ENTREVISTA
Internacional 27/06/2017

Javier Lesaca : “L’Estat Islàmic capta els joves amagant l’horror de la guerra”

Javier Lesaca ha fet un minuciós estudi de com l’Estat Islàmic capta nous adeptes. Les conclusions es recullen en el seu nou llibre, 'Armas de seducción masiva'

Rosa M. Mateu
3 min
Javier Lesaca : “L’Estat Islàmic capta els joves amagant l’horror de la guerra”

BarcelonaEl periodista Javier Lesaca ha fet un minuciós estudi de com l’Estat Islàmic difon els seus missatges i capta nous adeptes per a la seva causa. Les conclusions més recents de les seves investigacions, en què ha analitzat més de 1.300 vídeos, es recullen en el seu nou llibre, Armas de seducción masiva (Península).

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan neix la necessitat d’obrir un observatori sobre l’Estat Islàmic?

La meva curiositat comença el 2014, quan el Daeix [acrònim en àrab d’Estat Islàmic] fa públic un dels vídeos de més impacte a Europa, amb l’assassinat del periodista James Foley. Vaig comprendre que teníem al davant un nou fenomen terrorista, que utilitzava la comunicació per seduir amb el terror, per generar un producte de comunicació fascinant.

¿El Daeix havia fet una recerca similar a la que fa vostè per al seu llibre Armas de seducción masiva?

Aquest grup terrorista fa una lectura molt intel·ligent de les audiències. Detecta la crisi institucional que existeix en tots els racons del món: la crisi entre els ciutadans i la frustració que això genera. Aquesta onada de desesperança es repeteix en tots els països del món i és la base de l’opinió pública. El Daeix fa una lectura de cada públic. Per exemple, quan fa campanya per conscienciar o reclutar joves del Regne Unit mostra diferents perfils d’aquest país. Crec que arriba a distingir fins a una dotzena de tipus de joves diferents, cosa que demostra que hi ha una lectura sociològica abans d’enviar els seus missatges.

Com definiria el perfil de les audiències dels terroristes islamistes?

Els que han ideat l’estratègia d’aquestes campanyes són persones més madures, universitàries, amb experiència institucional. Però qui les executa són joves universitaris d’entre 20 i 30 anys. Iraquians i sirians amb formació universitària superior, joves fills de la globalització, amb uns gustos culturals com els de qualsevol jove de Barcelona o Nova York.

¿La democratització de les xarxes socials està beneficiant la causa del fenomen jihadista?

El mal ús de les xarxes socials és inherent a aquestes tecnologies. És difícil entendre que els gairebé 1.200 vídeos a internet o cada vegada que l’Estat Islàmic inicia una nova campanya, que gairebé és diàriament, pot obrir 400 comptes anònims per difondre els seus missatges. Aquest tipus de mal ús a internet obre un debat urgent.

A què respon l’estructura d’uns missatges tan raonats?

A una actitud nihilista, a pura diversió. Les batalles són pensades com videojocs, de manera que s’amaga a les audiències tota la cruesa i l’horror de la guerra. Fins i tot, la mort, les decapitacions, les violacions o les execucions d’ostatges s’enfoquen perquè s’assemblin als videojocs. Els seus videojocs no deixen de ser una diversió i una manera de passar el temps, com quan veiem un espectacle amb crispetes.

I aquesta narrativa, ¿com justifica el fet que s’hagi de matar?

Deshumanitzen els rivals convertint-los en personatges de ficció.

Quines han sigut les conseqüències objectives que s’han registrat des que va començar aquest fenomen, el juny del 2014?

Les més evidents van ser les que van portar 35.000 joves de 100 països diferents a viatjar a l’Iraq i Síria per formar part del Daeix. En només dos anys aquesta formació terrorista va aconseguir el que no va arribar a assolir Al-Qaida en 20 anys d’història. Una altra conseqüència és l’onada d’atacs que s’està patint a tot el món. No s’ha de perdre la perspectiva que el 26 de novembre del 2016, l’Estat Islàmic va demanar als seus seguidors que deixessin d’anar a l’Iraq i Síria i que comencessin a perpetrar atemptats en els seus llocs d’origen, bàsicament a Europa, i d’una manera molt determinada, com era utilitzant ganivets, cotxes i bombes de fabricació casolana.

¿Els islamistes estarien consolidant una altra manera d’actuar?

Estem veient, lamentablement, que cada setmana hi ha una persona al món que considera que això és una acció pròpia de ser seguida i la té en consideració, amb la qual cosa sí que hi ha evidències d’ un cert èxit. Però, tot i que és cert que el projecte del “califat” s’està ensorrant, també és veritat que els seus missatges generen un problema de primer ordre mundial.

stats