Publicitat
Publicitat

POLÍTICA EUROPEA

El populisme decideix la sort política de França i Holanda

La ultradreta dicta l'agenda d'una europa amb por

Una particular lectura de la crisi que demonitza l'immigrant i la burocràcia de Brussel·les rellança l'extrema dreta a Europa. Grècia i Holanda podrien seguir l'èxit electoral de Marine Le Pen a França.

Nicolas Sarkozy intenta atreure els més de sis milions de vots que l'ultradretana Marine Le Pen va obtenir en la primera volta de les presidencials franceses. A Holanda, l'extrema dreta de Geert Wilders, tercera força al Parlament, ha provocat una crisi de govern en retirar el seu suport parlamentari a la coalició de liberals i democristians. L'home que es va plantar davant de l'ambaixada grega a Amsterdam amb una reproducció d'un dracma d'un metre i mig per convidar Atenes a sortir de l'euro, ha portat Holanda a les eleccions anticipades, que se celebraran el 12 de setembre. El 6 de maig les urnes parlaran a Grècia i sabrem si els neonazis d'Alba Daurada superen la barrera del 3% per entrar al Parlament més tocat per l'Europa de l'austeritat.

La por a la crisi i la resposta de Brussel·les, que ha absorbit sobirania dels estats en temes que afecten directament la ciutadania, són un terreny adobat per a l'auge de la xenofòbia i l'ultranacionalisme. Sobre aquests dos eixos l'ultradreta europea ha construït el seu discurs des de finals dels anys noranta.

La por a l'altre

Benjamin Abtan, president del Moviment Antiracista Europeu, explica que hi ha un patró comú en la demonització de l'immigrant: "Seguint el que va fer Wilders el 2000, la majoria ha substituït el discurs racista per una retòrica cultural de defensa contra el fantasma de la islamització d'Europa". L'extrem és la denúncia del "multiculturalisme" d'Anders Breivik, l'autor confés de l'atac contra el campament de les joventuts laboristes de Noruega.

De la mateixa manera que es presenta l'immigrant com una amenaça a la identitat nacional, l'ultradreta s'enfronta a la "tecnocràcia" de Brussel·les, reivindicant la sobirania. "En vista de la por suscitada per la finançarització de l'economia, l'estratègia de Sarkozy ha estat posar en marxa l'eix Merkozy , però la França de Le Pen dubta que aquesta política pugui funcionar i desconfia de la Unió Europea", explicava ahir a les pàgines de Le Monde Nicolas Lebourg, investigador de la Universitat de Perpinyà.

Quina és la base social de l'extremisme de dretes? Un estudi recent del think tank Chatham House conclou que es tracta de "classes mitjanes-baixes i treballadors qualificats, o no, que es troben en una situació econòmica insegura". Pels autors "no es tracta ni de dissidents polítics ni de simples perdedors de la globalització: són gent insatisfeta o desconfiada de les elits perquè veu amenaçada la seva comunitat i la seva manera de viure".

L'ultradreta ocupa 25 escons al Parlament suec, el paradís de la socialdemocràcia europea. També té un fort pes a Àustria i Hongria. A França acaba d'obtenir el millor resultat de la seva història amb un programa que demana tancar les fronteres i tornar al proteccionisme, i que renega de l'euro.

Desafiament als majoritaris

L'extrema dreta no desapareixerà del paisatge polític europeu en els pròxims anys. Va experimentar un auge important després dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York i la crisi de l'euro els ha obert una nova oportunitat. Desafien les formacions majoritàries de centredreta i les de centreesquerra, contaminen el discurs polític i absorbeixen una part de la base social de l'esquerra. No és un problema conjuntural.

"Més aviat les tendències que n'han alimentat l'auge s'aprofundeixen i ho faran més en les pròximes dècades, sobretot tenint en compte el pes que tenen entre els joves", explica Marieke Voorpostel, que ha estudiat la base del Partit Popular de Suïssa. I és que el 37% dels electors de la francesa Marine Le Pen té menys de 35 anys.

Els expert opinen

1. Per què creixen els grups ultres?

2. Quin pes tenen en la vida política?

Magali Balent

  1. La causa de l'ascens del Front Nacional (FN) a França, com passa amb l'extrema dreta en altres països d'Europa, és doble. D'una banda aquesta malaltia identitària , que dóna peu a una retòrica de defensa de la nació pretesament amenaçada per la UE, la mundialització i l'islam. Tota l'extrema dreta europea insisteix en la defensa de la identitat nacional. I aquest discurs encaixa amb una inquietud en l'opinió pública, que es mostra preocupada per les noves amenaces. El segon element és una crisi econòmica i social que debilita la societat i reforça la por en els individus, que són més vulnerables a aquest discurs de tancament de les fronteres i replegament nacional. La retòrica de l'extrema dreta funciona millor en un context de crisi econòmica i social. En la lògica del FN, la UE apareix com un perill per a la nació francesa, perquè està en mans d'una elit tecnocràtica que protagonitza una mena de complot per destruir França. La UE, com l'islam, es presenten com a amenaces a la identitat nacional.
  2. El FN va obtenir el 17,9% de vots en la primera volta, però ara els dos grans candidats pugnen per atreure el seu vot. Marine Le Pen juga un rol estratègic en l'àmbit electoral. I en el terreny ideològic està influint fortament l'opinió pública. Sarkozy -també Hollande- assumeixen els seus temes: la immigració, la mundialització, etc.

Andreas Kalyvas

  1. És el primer cop des del final de la Dictadura dels Coronels, el 1974, que l'extrema dreta és tan forta a Grècia. La manera que la política grega ha intentat gestionar la crisi ha generat una resurrecció de l'extrema dreta. Es tracta d'un fenomen històric. Parlem de grups obertament neonazis. Hi ha factors polítics i socioeconòmics. L'extrema dreta havia quedat integrada i continguda (com a Espanya o a Portugal) dins de les formacions conservadores des de la fi de dictadura. Però tot va canviar quan es va posar al centre el tema de la immigració. A mitjans dels noranta va començar una onada xenòfoba. I aquest tema es va barrejar amb la crisi i va donar una nova oportunitat a l'ultradreta d'irrompre sense complexos en el discurs públic. Poc després, la resposta d'Europa a la crisi ha donat més arguments als que defensen una identitat nacional que consideren amenaçada per la burocràcia de Brussel·les.
  2. La influència política de grups com Alba Daurada a Grècia va molt més enllà dels resultats que puguin obtenir en les eleccions del 6 de maig. Tenen un fort impacte sobre l'opinió pública i, com en altres països europeus, són capaços de mobilitzar la por i, alhora, es presenten com a guardians patriòtics de la ciutadania. Hi ha una relació dialèctica entre el seu plantejament i el que fan els partits institucionals, sobretot en el terreny de la immigració.

Més continguts de