Un massatge per a la vicepresidenta espanyola
Dimarts a la nit a La noche en 24 horas del canal 24h de TVE Sergio Martín entrevistava Soraya Sáenz de Santamaría. “ Bienvenida a esta nuestra humilde morada ”, li va dir tot just començar. El periodista, amb la suficiència que el caracteritza, es recolzava al respatller de la butaca com qui fa el cafè a cal sogre. Ella, amb els llavis pintats de vermell carmí, tenia l’esquena recta com si l’hi haguessin lligat un pal d’escombra. Semblava una alumna aplicada abans de recitar de memòria la lliçó. I, de fet, aquesta és la representació a què vam assistir. El periodista preguntava com el mestre que repassa el temari amb una estudiant avantatjada.
Les entrevistes als polítics (siguin del partit que siguin) han de ser una batalla. Elegant, però, al capdavall, una guerra dialèctica. En canvi, Sergio Martín el que va fer va ser anar traient temes no amb voluntat de collar la convidada i obtenir un bon titular, sinó de fer una exhibició de la relació cordial amb la vicepresidenta del govern. Vam ser testimonis del cofoisme del periodista que presumeix de tenir el poder assegut a la butaca del davant. Li donava conversa per demostrar a l’audiència que Sáenz de Santamaría domina la lliçó.
Va començar pel cas Bárcenas, però les preguntes van ser d’escàndol. “ Me gustaría empezar hablando de la corrupción y por la salida de Luis Bárcenas de la cárcel. [...] ¿Está el Partido Popular preocupado y está el Gobierno preocupado? ¿Le preocupa lo que pueda decir? ¿Le preocupa lo que está diciendo Luis Bárcenas? ” Per descomptat, la vicepresidenta del govern espanyol va contestar que “ en absoluto ”. La segona pregunta encara tenia més delicte periodístic: “ En su opinión, ¿el presidente ya ha dado todas las explicaciones que tenía que dar sobre este asunto? ¿Sobre Luis Bárcenas y sobre la supuesta caja B del PP? ” I punt. L’únic que Sergio Martín volia saber d’un dels escàndols polítics més grans del país és si els preocupa i si ja han dit tot el que havien de dir. No va furgar més ni la va posar en cap compromís. La resta eren preguntes en què Sáenz de Santamaría podia lluir-se fent propaganda electoral. Sobre les xifres de l’atur l’únic que li va preguntar és si aquest era el principal problema que tenien entre mans. Soraya va publicitar llargament el nou portal de la transparència que ha engegat el govern com si la web fos alguna garantia d’honestedat política i va presumir del munt de coses que havia après gestionant la crisi de l’Ebola. Un massatge molt generós que a aquella hora de la nit et feia anar al llit molt calent.
