat un error en l’entrada teló del DIEC2. L’entrada deia i diu: ...

La carta que hauria desitjat no fer mai

L’ESTUDI DE LA NEGACIÓ és un camp lingüístic ple de sorpreses. De l’expletiva a la doble, presenta curioses subtilitats que, en general, dominem de manera intuïtiva però que de vegades propicien l’error. ...

El pacte com una forma d’indignitat

ANTONI CASTELLS, el català viu que deu haver dedicat més temps i intel·ligència a aconseguir un tracte fiscal just d’Espanya, va deixar anar dimarts, en una entrevista a la ràdio amb Mònica Terribas, una ...

Una sinonímia que continua sent discutida

TOT I EL DICTAT EXPLÍCIT de la norma actual, no acaba d’haver-hi un clar consens a l’hora d’acceptar que se guir sigui sinònim de continuar quan aquest verb fa d’auxiliar en una perífrasi amb gerundi ...

¿Les crides a la regeneració són progressistes?

ABANS-D’AHIR, en un debat a les Corts sobre el futur de la llengua en la hipotètica Catalunya independent, una noia, amb tota la bona fe del món, va dir al final allò tan típic de “Si tots els catalans ...

Per què no ens podem espaterrar?

TAL COM EXPLICA Coromines al DECLC, la pressió conjunta de la patte francesa i la pata castellana sobre la nostra pota va fer que pata penetrés fortament en el català, i la millor prova és que alguns dels ...

En la presó del vot de la majoria

LA MAJORIA DEL PP a Espanya fa sentir a molts catalans una barreja d’indignació, depressió i perplexitat. I no és insòlit que els més exaltats, veient que no l’enfonsa als sondejos un cúmul de despropòsits, ...

Alguns ‘treure’ que hauríem de treure

L’ÚS DEL VERB ‘TREURE’ és una font de problemes en català per diverses raons però, sobretot, perquè el forcem a equivaler a sacar i quitar, i el nostre treure no dóna per tant. Molts dels mals usos -ho ...

La tendència a la normalitat del català

En una talk at Google del 4 d’abril, Chomsky es va referir al nostre 9-N com una fita més en l’esforç per salvar llengües, cultures, espècies... Ell té molt clar que per reconstruir la diversitat ...

¿Podem és aquí per quedar-se?

‘SER AQUÍ PER QUEDAR-SE’ és un gir que diem o escrivim copiant-ne un d’anglès que grans veus del jazz ens fiquen al cap des dels anys 30 versionant un popular tema dels Gershwin. I avui, gràcies a Podem, ...

¿I no haurien de fer llegir en veu alta?

M’HE MIRAT la prova de selectivitat de llengua. Està dividida en cinc preguntes de comprensió lectora, tres exercicis d’expressió escrita i uns exercicis de reflexió lingüística, és a dir, de gramàtica i ...

El dubtós ennobliment de la Barceloneta

L’ANY 1964 la sociòloga Ruth Glass va crear el terme gentrification per descriure el procés a través del qual les famílies de classe mitjana anaven ocupant certs barris -en el seu cas eren de Londres- i ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | Següent >