Cada cop ens podem equivocar més, i més ràpid

TANT AHIR, que alertava sobre alguns abusos dels grups de WhatsApp de pares, com sempre que parlo de complicacions vitals provocades per la tecnologia, es genera un debat enriquidor i acabem concloent que el remei és pensar abans d’actuar. Tan simple i tan poc de moda. Hi ha una línia de comentaris tremendistes -dels quals discrepo- que donen a les eines la culpa de tots els mals, i una altra línia que els defensa de forma acrítica i ho resol amb un “això ha passat sempre”. Amb aquests discrepo encara més.

Cert, qualsevol eina comunicativa només amplifica les nostres virtuts i defectes. Sempre hi ha hagut companys de colla que s’enreien de tu, i ara ho fan al Facebook, i sempre hi ha hagut pallisses, i ara es graven al YouTube, i sempre ens hem distret conduint, i ara ho fem amb el mòbil. Però també ho és que les eines actuals -que adoro i devoro- acceleren el ritme i l’abast i el risc del que fem.

El que diu una ximpleria a un grup de pares abans la deia a la porta de l’escola o a la barra del bar. Totalment d’acord. Però abans l’escoltaven quatre pares i ara tots, fins i tot els que no voldrien. I queda escrit, per sempre, com a prova irrefutable (amb totes les faltes d’ortografia incloses). I allò ha sigut escrit més en calent que mai, no has necessitat coincidir amb cap interlocutor, buides el pap a l’instant.

Sí, la solució és fàcil i a l’abast de tothom. Pensar abans de fer, deixar refredar les emocions. Justament per això, tot i ser creient i practicant de la tecnologia, no em cansaré d’alertar-me a mi mateix, i a qui m’escolti, que són eines meravelloses però que inciten més a la precipitació que a la reflexió, que et deixen disparar sense fer punteria.