França vota en una primera volta més incerta que mai
Emmanuel Macron parteix com a favorit, amb Marine Le Pen trepitjant-li els talons
ParísGairebé 47 milions de francesos estan cridats avui a les urnes per votar en la primera volta de les eleccions presidencials de França. El sistema electoral francès és majoritari a dues voltes, això significa que si cap dels 11 presidenciables obté avui la majoria absoluta s’ha de fer una segona votació, catorze dies més tard, que només enfrontarà els dos candidats més votats de la primera volta. Mai en la V República un candidat ha obtingut la majoria absoluta en la primera votació i tot indica que aquests comicis tampoc en seran l’excepció. De fet, les últimes enquestes donen les intencions de vot molt ajustades entre quatre candidats: Emmanuel Macron, Marine Le Pen, François Fillon i Jean-Luc Mélenchon. La gran incertesa del resultat d’aquesta primera volta, que determinarà el vot de milions de francesos en la segona, marca també la jornada d’avui. “Tinc molta por del que pugui passar -confessa a l’ARA el Franz, sospirant-. Tinc el pressentiment que Fillon i Le Pen passaran, així que votaré Macron”.
En un punt estan d’acord tots els analistes polítics de França: aquesta haurà sigut la campanya presidencial més extraordinària que es recorda en els últims temps. D’entrada per la seva durada, més d’un any per a alguns, per les primàries dels dos partits majoritaris que han regnat en l’esfera política francesa en els últims cinquanta anys. Precisament, la fi del binomi dreta-esquerra és una de les qüestions que hi ha sobre la taula tenint en compte que només un dels quatre candidats favorits a classificar-se per al 7 de maig, el conservador François Fillon, forma part d’aquest sistema en procés d’enderrocament. Una altra particularitat: l’absència d’un tema important que hagi servit per estructurar la campanya. La renúncia d’Hollande a la reelecció -una altra singularitat d’aquests comicis- ha fet que no hi hagi hagut un punt de referència -els resultats del quinquenni del president sortint- al qual els candidats s’hagin pogut agafar per atacar. Hollande tampoc ha tingut un deixeble que hagi defensat el seu llegat, malgrat que alguns -per estratègia política- hagin volgut penjar aquesta etiqueta a Macron. Ni tan sols Benoît Hamon, el candidat que representa l’ala esquerra del Partit Socialista, ha defensat a capa i espasa la seva herència.
Més indecisos que mai
De fet, els afers judicials que han esquitxat Fillon i Le Pen, i la posició de favorita de la presidenta del Front Nacional, han sigut les temàtiques que realment han marcat el tempo i els titulars de la campanya. Caldrà veure com es traduirà això en vots. En tot cas, per tota aquesta barreja de circumstàncies, els francesos es trobaran avui més indecisos que mai davant les urnes. “És probable que voti Hamon, però estic convençuda que no passarà a la segona volta, i això em fa dubtar”, explica a l’ARA la Sarah, que confessa un eventual canvi d’última hora a favor de Mélenchon.
Segons una enquesta d’Elabe de dilluns passat hi ha un 27% d’electors que, com la Sarah, encara no estan segurs de quina papereta dipositaran avui a l’urna. La taxa d’abstenció també es preveu alta i no només a la primera volta. “Si el 7 de maig he de triar entre Le Pen i Fillon, no votaré”, continua la Sarah, que matisa que si hagués d’escollir entre la ultradretana i Macron llavors sí que votaria, a favor d’aquest últim.
Si bé les eleccions presidencials són els comicis on tradicionalment hi ha més participació a França, al voltant del 80%, l’última enquesta de CEVIPOF per a Le Monde d’aquest mes pronosticava només un 66% de mobilització. El rècord d’abstenció en unes presidencials, amb un 28,4%, data del 2002, quan Jean-Marie Le Pen va passar a la segona volta per enfrontar-se a Jacques Chirac. Un resultat que la filla del fundador del Front Nacional espera repetir 15 anys més tard. De fet, la base de fidels al Front Nacional després d’un procés de normalització del partit engloba, de nord a sud, un electorat decebut i cansat després d’anys de crisi.
Votacions sota tensió
La policia va detenir ahir un home amb un ganivet a la Gare du Nord, cosa que va provocar un moviment de pànic entre els viatgers que estaven en aquesta transitada estació de trens de París. Alguns van abandonar els seus equipatges a les andanes i això va obligar els artificiers a comprovar, per seguretat, cadascuna de les bosses sense propietari. Fins i tot un helicòpter va sobrevolar la zona durant una estona. Un incident que no va anar a més, però que permet prendre la temperatura del clima que regna a la capital francesa, tres dies després de l’atac terrorista als Camps Elisis en el qual va morir un policia francès. El primer ministre, Bernard Cazeneuve, va recordar divendres que el govern mobilitzarà 57.000 policies i militars per assegurar les eleccions, que compten amb 67.000 col·legis electorals repartits per tot el territori. A més, París i Niça comptaran amb agents de seguretat en alguns dels seus col·legis.
