Publicitat
Publicitat

PES POLÍTIC

L'extrema dreta a la Unió Europea

Una particular lectura de la crisi que demonitza l'immigrant i la burocràcia de Brussel·les rellança l'extrema dreta a Europa. Grècia i Holanda podrien seguir l'èxit electoral de Marine Le Pen a França. Repassem el pes polític d'aquestes formacions als Vint-i-set

Front Nacional, França

Creat el 1972, el partit va ser durant dècades el vehicle del populista francès d'extrema dreta Jean-Marie Le Pen. El 2002 va assolir la seva màxima fita quan va arribar a la segona volta de les eleccions presidencials, que va guanyar el líder de l'UMP, Jacques Chirac, predecessor de Sarkozy. Ara, després d'anys de decadència, el partit reviu sota el lideratge de la filla del seu creador, Marine Le Pen.

Partit per la Llibertat, Holanda

La visió antiislam del controvertit líder del partit, Geert Wilders, va tancar-li fins fa poc la porta al Regne Unit. El PPL va néixer el 2004 i al cap de dos anys va guanyar 9 escons al Parlament holandès. En les eleccions de l'any passat va emportar-se'n 24, un resultat que va convertir el partit en aliat clau per a la coalició de govern, dissolta aquesta setmana.

Partit Nacional Britànic

Estendard de l'extrema dreta britànica durant 30 anys, el 2006 va guanyar 12 escons a l'Ajuntament de Londres i tres anys més tard va obtenir dos eurodiputats. Ara el partit viu en el caos sota el lideratge de Nick Griffin.

La Llibertat, Alemanya

Amb un any de vida, és liderat per René Stadtkewitz, antic membre dels democratacristians de la CDU i admirador de Geert Wilders. El 2005 va iniciar una campanya antimusulmana amb protestes contra mesquites a Berlín.

Partit Liberal Austríac

Creat el 1956 com a partit liberal, va transformar-se al nacionalisme populista sota el lideratge del xenòfob Jörg Haider. El 1999 va accedir a la coalició de govern amb un 27% dels vots, un suport que manté després d'uns anys de menys popularitat.

Lliga Nord, Itàlia

Clau en la coalició de Berlusconi, oficialment es basa en la defensa de l'autonomia del nord d'Itàlia, però el seu discurs antiimmigració li ha valgut acusacions de xenofòbia, sobretot al seu líder, Umberto Bossi.

Partit del Poble Danès

Fundat el 1995, és la tercera formació de Dinamarca, amb 22 escons al Parlament. Fins a les eleccions del setembre, havia passat una dècada donant suport a la coalició de centredreta. Ha influït en l'enduriment de la llei d'immigració.

Demòcrates de Suècia

Creat el 1988, va guanyar el seu primer escó l'any passat, amb un ajustat 5%, necessari per accedir al Parlament. Relegat a l'ostracisme pels principals partits de dreta, es declara "oposat al multiculturalisme".

Finesos Autèntics

Obertament euroescèptic i antiimmigració, tot i tendir a l'esquerra en qüestions econòmiques, el partit va obtenir el 19% en les eleccions de l'abril de l'any passat, 15 punts més que en els anteriors comicis. Tot i això, no ha entrat en la coalició de govern.

Interès Flamenc, Bèlgica

El partit és antimusulmà i independentista flamenc. Va ser creat el 2004, després que declaressin racista el seu predecessor, el Bloc Flamenc. L'any passat va baixar d'un 12% a un 8% en els comicis.

Partit Progressista, Noruega

Creat el 1973 com un lobi per la reducció d'impostos, el 2005 es va convertir en la segona força del país després de seguir un discurs antiimmigració. Quatre anys més tard va obtenir el 23% dels vots.

Alba Daurada, Grècia

Partit neonazi creat el 1993, va obtenir un regidor a l'Ajuntament d'Atenes el 2010. Els sondejos diuen que el 6 de maig arribarà al 3% necessari per entrar al Parlament.

Més continguts de