L’antifujimorisme se la juga per frenar Keiko

Buenos AiresÉs tota una tradició electoral de cada diumenge de votacions al Perú: els candidats a la presidència esmorzen ben aviat al matí davant dels mitjans de comunicació. Una barreja d’esmorzar i roda de premsa de to festiu que els principals canals de televisió retransmeten en directe i en què, en aquest cas, els conservadors Pedro Pablo Kuczynski i Keiko Fujimori aprofitaven per cridar els 23 milions de peruans amb dret a vot a anar a les urnes.

Fujimori, de 41 anys, fins i tot cuinava amb davantal davant les càmeres l’esmorzar dels seus col·laboradors i per a la seva família, mentre que Kuczynski, de 77 anys, rebia obsequis i es vestia amb roba típica peruana.

Però més enllà de les tradicions electorals i del folklore polític peruà, el cert és que tant els candidats a la presidència del Perú com també els peruans han arribat a la segona volta de les eleccions presidencials amb l’ai al cor, amb un empat tècnic entre els dos candidats.

Por al retorn del fujimorisme

El cognom Fujimori és una potent marca electoral que arrossega masses de votants. I d’aquí que l’antifujimorisme hagi fet de tot per mirar de frenar l’arribada al poder de Keiko, la filla de l’expresident Alberto Fujimori.

La por al retorn del fujimorisme al poder provocava que s’hagin deixat de banda les ideologies en aquesta segona ronda de les presidencials. Tant és així que l’excandidata presidencial progressista Verónika Mendoza, que va quedar tercera en la primera ronda de votacions, demanava el vot per Pedro Pablo Kuczynski, que aspira com a conservador a ser cap d’estat.

“Avui votar en blanc afavoreix en el recompte final Keiko, per això només queda marcar el símbol de Peruanos Por el Kambio (PPK)”, que és precisament el partit de Pedro Pablo Kuczynski, deia. “Per barrar el pas al fujimorisme només queda marcar PPK”, insistia Mendoza en els últims dies de campanya abans de les votacions d’ahir. Però els últims sondejos publicats dissabte encara donaven un empat tècnic als dos rivals.

Pot costar entendre, potser, amb ulls europeus, com és possible que la filla d’un expresident tan polèmic com Alberto Fujimori, empresonat per greus delictes contra els drets humans i que va governar el país sud-americà durant els 90 sota grans escàndols de corrupció, hagi aspirat seriosament a la presidència del Perú.

“És cert que Keiko Fujimori és la filla d’un president del Perú que està condemnat per violar els drets humans, però sobretot encara compta amb el suport dels sectors socials més pobres, els que s’han beneficiat menys de la situació econòmica creixent actual, els de l’interior del país”, destaca l’analista polític Carlos Tapia.

El record d’un Alberto Fujimori ferm, que va acabar amb la hiperinflació i que també va esborrar del mapa el terrorisme de Sendero Luminoso, encara és ben viu al Perú. I això explica els suports que ha rebut Keiko Fujimori i el fet que quasi se li perdonin tots els pecats al seu pare.

Relleu presidencial

El futur president del Perú succeirà en el càrrec Ollanta Humala, l’exmilitar que fa cinc anys va arribar al poder precisament gràcies al vot antifujimorista que ara dóna suport a Pedro Pablo Kuczynski.

Humala abandona la presidència sense pena ni glòria. I el fet que la seva gestió quasi no hagi despertat interès ni seduït els peruans en quasi res de res durant el seu mandat es veu clarament en el fet que el seu partit ha quasi desaparegut del mapa polític peruà.

Humala va derrotar a les urnes fa cinc anys precisament Keiko Fujimori. I en aquella segona ronda electoral Fujimori -cosa que fa certa la dita aquella que en política tot és possible- fins i tot va rebre el suport del que va quedar tercer en aquella cursa presidencial, Pedro Pablo Kuczynski. Curiosament Kuczynski, abans el seu aliat, era ahir el rival de Fujimori a les urnes en aquesta segona ronda de les presidencials peruanes.