Com modular l’esquitxòmetre perquè la Gürtel no afecti el PP
¿El PP és un cistell amb alguna poma podrida o bé un tonto-l’últim? A l’espera de saber com a mínim la veritat judicial de la trama Gürtel -cinc anys i cinc mesos després-, de moment divendres va transcendir quina era la petició fiscal. I té dos vessants: demanar presó per a Correa i Bárcenas, d’una banda, i mantenir el PP i Ana Mato com a responsables civils i partícips a títol lucratiu, de l’altra. La majoria de diaris recollien en titulars que la petició fiscal esquitxa els populars. Per exemple, La Vanguardia escrivia “Tres extresorers del PP afronten penes de presó” i suggeria una corrupció sistèmica, no pas ocasional. El País era més explícit: “El cas Gürtel torna a assenyalar el PP en any electoral”. El Mundo ho deia amb la boca més petita d’un subtítol de portada: “Anticorrupció dóna per provada l’existència d’una caixa B al PP i li exigeix que torni 245.900 euros”. No deixava de ser una picada d’ullet a Pedrojota, un cop signada la pax romana, ja que legitima el relat que el periodista ha anat fent d’ell mateix com a vestal sacrificada per haver revelat l’existència d’una presumpta comptabilitat en negre del partit.
En canvi, La Razón agafava l’esquitxòmetre i l’abaixava fins a l’1. Les sigles del PP no apareixien en titulars de portada, tampoc en el títol interior i quan ho feien en el subtítol de dins era per dir que Correa “es va apropiar de 300.000 euros del PP”. O sia: el partit com a víctima. La referència a Ana Mato calia buscar-la ben a dins, en els budells del text, sota un titolet que deia “El PP no sabia l’origen delictiu” (i no hi posava “pobret”, perquè ja saltava la línia). Però, com deia abans, no abaixaven del tot l’esquitxòmetre. “Anticorrupció vol Aguirre com a testimoni”, es titulava un complement. Ahà. Ni Roma ni Rajoy no paguen traïdors.
