Publicitat
Publicitat
image-alt

TASTD’ESTIU

ALBERT PLA NUALART

image-alt

Elogi de les bones intencions

Si l’estiu ens ha permès recuperar una versió de nosaltres mateixos més fresca, imaginativa i esperançada, és lògic que ara ens resistim a deixar que la rutina ens torni a convertir en la calcomania que ...

image-alt

¿Anirem enxubats o anxovats?

L’estiu hauria de ser temps d’esbargir-se, i no només en el sentit de distreure’s i divertir-se sinó també en el de dispersar-se. L’únic esbarjo que va tenir el Sr. Esteve, sempre tancat a La Puntual, vaser ...

image-alt

Una nuesa que ens satura

L’estiu és temps d’airejar la pell però la nostra nuesa va deixar de ser natural tot just sortir del paradís. El que trobem la mar de bé en una platja d’aigües turqueses ens sulfura cent metres terra endins ...

image-alt

Una altra manera de fer l’agost

Fer l’agost se sol associar a guanyar molt en poc temps i a tot l’estrès que això comporta, però per fer cara d’agost, que vol dir cara d’estar bé, val més dedicar aquest mes a aquella lentitud que elogia ...

El que ens queda de ‘rodríguez’

Tot i que des de l’any 1985 la RAE admet rodríguez i el defineix com “l’home casat que es queda treballant mentre la família és fora, normalment d’estiueig”, avui el terme evoca un passat caspós, de locals ...

image-alt

L’exercici ascètic d’endreçar

L’estiu ens permet descansar, viatjar, llegir, fer tertúlia... però també ens hauria de permetre -sobretot quan ja s’acaba i l’ambient refresca una mica- endreçar. Quina mandra, quina insuperable mandra!, ...

La importància d’avorrir-se

Una de les coses més profitoses de l’estiu és trobar-hi temps per avorrir-se: per aprendre a conviure amb l’absència d’estímuls, diversions o distraccions. Sí, ja sé que avorrir-se és ara mateix un hobby ...

image-alt

Coses que convé saber per suar com cal

En el món victorià els cavalls suaven, els homes perspiraven i les dones brillaven,però aquest estiu molts i moltes ens limitem a suar com porcs, un altre anglicisme que és, a més, inexacte: els porcs no ...

image-alt

El llarg adéu als gelats de pal

En els estius de la meva infantesa, cap a finals del franquisme, la dèria de molts nens era reunir prou pessetes per comprar-se polos i cucurutxos. A cap nen l’amoïnava que dir-ne així - polos i cucurutxos ...

image-alt

Entre la xafogor i el xàfec

Igual com l’estiu s’acaba fonent entre aiguats, la fi lògica i desitjada de la xafogor és el xàfec. Però xafogor i xàfec no estan units només per la causalitat, ni per tres fonemes inicials que en fan una ...

image-alt

El plaer deliqüescent d’endormiscar-se

Si ahir parlàvem de la mandra, avui ens centrarem en un dels seus fruits més saborosos: les dormides degustades amb llum solar, escaquejant-nos de tot deure humà o diví. L’estiu i la migdiada, que n’és el ...

image-alt

Vocabulari bàsic per tocar-se la pampa

El millor esport quan el termòmetre no es belluga dels 30 i no corre un bri d’aire és el dolce far niente. La mandra o la peresa no són, per si mateixes, refrescants però són essencials per no acalorar-se. ...

image-alt

La dubtosa elegància de la calça curta

La batalla entre estètica i comoditat té un clar derrotat en la moda masculina quan el termòmetre s’enfila. Molts homes, incloent-hi els més granadets, s’han tret complexos i deambulen mig zombis per la ...

image-alt

Buscant l’ombra desesperadament

Si alguna cosa busquem a l’estiu és l’ombra. I ara no em refereixo a la que ens segueix mentre entomem la solana, sinó a la que fa qualsevol cosa quan s’interposa entre nosaltres i l’astre rei. Estar-se ...

Els tres eixos i la seva intersecció

El mapa electoral de Catalunya sempre ha sigut més plural que el del conjunt de l’Estat. El clàssic eix social o ideològic, el que situa els partits de dreta a esquerra, s’hi ha desdoblat -en un o altre ...

La pilota és a l’aigüera i el més calent al terrat

Algunes frases fetes triomfen en els mitjans sense que ens plantegem d’on vénen ni com s’ha passat del seu sentit literal a l’idiomàtic. N’és un exemple força curiós l’expressió castellana Estar la pelota ...

¿Els polítics no són civils?

La proposta de fer una llista civil única de cara al 27-S -que permeti a CDC, ERC i la CUP sumar vots i aparcar desconfiances- ha suscitat tota mena de reaccions. Diria que el sobiranisme de base hi ha ...

Si hagués vingut, el més probable és que l’hagués vist

Una de les correccions que les persones que hem sigut adoctrinades normativament tenim més interioritzades és el canvi d’hagués per hauria en determinats temps compostos quan hagués (més un participi) ...

Superem el terror afrontant tota la violència

La mort d’almenys 38 persones a les assolellades platges de Tunísia a mans d’un noi de vint-i-pocs i cabell negre, que portava un Kalàixnikov dissimulat en una ombrel·la, va ser sumada ahir, pel departament ...

A l’estiu tota cuca viu i, si bades, tot s’aviva

Aprofitant que amb la revetlla del foc hem encetat l’estació en què tota cuca viu, us parlaré de quatre verbs molt lligats al foc i a la vida. En bona part són sinònims però no n’hauríem de fer un ús ...

Desigualtat, civisme i bonisme

Sempre que dina a casa, l’amic prejubilat atura la cullera a mig aire i exclama “Ja hi som!” Parla mirant al carrer, on una camioneta ha frenat a tocar dels contenidors de reciclatge. “Mira, mira, ara un ...

Ja era molt gran abans d’acabar la marató

No fa gaires anys una persona gran era una persona de certa edat i era la manera més elegant (menys ofensiva) de dir-li vell a algú. Les llengües poden tenir (solen tenir) un adjectiu que expressa la idea ...

Forcades i els límits de la teoria conspirativa

Sempre he pensat que els arguments són sòlids o inconsistents al marge de qui els defensi i com els defensi. Rebatre un argument exigeix enfrontar-se al que diu. No pot voler dir fixar-se en com va vestida, ...

Un cas curiós i encara mal resolt de catàfora

Normalment un nom precedeix el pronom que el representa. A “A la Maria no la vaig veure” primer apareix “la Maria” i després el pronom “la”, que pel fet de referir-se -d’estar lligat- a un nom anterior diem ...

El sobiranisme i el culte al Barça

Si avui el Barça és un dels clubs de futbol més potents del món, no és només gràcies a Cruyff, Guardiola, Xavi i un llarg etcètera, sinó també perquè, com se sol dir, “és més que un club”. Un “més” que ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | Següent >