Jugar amb la ignorància
Dijous l’actor irlandès Liam Neeson visitava el programa que tota estrella de Hollywood trepitja si ve a Espanya: El hormiguero. Tot i la lentitud que dóna la traducció simultània a l’hora de conversar amb aquest tipus de convidats, Neeson va fer un esforç per ser amable i vendre bé la pel·lícula que venia a promocionar. Pablo Motos va poder-li preguntar les tonteries habituals (“¿ La gente se asusta cuando te ve?”) i fer-li la pilota descaradament (“Tienes una sonrisa muy bonita ”). Ara bé, Motos no va tenir nassos de preguntar-li a l’actor com és que es va passar gairebé tot el programa amb un escuradents a la boca, rosegant-lo com si fos el client d’un Bar Manolo qualsevol.
Una de les proves habituals que van fer passar al convidat consistia a fer-li dir frases en castellà que l’actor no sabia què significaven ni com es pronunciaven. Eren expressions agressives pròpies de pel·lícules d’acció. Motos li va donar la llista i li aclaria la fonètica. Neeson, deixant la seva imatge a mans dels guionistes del programa, va començar: “¡Te va a caer la del pulpo! ”, “ ¡Se está rifando una colleja! ” i “ ¡Te voy a meter dos yoyas que te van a temblar las orejas! ” El públic i Pablo Motos reien quan sentien l’actor pronunciar malament les frases i ell quedava entre desconcertat i insegur, pensant que potser estava dient alguna cosa políticament incorrecta.
No és la primera vegada que juguen amb la ignorància dels idiomes. De fet és una idea recurrent. Diversos actors estrangers ja han estat sotmesos a aquesta prova que els posa en una tessitura bastant vergonyosa. Només cal imaginar-se un mateix, en un programa coreà, pronunciant sons que no saps què volen dir mentre un centenar de coreans ploren de riure mentre fas el ridícul. Neeson es va convertir en un titella. No només els actors han passat per aquest tràngol. El hormiguero també ha utilitzat xinesos perquè cantessin mentre un actor autòcton havia d’endevinar quina cançó espanyola estaven intentat cantar sense saber castellà. Una mena d’ Humor amarillo evolucionat on es denigra i es fa burla de l’altra raça perquè fan el ridícul i a sobre fan llàstima quan s’expressen.
Aquesta mena de bromes i proves són les típiques made in Spain. El castellanocentrisme com a melic del món i tot el que sigui diferent no només no té valor sinó que és un acudit, és patètic o ridícul. L’eterna plaga ibèrica que tot aquell que no entens fa riure i el problema el té l’altre i no pas tu. Aquella arrelada tradició, aquell costum tàcit tan típic de considerar l’analfabetisme i el monolingüisme com a virtut autòctona molt divertida.
