Publicitat
Publicitat

PROTESTES A L'AMÈRICA LLATINA

Voluntaris de totes les edats s'organitzen per protegir els manifestants

Cascos blancs per documentar els abusos policials a Xile

Apareixen a les manifestacions dels estudiants, que tornen a omplir els carrers i ocupen els instituts i universitats de Santiago de Xile, i després els hospitals i comissaries on acaben la majoria de protestes: petites tropes d'observadors amb cascos blaus i blancs, armats amb portàtils, càmeres, gravadores de veu i màscares de gas.

No hi van per unir-se a les protestes o interferir-hi, sinó només per monitoritzar i documentar què passa quan la policia carrega contra els manifestants -cosa que han fet cada cop amb més violència aquest any- i per ajudar qualsevol persona ferida o víctima d'un abús. Aquest mes tenen més feina que mai.

Aquests observadors voluntaris, coneguts com els cascos , són ciutadans ordinaris de totes les edats i perfils, professionals i obrers, universitaris i jubilats, alguns fins i tot superen els 70 anys, i consideren la seva feina crucial."Hem de registrar les proves del que estem veient", explicava Marta Cisterna, de 45 anys, portaveu d'un grup de cascos , els Observadors de Drets Humans. "Ningú més està monitoritzant les accions policials".

Quan els estudiants es van mobilitzar l'any passat per exigir una reforma del sistema nacional d'educació superior i un compromís amb l'educació pública, gratuïta, igualitària i de qualitat, la resposta oficial va ser més moderada.

Aquest any, però, el govern ha declarat tolerància zero a les ocupacions estudiantils i ha ordenat a les forces especials de la policia que desallotgin els edificis. Les marxes estudiantils sovint acaben en batalles de carrer amb la policia, que utilitza gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar la multitud, alhora que carrega amb les porres per detenir els manifestants. Alguns estudiants han patit lesions al cap, convulsions, problemes respiratoris o els han trencat el nas. N'hi ha que han estat trepitjats per agents de policia a cavall. Segons els grups d'observadors, els detinguts pateixen cada vegada més actes d'humiliació sexual. És per això que els cascos hi són.

Visibles al carrer

Abans que comenci una protesta es truquen per distribuir-se les tasques i les localitzacions. Al carrers porten cascos amb les inicials DDHH (drets humans), com també grans credencials penjades al coll. Tenen formació jurídica i normes estrictes a seguir: no interferir, no insultar la policia i anar sempre acompanyats d'un altre observador.

"El primer que hem de fer és acostar-nos a l'oficial al càrrec", diu Cisterna, que és logopeda. "Li expliquem que som allà per observar els procediments de la policia. No intervenim, no provem de prendre'ls els detinguts, però sí que els fem saber si actuen de manera il·legal o irregular: els recordem que no poden pegar a la gent, que els estem observant i que tenim els seus noms i rangs. Així van amb compte".

A l'agost els cascos han tingut molta feina. Els estudiants van ocupar més de 25 instituts a Santiago de Xile i en altres ciutats, i fins i tot l'edifici principal de la Universitat de Xile, i almenys vuit universitats més estan en vaga. La setmana passada un grup d'estudiants de secundària van començar una vaga de fam i altres es van encadenar a un edifici governamental i van ocupar les oficines de la Unesco a Santiago. El 21 d'agost, 10.000 estudiants van iniciar marxes des de 14 punts de la capital i almenys 140 van ser detinguts.

Ara els organitzadors de les protestes s'han acostumat a informar els cascos amb antelació. "Se senten més protegits si hi som, tot i que entenen que estem limitats", diu Germán Chau, de 66 anys, professor d'adults i observador.

Matías Sotelo, un antic estudiant d'infermeria de 23 anys i voluntari de la Creu Roja, va ser detingut el 20 de juny mentre assistia un estudiant que patia una crisi respiratòria en una manifestació. Sotelo diu que va ser colpejat, empès en un autobús amb desenes de manifestants més i després aïllat durant vuit hores en una cel·la. Que l'arrestessin i que portés la creu vermella damunt del seu casc blau li va valer l'expulsió de la Creu Roja.

Més continguts de