Publicitat
Publicitat
image-alt

UN TAST DE CATALÀ

ALBERT PLA NUALART

“No fa més que insultar”, “Només fa que insultar”

Em pregunta un lector quina de les dues frases del títol és més correcta. El primer que em diu la intuïció és que són dues frases possibles i genuïnes en català i d’un sentit equivalent. Però als...

Ser idiota no és una opció

Mentre el planeta se’ns escalfa i a l’Índia ja superen els 50 graus, mentre un egòlatra groller s’acosta al càrrec més poderós del món, mentre neguem violentament a milers de famílies un recer en el nostre...

Una apronòmia tipus ‘hi’ que ja és una pandèmia

Un dels grans cavalls de batalla en la lluita per evitar que el català esdevingui catanyol és l’absència de pronoms hi i en en contextos que els exigeixen. Però dins d’aquesta apronòmia hi ha casos que...

Doña Carmen al Tropicana

La filla de Franco ha tornat a l’Havana. Ha fet un creuer amb origen i final a la capital cubana després de més de 60 anys de no posar-hi els peus. Hi va anar de molt jove, en els últims dies del general...

S’ha acabat el bròquil, però tenim bròcoli

Un lector ens escrivia l’altre dia, molt indignat, perquè a l’espai Cuines de TV3 havien fet “saltat de bròcoli”. Entenc que, per a ell, calia dir i escriure bròquil, però obviava que el bròquil i el...

Per un animalisme humanista

Resulta fàcil convertir la recent agressió a dues animalistes a Mas de Barberans en una història de bons i dolents. D’una banda, els bàrbars. De l’altra, la civilització. I és innegable que en part és així....

L’edat d'or de ‘Spirou’ a la Catalunya franquista

El primer gran mitjà de normalització massiva del català no va ser ni un diari, ni una ràdio, ni una televisió: va ser En Patufet, que del 1904 al 1938 es va arribar a fer tan popular que patufet (encara...

Voto per empoderar els pares

Molts pares de nens que fan tres anys el 2016 estan en ple neguit per l’escola que els acabaran assignant. Uns perquè potser no serà la triada, d’altres perquè tindrà bolet (línia addicional que afecta...

El filòleg a qui no li agraden les faves i agrada l’arròs

La posició normativa sobre algun dels pronoms febles dins l’oració de relatiu que vam veure en l’últim tast és vacil·lant i confusa. Mentre que el DIEC2 ens defineix arrossaire com a “persona a qui agrada...

Lectura sociològica d’un exabrupte

Ja fa uns 20 dies que Lluís Rabell -“pesant les paraules” i amb Coscubiela fent-li d’apuntador- va titllar de “racista”, en seu parlamentària, el manifest Koiné. Havent fet l’esforç de no reaccionar en...

Una llengua cada vegada menys pròpia

Situem-nos en la primera reunió d’una AMPA en una escola pública sueca. La cap d’estudis comença a parlar en suec i, a la tercera frase, uns pares aixequen la mà i diuen que, sisplau, parli en anglès perquè...

L’abecé de la sociolingüística

Arran del manifest Koiné, he tornat a sentir aquests dies una frase clarament falsa: “Les llengües no es poden imposar”. La frase contrasta -i de cap manera equival- amb una altra que subscric del tot: “Les...

Pronoms febles dins les oracions de relatiu

En una conversa relaxada podem parlar d’un poble (1) “que hi viu molta gent”, (2) “on hi viu molta gent” o (3) “on viu molta gent”. Són tres formes vives, que es diuen i se senten, però que la norma valora...

L’abolició definitiva de l’esclavitud

Em comentava l’altre dia una amiga psiquiatra que observa una creixent tendència de les noves mares a tenir greus problemes psicològics per assumir el canvi radical de vida que suposa tenir fills. És una...

Els verbs ‘dicendi’ i la virtut de repetir

Els verbs dicendi ens serveixen per introduir el que algú diu, tant si ho diu en estil directe (“«Vinc!», va dir”) com indirecte (“Va dir que venia”). Són, per tant, en un grau o altre, sinònims de dir que...

Una veritat tan inoportuna com necessària

El manifest del Grup Koiné denuncia amb un rellevant suport il·lustrat el que alguns ja dèiem el 2003 des de posicions llavors més excèntriques i que van ser desqualificades per intel·lectuals orgànics del...

L’homeopatia, la fe i la ciència

Sempre m’ha sorprès que molts dels que es tracten, o tracten els seus fills, amb medicaments homeopàtics justifiquin la fe que hi tenen dient que els funcionen, però no acceptin que pugui ser aquesta fe...

Hi deixarem la pell si no hi posem el coll

En el moment culminant del seu discurs d’investidura, Carles Puigdemont va dir: “Els puc garantir que m’hi deixaré la pell. I a la gent que m’acompanya en aquest trajecte els exigiré que s’hi deixin la...

La matèria de què estan fets els somnis

La recent desaparició de Discos Castelló posa fi a una època i simbolitza, amb la intensitat que cobren les emocions quan impregnen una geografia concreta, la desaparició d’una manera de consumir cultura...

¿La tercera alcaldessa en vuit setmanes?

“Marta Madrenas serà la nova alcaldessa de Girona, la tercera que té la ciutat en només vuit setmanes”. Aquest petit fragment exemplifica molt bé l’actual desconcert en l’ús del masculí com a gènere no...

Jugant sempre en camp contrari

El català no és ni la llengua comuna dels catalans ni una llengua necessària, comunicativament parlant, per viure a Catalunya. La llengua comuna i necessària és el castellà. Si a aquest marc sociolingüístic...

Els anuncis i les voreres

Capdevila advocava dimarts pels ajuntaments que posen límits a l’ús privat del cotxe en una gran ciutat i Villatoro es preguntava divendres, amb ànim de provocar, si no seria millor prohibir els anuncis de...

La importància d’una coma (i 2)

Resolc el problema que us vaig plantejar dissabte passat: descobrir quina coma era indefensable en el desenllaç d’aquest microconte de l’Empar Moliner: “Ella s’ha posat vermella per la manera, tan...

Què és una feina productiva?

Tant Carles Boix, en una sèrie inacabada d’articles, com aquest diumenge Alfredo Pastor a l’Ara Diumenge posen sobre la taula el repte que suposa l’avenç tecnològic per a l’ocupació. Més i més feines són...

La importància d’una coma

A principis dels 80, després que em passés mitja hora discutint-li una coma al professor d’estudis literaris, una noia de classe, trobant-me un cert aire de seminarista, em va treure el malnom de Mossèn...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >