Política sense noms ni cares
Aquest dilluns, l’Info K del canal Super3 ha informat la canalla sobre la jornada electoral. El presentador, Jordi Gil, posava l’èmfasi en la gran quantitat de gent que havia anat a votar diumenge i com això ho convertia en una jornada històrica. El plantejament de la notícia començava de manera molt lúdica. Mostraven la diversitat de persones que havien anat a les urnes: els que votaven per primer cop, una àvia centenària, un home vestit de ciclista... Donaven la xifra de periodistes internacionals que hi havia acreditats per explicar les eleccions catalanes arreu del món, tot i que no entraven en detalls de per què hi havia tanta expectativa en aquesta ocasió.
A continuació Mireia Prats explicava tres conceptes molt bàsics: escó, diputat i majoria absoluta. Per fer-ho van tenir una bona idea. La reportera de l’Info K es va situar en l’hemicicle virtual del Parlament on el dia abans Carles Prats informava de la distribució dels escons. En aquest cas només es pintaven de coloraines cadascuna de les butaques en funció dels resultats del partit. No van repetir allò dels diputats aixecant-se de la cadira. Només van dir el nom de cada formació política una única vegada, per concretar quants escons els hi corresponien. Informació pura i dura. Cap interpretació. Tampoc van dir el nom de cap polític. Una notícia correcta, rigorosa i clara. Potser el resultat final, tenint en compte l’emoció de la jornada, va quedar una mica fred. Insòlit tenint en compte quin és el llenguatge visual al qual ens han acostumat les televisions quan fan informació política. A l’Info K no vam veure cap imatge de militants ni simpatitzants celebrant una victòria, cap polític fent un discurs, cap bandera. Tampoc cap declaració. Ni tan sols dels electors que anaven a votar. No hi va sortir la paraula independència ni una sola vegada. Van fer un resum de la jornada totalment despersonalitzat, sense noms ni rostres.
L’Info K va amb peus de plom. Se saben vigilats i fiscalitzats per aquells que estan esperant un error, una interpretació o una imatge per llançar-los a les potes dels cavalls. El risc que els acusin d’adoctrinar criatures ja el coneixen. I a l’hora de fer informacions susceptibles de polèmica és evident que frenen la naturalitat, els detalls o les frases més descriptives perquè ningú no pugui capgirar els seus arguments. El plantejament de la notícia de l’Info K no devia estranyar a cap nen, però des dels ulls d’un adult la informació política sense cares ni declaracions es feia molt estranya.
