Évole i la màquina del fang
Excel·lent Salvados aquest diumenge, que qüestionava si en algunes informacions dels mitjans hi ha més intencionalitat política i voluntat d’influir en el poder que no pas rigor informatiu i professionalitat periodística. Per descomptat, no ens descobriran ara la sopa d’all, però tal com ho van plantejar es van provocar un seguit de situacions molt reveladores. Évole sempre ha sigut un mestre a l’hora d’encarar les parts en conflicte. Es tractava de desmuntar els processos informatius, desgranar el camí de certes exclusives, per entendre què (i qui) hi ha al darrere. La feina de producció, com sempre, un dels punts forts del programa. Sobretot per com van interactuar els participants. Casimiro García-Abadillo (exdirector d’El Mundo) i Pilar Gómez (subdirectora de La Razón ), Juan Carlos Monedero (fundador de Podemos) en tant que afectat per calúmnies informatives i Júlia Otero per fer d’àrbitre periodístic i deixar a Évole el rol de conductor.
Entre altres casos, van analitzar amb més profunditat el cas Trias de l’any passat (llàstima que Salvados s’equivoqués en la data), en què l’aleshores alcalde de Barcelona va ser acusat de tenir milions d’euros a Suïssa. Una informació d’El Mundo que va resultar ser falsa. El reportatge en què es desconstrueix el seguiment periodístic d’aquesta informació va ser sensacional. Com un periodista de l’Abc decideix descartar-la per la falta de fiabilitat de les fonts i el d’El Mundo la publica malgrat tot. Veure els budells del periodisme ajuda a entendre millor el panorama mediàtic, sobretot veient les excuses de García-Abadillo i Pilar Gómez per justificar les notícies que han publicat. La manera com prescindien dels interessos de les fonts de manera descarada, no qüestionaven l’origen de la informació o argumentaven amb una falsa ingenuïtat els seus titulars malintencionats era per aplaudir amb sarcasme davant del televisor. Les cares que feia Júlia Otero davant les seves excuses consolaven l’espectador desesperat. El moment en què García-Abadillo es va sentir acorralat, defensant l’indefensable, va ser d’una gran tensió televisiva. Els seus enfrontaments amb Monedero, impagables.
Salvados, a més, comptava amb un regal extra: una entrevista a Umberto Eco per reflexionar sobre el concepte màquina del fang. La capacitat dels mitjans per generar merda que embruta de manera immerescuda la reputació de determinats personatges. Eco va dir una de les millors frases que he sentit en les darreres setmanes a la tele: “L’autèntic fang és la passivitat dels consumidors davant les notícies”. És cert. La pèrdua de reflexió de l’audiència davant dels mitjans és alarmant. Hi ha programes que intenten la desconnexió del nostre cervell. Per sort, espais com el Salvados ens recorden que ens hem de mantenir alerta.
