Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT PLA NUALART

Voto per empoderar els pares

Molts pares de nens que fan tres anys el 2016 estan en ple neguit per l’escola que els acabaran assignant. Uns perquè potser no serà la triada, d’altres perquè tindrà bolet (línia addicional que afecta...

El filòleg a qui no li agraden les faves i agrada l’arròs

La posició normativa sobre algun dels pronoms febles dins l’oració de relatiu que vam veure en l’últim tast és vacil·lant i confusa. Mentre que el DIEC2 ens defineix arrossaire com a “persona a qui agrada...

Lectura sociològica d’un exabrupte

Ja fa uns 20 dies que Lluís Rabell -“pesant les paraules” i amb Coscubiela fent-li d’apuntador- va titllar de “racista”, en seu parlamentària, el manifest Koiné. Havent fet l’esforç de no reaccionar en...

Una llengua cada vegada menys pròpia

Situem-nos en la primera reunió d’una AMPA en una escola pública sueca. La cap d’estudis comença a parlar en suec i, a la tercera frase, uns pares aixequen la mà i diuen que, sisplau, parli en anglès perquè...

L’abecé de la sociolingüística

Arran del manifest Koiné, he tornat a sentir aquests dies una frase clarament falsa: “Les llengües no es poden imposar”. La frase contrasta -i de cap manera equival- amb una altra que subscric del tot: “Les...

Pronoms febles dins les oracions de relatiu

En una conversa relaxada podem parlar d’un poble (1) “que hi viu molta gent”, (2) “on hi viu molta gent” o (3) “on viu molta gent”. Són tres formes vives, que es diuen i se senten, però que la norma valora...

L’abolició definitiva de l’esclavitud

Em comentava l’altre dia una amiga psiquiatra que observa una creixent tendència de les noves mares a tenir greus problemes psicològics per assumir el canvi radical de vida que suposa tenir fills. És una...

Els verbs ‘dicendi’ i la virtut de repetir

Els verbs dicendi ens serveixen per introduir el que algú diu, tant si ho diu en estil directe (“«Vinc!», va dir”) com indirecte (“Va dir que venia”). Són, per tant, en un grau o altre, sinònims de dir que...

Una veritat tan inoportuna com necessària

El manifest del Grup Koiné denuncia amb un rellevant suport il·lustrat el que alguns ja dèiem el 2003 des de posicions llavors més excèntriques i que van ser desqualificades per intel·lectuals orgànics del...

L’homeopatia, la fe i la ciència

Sempre m’ha sorprès que molts dels que es tracten, o tracten els seus fills, amb medicaments homeopàtics justifiquin la fe que hi tenen dient que els funcionen, però no acceptin que pugui ser aquesta fe...

Hi deixarem la pell si no hi posem el coll

En el moment culminant del seu discurs d’investidura, Carles Puigdemont va dir: “Els puc garantir que m’hi deixaré la pell. I a la gent que m’acompanya en aquest trajecte els exigiré que s’hi deixin la...

La matèria de què estan fets els somnis

La recent desaparició de Discos Castelló posa fi a una època i simbolitza, amb la intensitat que cobren les emocions quan impregnen una geografia concreta, la desaparició d’una manera de consumir cultura...

¿La tercera alcaldessa en vuit setmanes?

“Marta Madrenas serà la nova alcaldessa de Girona, la tercera que té la ciutat en només vuit setmanes”. Aquest petit fragment exemplifica molt bé l’actual desconcert en l’ús del masculí com a gènere no...

Jugant sempre en camp contrari

El català no és ni la llengua comuna dels catalans ni una llengua necessària, comunicativament parlant, per viure a Catalunya. La llengua comuna i necessària és el castellà. Si a aquest marc sociolingüístic...

Els anuncis i les voreres

Capdevila advocava dimarts pels ajuntaments que posen límits a l’ús privat del cotxe en una gran ciutat i Villatoro es preguntava divendres, amb ànim de provocar, si no seria millor prohibir els anuncis de...

La importància d’una coma (i 2)

Resolc el problema que us vaig plantejar dissabte passat: descobrir quina coma era indefensable en el desenllaç d’aquest microconte de l’Empar Moliner: “Ella s’ha posat vermella per la manera, tan...

Què és una feina productiva?

Tant Carles Boix, en una sèrie inacabada d’articles, com aquest diumenge Alfredo Pastor a l’Ara Diumenge posen sobre la taula el repte que suposa l’avenç tecnològic per a l’ocupació. Més i més feines són...

La importància d’una coma

A principis dels 80, després que em passés mitja hora discutint-li una coma al professor d’estudis literaris, una noia de classe, trobant-me un cert aire de seminarista, em va treure el malnom de Mossèn...

L’esquerra contra l’esquerra

El conflicte de Colau amb el metro il·lustra molt bé els reptes que comporta passar de ser esquerra alternativa a governar una gran ciutat. No em veig amb cor de jutjar si el que reclamen els sindicats de...

Podem ignorar les altres llengües?

La pregunta del títol és ambigua. ¿Ens planteja si les hem de conèixer o únicament si les hem de tenir en compte? Fa uns 150 anys no ho era. Aleshores ignorar volia dir només “no saber (una cosa)” i és...

‘Socialisme democràtic’: oxímoron o redundància?

La gran sorpresa de les primàries a la Casa Blanca és que algú que es defineix com a socialista sigui capaç de plantar cara a Hillary Clinton. Enlloc com als Estats Units el terme socialisme projecta...

‘Des que’/ ‘d’ençà que’: límits i paranys d’una sinonímia

Alguns guionistes, cansats que els correctors transformin els seus des de que en des que en diàlegs informals, amb la consegüent pèrdua d’espontaneïtat, ja escriuen directament d’ençà que, una forma...

Contra el confort d’exhibir el monstre

Des de temps immemorials, l’exhibició del monstre, d’un monstre, ens ha ajudat a ignorar la nostra pròpia monstruositat. No fa tants anys la gent pagava per veure algú deforme i ara no li fa cap vergonya...

No dubto en el perquè sinó en el per a què

Fa dos anys, un brillant articulista de l’ARA em va demanar, amb molta educació, si li podia explicar per què el títol que ell havia posat, “Sense per què”, l’havíem corregit i convertit en “Sense perquè”....

Un esforç valuós, sovint incomprès, que pot esdevenir missió impossible

Les convencions socials que anomenem norma, correcció o estàndard es poden establir des de la teoria, amb ideals abstractes al cap, o des del dia a dia de la pràctica. En el primer cas, el que voldríem hi...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >