Tots els camins porten al 27-S: qui el farà gran?

EL TC VA DONAR l’impuls al 10-J del 2010, i quatre anys i mig després el TC acaba de marcar l’inici de la campanya del 27-S. Teníem la data però faltava un tret de sortida, encallats en la hibernació de la il·lusió, la picabaralla dels partits i el preescalfament de les municipals. La sentència indignant que ens deixa sense dret a consultar ni decidir converteix les properes eleccions en decisives. Algun dia tindrem agenda pròpia que no vindrà marcada per les prohibicions, algun dia serem més propositius que reactius, algun dia aprendrem a mirar més endavant que enrere. Algun dia. Però de moment avancem passeta a passeta i cada cop que topem amb una paret toca inventar-se un revolt, que sovint és ridiculitzat i menystingut pel que ha posat la paret, fet que no deixa de ser d’un cinisme desvergonyit. Hi ha maneres de desempallegar-se del frontisme, però la primera no és a les nostres mans: seria comptar amb un estat espanyol més democràtic. Admeto que hi ha una part d’hàbit, de dependència mental de la qual algun dia sí que caldrà independitzar-se. Però l’origen de la dinàmica, que és l’allau de prohibicions, no és a les mans dels catalans, encara. Tot i això, per anar-ne aprenent, i perquè el 27-S sigui com més útil millor, convindria anar superant la part tàctica. Queden uns mesos per parlar de moltes coses, no només de per què no hi ha hagut consulta legal. Mesos perquè els candidats sobiranistes del 27-S assumeixin que marxar d’un lloc on no et respecten és un estímul per a molta gent, però que l’estímul imbatible és seduir amb un lloc millor. El tret de sortida cap al 27-S ve de Madrid, però fer que sigui una data gran dependrà dels candidats i dels votants.