Obama, venedor d’assegurances
El president dels Estats Units fa el que sigui per implantar amb èxit la seva reforma sanitària. Serà la principal aportació del seu mandat i la que li haurà donat més maldecaps. Ara, per promocionar la inscripció dels joves en els nous mercats de les assegurances mèdiques, els seus assessors de comunicació han tingut una idea sensacional que no tan sols s’ha convertit en viral als Estats Units sinó que ha fet la volta al món. Obama ha dut a terme una gravació per a BuzzFeed on fa d’actor. Es titula Coses que tots fem però que mai expliquem. Representa que veiem Obama a la Casa Blanca distret, mentre ell creu que no el veu ningú. Fa ganyotes al mirall i assaja la frase que haurà de dir en una entrevista per comunicar el missatge que justament vol promocionar: la data límit de la inscripció. Obama es mira a l’espill i repeteix diverses vegades “15 de febrer” com si s’esforcés a pronunciar millor el nom del mes, de manera que el missatge es reitera sense fer-se pesat. Al contrari: descobrir Obama com si l’estiguéssim espiant pel forat del pany fa que t’hi fixis més i te l’escoltis encuriosit. Com a gest per connectar clarament amb el públic jove el president apareix fent-se selfies i utilitzant el famós pal extensible de moda, buscant una manera molt simple i evident d’empatitzar amb el target al qual es dirigeix. Obama també surt fent dibuixos (una mica massa infantils) en una llibreta i practicant cistelles de bàsquet amb una pilota invisible. Tot s’atura quan un noi (sembla un responsable de comunicació) l’interromp al despatx i el pesca ociós.
El portaveu de la Casa Blanca, Eric Schultz, ja ha explicat que l’administració està molt satisfeta amb la resposta de l’opinió pública. I és que realment la idea és extraordinària. No hi ha res més feixuc que un anunci polític per promocionar la data límit per a unes assegurances mèdiques. Ho han girat del revés i han aconseguit que un fals making-of es converteixi en el veritable anunci. A més, té les característiques d’un viral efectiu. S’ha de reconèixer, a més, que l’habilitat dels nord-americans per aconseguir aquesta espontaneïtat interpretativa i la dosi d’humor justa és envejable. Però això ens pot esclatar a la cara: amb el munt d’eleccions que se’ns acosten aquí ja es veu venir que més d’un polític i uns quants assessors de pa sucat amb oli ho voldran imitar. Preparem-nos per veure els ridículs més flagrants.
