Sor Lucía i l’imperi Mediaset

Dijous al migdia apareixia la monja sor Lucía Caram enmig del programa més execrable, repulsiu i tòxic de la televisió actual. Es tracta de Mujeres y hombres y viceversa, que fan a Telecinco, una mena d’espectacle sense sentit en què es provoca el conflicte entre un col·lectiu de joves pseudoanalfabets amb la falsa intenció que trobin parella. És un programa que reforça els estereotips més perillosos de la guerra de sexes. La gelosia i el control són entesos com una prova d’amor, es fomenta l’ús de les dones com un ésser subjugat al plaer de l’home i, davant d’una evident manca de valors, imperen la superficialitat i el consum. Reforça un perfil de joventut que apuntala la seva estabilitat emocional en les relacions de parella (fins i tot les més insanes), que perpetua les conductes masclistes pròpies d’una altra època i que escampa la idea que la televisió acaba sent un bon modus vivendi per sobreviure quan no tens ofici ni benefici.

Enmig d’aquest panorama va sorgir, per un costat del decorat, la Catalana de l’Any 2014. La monja més il·lustre del país amb els seus hàbits blancs desfilava pel plató mentre feien sonar una fusió estranya de cant gregorià amb música màquina. La van convidar per presentar una iniciativa solidària de Mediaset ( 12 meses, 12 causas ) per ajudar els nens que passen fam. Un cop va haver explicat la noble iniciativa, els nois participants del programa (no les noies) van fer un discurs per adherir-se a la causa. Un d’ells, per exemple, assegurava que volia ajudar perquè un dia va entrar en un súper amb sis euros a la butxaca i no va poder comprar el que volia per menjar: “ Lo que es comida, o sea, en plan comer... salir del supermercado sin poder... es duro, tío ”, va dir emocionat. Tots l’aplaudien. Mentrestant anaven apareixent les noies per unes escales perquè aquell dia la seva missió consistia a fer riure els homes per seduir-los. Anaven amb una bata de metge i havien de fer de pallasses. Elles els tocaven els pectorals i ells es feien els durs fins que els concedien un somriure. I, mentrestant, Sor Lucía Caram s’ho mirava amb paciència. Si la Catalana de l’Any vol de veritat que les coses canviïn, dubto que aquesta sigui la plataforma. Mediaset no pot ser còmplice de cap bona causa quan es dedica a promoure la incultura, el masclisme, la vexació de persones, a potenciar el conflicte i la competitivitat entre iguals i la distorsió del col·leguisme (especialment en aquest espai de gran èxit entre els adolescents). El caldo de cultiu ideal perquè la misèria intel·lectual i humana perduri en aquest país.