Les digníssimes vacances de Rajoy (i les dels dropos de l’oposició)
La inevitable crònica de les vacances dels polítics podria donar molt de suc explicada des de dins. Però com que això no acostuma a ser possible, els diaris opten per seguir fent el de sempre: un retrat amb pinzell gruixut que deixa clares les seves afinitats. Així, a l’Abc, una peça explicava que Pablo Iglesias havia optat per una casa ecològica a Àvila i deia que era “el lloc perfecte per escapar de l’estrès de la seva nova condició, i que tant de mal pot fer a la seva cuidada melena”. Sobre Mas —“un alter ego d’Ulisses”— es recordava que anava a Fornells i que “a les cristal·lines aigües de l’illa balear se’l pot trobar divagant sobre la independència” (com si anés parlant sol o amb les meduses). La peça sobre Pedro Sánchez es titulava “Vacances a tota costa” i el criticava perquè en tres setmanes ha evitat pronunciar-se sobre la destitució de Carmona o el debat sobre la reforma de la Constitució. I qui podien oposar a tota aquesta colla de dropos, covards i il·luminats? Exacte: Rajoy the Great. El titular de la crònica era “Rajoy, de vacances carregant el despatx”. De subtítol: “El president del govern converteix les seves aparicions públiques estivals en la guia política dels pròxims anys en parlar sense embuts de la reforma de la Constitució o el finançament autonòmic”. Ahà. ¿I també va parlar sense embuts de la reunió de Rato en aquella berlanguiana compareixença en què, desproveït de plasma, va deixar els periodistes amb la paraula a la boca? Ara bé, la millor perla sobre les vacances d’Artur Mas era la de Carles Enric López, en un article a Crónica Global. Després de preguntar retòricament si Churchill faria vacances a un mes i mig del Dia D, reblava: “¿Imaginen De Gaulle de vacances a l’Alemanya de Hitler? Doncs així funciona Mas”.
